La present tesi està dedicada a l'anàlisi d'una tècnica constructiva avui desapareguda del ventall de tecnologies utilitzades a 1'edificació a casa nostra: la tàpia.
La justificació per a l'estudi d'una tècnica en desús pot venir avalada des de diferents camps de coneixement com a un exercici útil en si mateix per les conclusions que es puguin extreure encara que no siguin d'una aplicació inmediata.
En aquest cas, però, dues visions concretes han revitalitzat l'interès d'estudiosos per les tècniques de construcció en terra com a tècniques alternatives a les usuals i han ocasionat un autèntic allau d'estudis, iniciatives, experiments i propostes que han remogut un ampli espectre de tècnics, universitats, organitzacions no gubernamental s i agències estatals.