Ser cámara: (des) montando el interior

Carregant...
Miniatura
El pots comprar en digital a:
El pots comprar en paper a:

Projectes de recerca

Unitats organitzatives

Número de la revista

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Col·laborador

Tribunal avaluador

Realitzat a/amb

Càtedra / Departament / Institut

Tipus de document

Text en actes de congrés

Data publicació

Editor

Universitat Politècnica de València
Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica
Grup per a la Innovació i la Logística Docent en l'Arquitectura (GILDA)

Part de

Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (4as: 2016: Valencia)

Condicions d'accés

Accés obert

item.page.rightslicense

Creative Commons
Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i industrial corresponents. Llevat que s'hi indiqui el contrari, els seus continguts estan subjectes a la llicència de Creative Commons: Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional

Assignatures relacionades

Assignatures relacionades

Datasets relacionats

Datasets relacionats

Projecte CCD

Abstract

In the academic framework of the teaching of architectural projects, this article discusses the relevance of studying the historical and social significance of the emergence -in the second half of the nineteenth century and early twentieth century- of new techniques for the production of images that transform perception, the medias: photography and cinematography. The camera becomes an organ of vision or prosthetic eye. From the origins of photography, figures like Baudelaire are critical to its usefulness. Later, Benjamin, utilises film to establish key concepts for understanding the contemporary perception -the montage, the dialectical image, shock, etc.-. In this framework, it is possible to rethink with a critical attitude an architecture that redefines itself with time, and figures as Le Corbusier and Koolhaas exemplify, from production to reproduction, they pose transfers between disciplines. It demonstrates its own usefulness for the teaching of architectural projects.


En el marco académico de la docencia en proyectos arquitectónicos, este artículo plantea la pertinencia de estudiar el significado histórico y social de la aparición - en la segunda mitad del siglo XIX y principios del siglo XX- de unas nuevas técnicas de producción de imágenes que transforman la percepción, los media: fotografía y cinematografía. La cámara pasa a ser un órgano de la visión o prótesis del ojo. Desde los orígenes de la fotografía figuras como Baudelaire son críticos con su utilidad. Posteriormente Benjamin, a través de la cinematografía establece conceptos clave para comprender la percepción contemporánea -el montaje, la imagen dialéctica, el shock, etc.-. En este marco teórico es posible replantear con actitud crítica una arquitectura que al tiempo se redefine y que figuras como Le Corbusier y Koolhaas ejemplifican, desde la producción a la reproducción plantean las transferencias entre disciplinas. Se expone su utilidad en el aprendizaje proyectual.

Descripció

Document relacionat

Citació

Martinez-Millana, Elena. Ser cámara: (des) montando el interior. A: Garcia Escudero, Daniel; Bardí Milà, Berta; Domingo Calabuig, Débora, eds. "IV Jornadas sobre Innovación Docente en Arquitectura (JIDA'16), Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, 20 y 21 de Octubre de 2016". Valencia: UPV; Barcelona: UPC IDP; GILDA, 2016. ISBN: 978-84-9048-338-1 (UPV); ISBN: 978-84-9880-596-3 (UPC), p. 265-271.

Ajut

Forma part

Dipòsit legal

ISBN

978-84-9048-338-1
978-84-9880-596-3

ISSN

2462-571X

Altres identificadors

Referències

ADORNO, T. (1970) Ästhetische Theorie. Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag. Escrito entre 1961-1966.
ADORNO, T. (2005). Teoría estética. Madrid: Akal, p. 107
BAUDELAIRE, C. (1859) “Lettre à M. le Directeur de la Revue française sur le Salon de 1859" en Revue Française, Paris, H.Champion. Edic. porterior: Curiosités esthétiques, París, Michel Levy Frères, 1868.
BAUDELAIRE, C. (2005) "El público moderno y la fotografía". En: "Salón de 1859. Cartas al Sr. Director de la Revue Française". Salones y otros escritos sobre arte. Madrid: A. Machado Libros, 1996. 3º edición. pp. 229-235
BENJAMIN, W. (1989) Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit. Frankfurt am Main Suhrkamp Verlag