La projecció d’imatges com ajuda complementària de les explicacions dels professors en les aules docents, és un recurs molt utilitzat avui en dia. Una reacció primària quan utilitzem la projecció, és apagar els llums de l’aula per aconseguir un millor contrast de les imatges projectades. D’aquesta manera, tot i guanyar qualitat de visió en les imatges, s’empitjora la qualitat de visió dels apunts per part de l’alumne, ja que s’incompleixen els requeriments mínims d’il·luminació necessaris per les aules docents. Aquest projecte és un estudi del contrast i de la homogeneïtat de la luminància emesa per les pantalles de projecció, i de l’estrès visual que pot patir un alumne quan mira alternativament la pantalla i el paper on escriu. L’estudi es realitza en tres aules diferents i sota tres tipus d’il·luminació diferents, de manera que ens permetrà extreure conclusions sobre la distribució de les aules, els contrasts i la seva homogeneïtat, inclús si la pantalla és observada en diferents orientacions, i el grau d’estrès visual que pot patir l’alumne, que l’estudiem segons la relació de luminàncies entre el paper i la pantalla. Amb els resultats, podem concluir que la millor aula per a projectar és la 2.2, tot i que les imatges es veuen amb contrasts lleugerament superiors a l’aula 1.2. La pitjor de totes amb diferència és l’aula de dibuix, que a més de tenir una alta incidència de llum natural, el seu projector es satura al nivell de gris 195 i, per tant no pot projectar l’interval de 195 a 255, donant uns contrastos molt dolents.