La realització d’infraestructures urbanes mitjançant obres subterrànies adquireix cada vegada més importància degut, entre d’altres factors, a la manca d’espai disponible, la minimització de barreres arquitectòniques i el impacte ambiental que provoquen. Dins d’aquest marc i amb una demanda creixent d’infraestructures que cobreixin les necessitats de zones com l’àrea metropolitana de Barcelona, densament poblada, i amb una xarxa viaria que no pot absorbir els desplaçaments diaris que s’hi realitzen els projectes d’obres subterrànies es realitzen cada vegada en zones més complexes, on la geologia és desfavorable i les solucions adoptades més concretes .El perllongament de les Líneas de TMB pel Delta del Llobregat, on es situa aquest estudi són un exemple, ja que comporten importants riscs sobre el medi com poden ser la subsidència, la regressió litoral, la intrusió marina, el secat i contaminació de zones humides. En aquest context s’estudia l’efecte barrera que provocaria la construcció d’una estació de metro realitzada entre pantalles, juntament amb una cua de maniobres un pou d’introducció de tuneladora a les aigües subterrànies de l’aqüífer superior del Delta del Llobregat, així com la realització d’una finestra freàtica com a mesura correctora