Aquest volum conté la Memòria del Projecte Final de Carrera “Comportament de xapes conformades en fred de secció trapezoïdal corbades per plegat”. Es comença detallant l’estat actual en la línia de treball, fent especial atenció a les tensions residuals d’aquest tipus de xapes. Es comprova com les tensions resultats no són menyspreables ja que són de l’odre de la tensió de límit elàstic de l’acer; especialment les del procés d’estampació en fred, que són les que sorgeixen per formar les emboticions a la xapa i donar curvatura a l’arc. Després es fa un estudi del procés de plegat de la xapa, tot fent diverses simulacions tot buscant el millor ajust possible de la deformada resultant. Els resultats de geometria i tensions obtinguts són els que s’utilitzen en la següent part del projecte, on es simula un arc de xapa nervada. La simulació es fa analitzant la sensibilitat del comportament i resistència de l’arc a la profunditat d’embotició i distància entre emboticions, i amb i sense tensions residuals. En aquesta línia, es pot afirmar que les tensions residuals ajuden al perfil, ja que hi ha zones que inicialment estan treballant a tracció i després ho fan a compressió. En tots els casos, però, l’embotició sempre redueix la capacitat portant de la xapa original. Quant més profunda i marcada és l’embotició, més és debilita la xapa; mentre que la distància entre emboticions és una paràmetre menys influent. Quan les emboticions estan molt properes o molt separades, la reducció de la resistència és lleugerament menor que quan la separació és intermitja. S’acaba la Memòria del present volum amb unes conclusions i recomanacions finals per a futures línies d’investigació.