Aquest treball té com a objectiu analitzar dos biocombustibles generats per digestió anaeròbia, el biogàs i el biohidrogen, com a fonts alternatives d’energia. S’analitza la viabilitat d’aquests combustibles a partir de l’aplicació d’un sistema de generació de biogàs a partir de dejeccions animals en una explotació ramadera, Vila-Roger, situada en la comarca d’Osona. Com a punt de partida s’estudia quina quantitat de dejeccions es produeix a l’explotació, tant de fems com de purins. A partir del valor total de dejeccions es plantegen tres hipòtesis: la utilització només de fems o de purins, o bé la barreja dels dos, amb l’objectiu d’analitzar diferents escenaris. El primer pas és estudiar la qualitat de la matèria primera proposada per a la producció de biogàs, mitjançant la relació C/N, ja que és la que dirà si la matèria primera és apta o no per la producció del biogàs. Un cop analitzada aquesta relació s’estudia quina quantitat de biogàs es produeix per a cada situació plantejada anteriorment. Finalment aquestes dades es comparen amb un simulador i es conclou la viabilitat econòmica i d’instal·lació de la planta. Com a resultat d’aquest anàlisi s’observa que cap dels casos proposats en aquest treball seria viable, ja que el temps d’amortització seria superior a la vida útil de la planta. Això és degut a que la quantitat de bestiar no és suficient per a la instal·lació d’una planta, tot i que el biogàs generat podria abastirà tota la granja.