El consum de plàstics a les societats actuals representa un elevat volum de residus recalcitrants. La investigació en polímers biodegradables es planteja com una alternativa viable per disminuir l’impacte ambiental d’aquests materials. L’àcid polilàctic (PLA) és un termoplàstic polièster biodegradable format per cadenes enllaçades d’un monòmer d’àcid làctic. El PLA, a més de ser biodegradable, també té l’avantatge de ser un termoplàstic, fet que permet que pugui ser escalfat fins a la fusió per ser conformat i extruït novament. La seva presència pot expandir-se espectacularment en els pròxims anys en el sector dels envasos, especialment on encara no ha pogut igualar amb propietats i no es poden considerar substituïbles pel polímer biodegradable des d’un punt de vista d’exigències del consumidor i del mercat La degradació del PLA es resumeix genèricament com el trencament de les macromolècules del polímer en molècules més petites. Aquest trencament es pot produir per activació tèrmica, hidròlisi, activitat biològica, oxidació, fotòlisis o radiació, entre d’altres. Un procediment per estudiar la biodegradació de plàstics que encara no s’ha desenvolupat suficientment és la respirometria. Aquest assaig avalua la DBO d'un medi on s’ha degradat un plàstic, com el PLA. Una tècnica especialment moderna mesura la disminució de la pressió parcial degut al consum d’O2 per part dels microorganismes. L’objectiu general del projecte és estudiar la biodegradació de l’àcid polilàctic (PLA) mitjançant la tècnica de la respirometria, usant bacteris amb capacitat de biodegradar plàstics, i avaluant dos graus de polímers: PLA comercial i PLA-REX. En aquest treball s’ha estudiat la degradació d’aquests dos graus de PLA amb l’equip VELP BOD SENSOR, que dona directament els valors de DBO de líquids provinents de degradació hidrolítica del PLA. El bacteri Bacillus Licheniformis s’ha usat per dur a terme els assaigs de DBO5. La barreja comercial de bacteris Polyseed no ha resultat tan fiable. Els valors de DBO5 aconseguits de aigües provinents de la degradació del PLA varien entre 22 mg/l per mostres poc degradades fins a 90 mg/l per aquelles que han estat tractades durant 14 dies. Els valors de DBO de les mostres REX són inferiors a les de PLA comercial, el que indica que el REX és menys biodegradable que el PLA comercial. Les constants cinètiques de DBO estan al voltant de 0,05 d-1. El projecte s’ha pressupostat per uns 8300 euros.