Aquest treball té com a objectiu proposar, calcular i valorar la rendibilitat d’una rehabilitació estèticament poc intrusiva d’un mur de pedra del 1815, a una casa d’Arres de Jos, Vall d’Aran. La rehabilitació a entorns rurals es presenta com una actuació arquitectònica de valor i interès a la pràctica laboral del parc edificat. Algunes de les raons més argumentades són, en molts casos, la menor despesa material i, per tant, econòmica i d’empremta de CO2 , i el reconeixement estètic, patrimonial i històric dels elements arquitectònics preexistents. Amb vista d’aquestes qüestions i, a priori, la difi cultat tècnica i projectual d’encaixar-les amb les demandes energètiques que s’escauen avui en dia, s’ha volgut proposar un seguit d’intervencions a un dels murs originals de la casa per millorar el seu comportament tèrmic, mantenint com a premissa la voluntat de preservar l’estètica interior i exterior del sistema. L’objectiu d’aquestes ha estat la simple valoració de resultats en comparació amb el seu estat original, sense la voluntat de complir per complet les exigències normatives. El càlcul i anàlisi de resultats de les diferents intervencions a la casa ha permès redactar una conclusió que reflexiona sobre el possible camí que tindria més valor per a una rehabilitació d’aquesta mena, donant visibilitat al caràcter intrínsec dels materials i fomentant la participació de l’ususari