La utopia és un pensament bàsic i necessari per construir alternatives al món real, no només les que la historiografia clàssica ha etiquetat com a tals, sinó també totes aquelles visions que han imaginat o planificat nous entorns físics on poder viure millor. Les utopies han estat la gènesi de l’urbanisme. Qualsevol idea de ciutat, comunitat o agrupació humana en un entorn físic té associada una utopia, és a dir, una idea de com ha de ser per viure millor. La crítica a la societat existent és el motor d’una construcció imaginària de “noves” relacions físiques que porten intrínsecament associades noves relacions socials. L’espai no és neutre i la seva producció tampoc, per tant, quan es construeix l’espai es prioritzen drets i es configuren relacions de poders. Per aquest motiu, cadascuna de les utopies té darrera una concepció del món, de la justícia i del poder. La dificultat de les idees utòpiques és la seva formalització o materialització, ja que quan es culminen en una forma física, aquesta idea queda determinada i moltes vegades imperfecta respecte la seva idea impulsora, però a la vegada es converteix en un referent per la construcció de noves idees utòpiques. Només amb l’exercici de posar en pràctica les idees és com es poden provar els seus efectes. Aquest treball final de màster consta de tres articles que tenen en comú la formalització de les idees utòpiques que obren tres línies d’investigació diferenciades: Ia part. De la utopia a la realitat, IIa part. El suburbi Nord‐Americà. El somni d’una falsa realitat i IIIa part. Les urbanitzacions com a distòpia quotidiana.