Aquest treball es fonamenta en la necessitat de comprendre i abordar la complexa interrelació entre vulnerabilitat demogràfica i els espais verds urbans al municipi de Barcelona, sota la visió i els objectius de la Nova Bauhaus Europea (NBE). L’objectiu és identificar patrons que correlacionin indicadors de vulnerabilitat demogràfica amb indicadors d’espais verds urbans. Per això, es va analitzar la vulnerabilitat demogràfica i la seva possible correlació amb els espais verds urbans mitjançant una revisió exhaustiva de la literatura, l’ús d’índexs específics, l’estudi de correlacions i la realització d’anàlisis espacials. Es van utilitzar dades del portal de l’ajuntament per construir un índex de vulnerabilitat demogràfica (IVD) i es van processar en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG). Les anàlisis estadístiques amb indicadors d’espais verds van revelar correlacions febles pel que fa a regressió lineal, però cridaneres per estudiar-les més a fons. Es va observar que en barris amb menor superfície verda (menys de 1.2 ha) un major arbrat viari per habitant podria augmentar la vulnerabilitat demogràfica. Es va proposar un nou índex per refinar i matisar aquestes correlacions. La variació de la població (2006-2023) va tenir la correlació més alta amb l’arbrat tant viari com de parcs per habitant, especialment en barris amb menor superfície verda. Això suggereix que la variabilitat de la població pot influir en la vulnerabilitat demogràfica. A més, la relació inversa entre arbrat viari i variabilitat poblacional destaca la necessitat de considerar factors addicionals i mètodes d’anàlisi més complexos. Aquestes observacions indiquen que una planificació urbana més intel·ligent i sensible pot reduir significativament la vulnerabilitat demogràfica, millorant la qualitat de vida dels residents a Barcelona.

El presente trabajo se fundamenta en la necesidad de comprender y abordar la compleja interrelación entre vulnerabilidad demográfica y los espacios verdes urbanos en el municipio de Barcelona, bajo la visión y objetivos de la Nueva Bauhaus Europea (NBE). El objetivo es identificar patrones que correlacionen indicadores de vulnerabilidad demográfica con indicadores de espacios verdes urbanos. Para ello, se analizó la vulnerabilidad demográfica y su posible correlación con los espacios verdes urbanos mediante una revisión exhaustiva de la literatura, el uso de índices específicos, el estudio de correlaciones y la realización de análisis espaciales. Se utilizaron datos del portal del ayuntamiento para construir un índice de vulnerabilidad demográfica (IVD) y se procesaron en un Sistema de Información Geográfica (SIG). Los análisis estadísticos con indicadores de espacios verdes revelaron correlaciones débiles en cuanto a regresión lineal, pero llamativas para estudiarlas más a fondo. Se observó que en barrios con menor superficie verde (menos de 1.2 ha) un mayor arbolado viario por habitante podría aumentar la vulnerabilidad demográfica. Se propuso un nuevo índice para refinar y matizar estas correlaciones. La variación de la población (2006-2023) tuvo la correlación más alta con el arbolado tanto viario como de parques por habitante, especialmente en barrios con menor superficie verde. Esto sugiere que la variabilidad de la población puede influir en la vulnerabilidad demográfica. Además, la relación inversa entre arbolado viario y variabilidad poblacional destaca la necesidad de considerar factores adicionales y métodos de análisis más complejos. Estas observaciones indican que una planificación urbana más inteligente y sensible puede reducir significativamente la vulnerabilidad demográfica, mejorando la calidad de vida de los residentes en Barcelona.

This work is based on the need to understand and address the complex relationship between demographic vulnerability and urban green spaces in the municipality of Barcelona, aligned with the vision and objectives of the New European Bauhaus (NEB). The goal is to identify patterns that correlate demographic vulnerability indicators with urban green space indicators. To achieve this, demographic vulnerability and its possible correlation with urban green spaces were analyzed through a comprehensive literature review, the use of specific indices, correlation studies, and spatial analyses. Data from the municipal data portal was used to construct a demographic vulnerability index (DVI) and processed in a Geographic Information System (GIS). Statistical analyses with green space indicators revealed weak linear regression correlations, yet intriguing enough to warrant further study. It was observed that in neighborhoods with less green space (less than 1.2 ha), more street trees per inhabitant might increase demographic vulnerability. A new index was proposed to refine and nuance these correlations. Population variation (2006-2023) had the highest correlation with both street and park trees per inhabitant, especially in neighborhoods with less green space. This suggests that population variability can influence demographic vulnerability. Moreover, the inverse relationship between street trees and population variability highlights the need to consider additional factors and more complex analysis methods. These observations suggest that smarter and more sensitive urban planning can significantly reduce demographic vulnerability, improving the quality of life for residents in Barcelona.