Al darrer terç del segle XIX a Catalunya es va iniciar l’excursionisme científic. Avui dia aquesta aproximació al coneixement i cultura basada en la recerca sobre el terreny d’aspectes concrets de realitat ha desenvolupat el que es coneix com ciència postmoderna del territori. En aquest sentit l’article pretén l’aproximació als temples romànics del Montseny, destacant-les com esglesioles senzilles, a vegades força humils, amb uns trets comuns del romànic que es solen repetir, com la orientació a l’est de l’absis, l’accés amb porta d’arc de mig punt pel costat de migdia, els capitells amb elements vegetals, i algunes petites decoracions amb escacs, trenes, mitges esferes i arcuacions. L’article visita sobre el terreny una ruta circular on s’aprecia una característica que no s’ha perdut quasi mai, un qualitat única que tothom gaudeix però que sols alguns han sabut observar adequadament. L’element que caracteritza la construcció romànica al Montseny és la implantació al lloc. Cap de les esglésies estan emplaçades de manera atzarosa, com no podia ser de cap altre manera, quan el fet de bastir l’església suposava la “conquesta” del terreny. La seva situació ha fet que avui el paisatge sigui irrecognoscible sense elles, de la mateixa manera que el seu hipotètic desmuntatge i trasllat a un altre lloc perdien part de la seva ànima.