El deflectòmetre d’impacte segurament és l’aparell més utilitzat per realitzar assaigs no destructius dels ferms. Els enginyers utilitzen el deflectròmetre d’impacte per estimar els mòduls elàstics de les diferents capes que conformen el ferm assumint una aproximació quasi estàtica del fenomen. Amb la utilització del Mètode dels Elements Finits i les Partícules (PFEM), per una banda es pot simular l’impacte que provoca el deflectòmetre d’impacte sobre el ferm, i de l’altra validar el PFEM com a model axisimètric de resposta dinàmica d’un ferm.

La validació consisteix a comparar la concavitat de deflexions mesurada pel deflectròmetre d’impacte amb la concavitat de deflexions calculada amb el PFEM utilitzant els mòduls elàstics que proporciona el càlcul invers.

Els capítols 2 i 3 inclouen el marc teòric en el qual es desenvolupa la tesina. El capítol 2 inclou una introducció als ferms, presenta el concepte de deflexió, fa un repàs dels equips d’avaluació no destructiva i presenta un resum dels diferents mètodes existents per al càlcul de paviments flexibles. El capítol 3 és una introducció al Mètode dels Elements Finits i les Partícules.

El capítol 4 presenta els desenvolupaments dels objectius plantejats.

Per últim, es presenten unes consideracions finals, que inclouen les conclusions, possibles millores del programa d’ordinador emprat i propostes de futures línies d’investigació.

Els annexes inclouen els resultats de tots els casos calculats amb les taules i les gràfiques corresponents.