Un dels principals problemes en que ens troben en l’actualitat, és la falta de documentació arquitectònica dels monuments que tenim i als quals no els hi prestem l’atenció que requereixen i en conseqüència del pas del temps, s’estan degradant fins a arribar gairebé al punt de desaparèixer. És en aquest moment on apareix la fotogrametria terrestre, una de les aplicacions de la fotogrametria que ens permet de fer aquest procés de documentació gràfic. Actualment la fotogrametria ha evolucionat de tal forma que amb els nous instruments i materials que estan sortint dia a dia, com el làser escàner terrestre, la fotografia digital, etc. s’ha fet molt més fàcil i ràpid i econòmic aquest procés. Ara fa uns anys, la UNESCO, va començar a promocionar aquest tipus de documentació de tots aquells llocs que ha declarat patrimoni de la humanitat, pel que ha estat possible que en pocs anys s’hagin pogut documentar una gran quantitat de monuments, edificacions, coves, etc. d’un gran valor. Un dels òrgans més coneguts i que el seu objectiu prioritari és aquest tipus de documentació, seria la Comissió Internacional de Fotogrametria Arquitectònica (C.I.P.A). Aquesta documentació pot ser utilitzada per a la rehabilitació o reconstrucció de monuments i edificacions que hagin sofert una destrucció parcial o total. Dins de les aplicacions de la fotogrametria, és també possible fer una detecció i seguiment de possibles anomalies en monuments o qualsevol altre element. També són utilitzades les noves tecnologies per a l’obtenció de models 3D amb textures, recorreguts virtuals, etc. Tal i com es pot veure, són vàries les aplicacions de la fotogrametria, a més de ser, des del meu punt de vista una de les branques de la topografia que actualment té més sortida. Sent el principal motiu de la realització d’aquest treball.