El meta és un potent gas d'efecte hivernacle que contribueix al canvi climàtic, per tant és necessària la reducció d'aquestes emissions per reduir el seu impacte a l'atmosfera. Algunes tècniques de biotractaments de gasos com la biofiltració, el biofiltre percolador i el biorentador, han estat utilitzades com una alternativa dels mètodes fisicoquímics com la combustió. Aquests equips funcionen força bé per alguns compostos orgànics, però en el cas de compostos altament hidrofòbics, com el metà, es necessiten equips molt grans. El bioreactor de membranes és una tècnica relativament nova que pot millorar l'eficiència d'eliminació dels compostos més hidrofòbics. En el MBR el gas contaminant difon a traves d'un costat d'una membrana permeable interna, cap a l'altre costat on hi ha fixada un biopel·lícula de microorganismes que degraden el contaminant. Aquest tipus de bioreactor separa la fase líquida i la fase gas mitjançant una membrana i ofereix un gran ràtio d'àrea superficial per volum per a la transferència de massa del contaminant. Aquest estudi caracteritza paràmetres claus en l'operació d'una membrana per tal d'eliminar metà (tant en abiòtic com biòtic), tal com la capacitat de difusió i la eficiència d'eliminació de metà. Una part important en aquest treball també és l'elaboració d'un mètode per l'anàlisi de metà mitjançant la tècnica de la cromatografia de gasos, permetent així la detecció d'aquest compost.