Església de Sant Pere Nolasc, història i arquitectura
Fitxers
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Autors
Correu electrònic de l'autor
Tutor / director
Tribunal avaluador
Realitzat a/amb
Tipus de document
Data
Condicions d'accés
Llicència
Publicacions relacionades
Datasets relacionats
Projecte CCD
Abstract
L’avantatge de treballar en un entorn històric com el de Barcelona, es que et dona la oportunitat de trobar-te amb elements històrics des de l’època romana fins a edificis moderns d’última generació. La nostra professió, per sort, ha estat molt vinculada a aquesta evolució. Es difícil d’entendre com ha funcionat la historia de la construcció fins avui en dia sense la figura del mestre d’obres inicialment, de l’arquitecte tècnic o dels enginyers de l’edificació que han vingut o estan per venir. Barcelona t’ofereix un ventall de possibilitats on treballar immesurable. I hi ha ben poques oportunitats en que et puguis trobar davant d’un edifici que no ha estat encara analitzat i dibuixat en profunditat. Aquesta es la gran avantatge que ofereix Sant Pere Nolasc; Tot i que la informació escrita que existeix es força extensa, sembla sempre estar mes vinculada als elements que hi han estat annexats: Ja sigui físicament, com l’Hospital Militar, com l’ordre religiosa a la qual pertanyia, dels Pares Paüls. Així doncs, aquest estudi pretén portar una visió contemporània i contextualitzada d’aquest edifici de la Placa Castella que, poder per que l’hem vist tants cops no hi hem parat atenció, per que quan es mira de prop i se li deixa explicar la seva historia, ens porta a ser un perfecte exemple de l’evolució que el Raval ha viscut, del que les ordres religioses han representat per la ciutat de Barcelona, com de l’evolució estètica d’una època, i dels canvis que s’hi han anat materialitzant. Per aquests motius, no s’ha volgut desvincular tot el treball de camp, tant de presa de mesures, com d’anàlisi específic, de l’estudi documental i històric del lloc i del seu entorn. Sant Pere Nolasc no s’entén sense el Raval, i una part del Raval no podria entendre’s sense Sant Pere Nolasc. S’ha d’agrair fermament la col·laboració desinteressada del pare Juan Pablo i al departament d’expressió gràfica de l’EPSEB, i mes específicament, d’en Benet Meca Acosta, gran professor d’aquesta casa, que ha volgut acompanyar-me en el procés de creació d’aquest estudi.




