En aquest treball s’estudiaran tres exemples ­europeus de desenvolupament comunitari urbà sostenible, també anomentas eco-barris. Dos han seguit un procés de certificació i l’altre no.

Per fer-ho s’aprofiran els coneixements que ofereix la permacultura, una eina de disseny en origen pròpia de l’agricultura que neix, entre altres coses, com a alternativa al mateix qüestionament que ha motivat aquest estudi: el mal ús de l’ecologisme amb intencions comercials.

Així doncs, aquest estudi és al mateix temps un ­assaig de l’adaptació del coneixement permacultu­ral a l’anàlisi dels fenòmens urbans de sostenibilitat, una aproximació al funcionament dels mètodes de certificació sostenible i una anàlisi de les estratègies de sostenibilitat ambiental utilitzades en els casos ­d’estudi.