El significat del brutalisme ha sigut un tema àmpliament tractat per sociòlegs, teòrics de l’arquitectura i urbanistes i la seva definició ha anat evolucionant amb el pas dels anys. No obstant, es detecta que no hi ha una sola definició consensuada sobre el brutalisme sinó diferents orígens i punts de partida on serà clau entendre les seves motivacions al categoritzar una obra de brutalista. El Treball de Fi de Grau pretén examinar aquesta evolució definitòria, en primer moment seguint un ordre cronològic i lineal dels fets i esdeveniments i en segon lloc centrant-nos en la figura de Le Corbusier i els seus orígens, on la voluntat d’una architecture femelle adquirirà una nova manera de pensar i definir el brutalisme. Aquest camí d’entendre el brutalisme d’una forma més plàstica i sobretot constructiva també es pot veure reflectida en una arquitectura actual on IBAVI, i la seva investigació, n’és un gran referent. Ens centrarem en tres casos d’estudi. La conclusió final segueix la voluntat de posar en valor la coherència del brutalisme si és analitzat des d’una vessant matèrica i constructivament sincera. I com aquesta voluntat, tant en el brutalisme com en l’arquitectura actual, navega entre el què és construcció i el què és arquitectura.