L’any 1868 es va promulgar la llei de Colònies, que oferia facilitats de tipus fiscal per crear centres fabrils fora dels grans nuclis urbans. A partir d’aleshores van proliferar a Catalunya les anomenades colònies industrials, en general nuclis de població creats entorn d’una fàbrica i dels habitatges dels obrers. Els industrials catalans van aprofitar inicialment la vigència d’una legislació referent a l’establiment de colònies agrícoles per tal de beneficiar-se de certes exempcions fiscals. La llei del 3 de juny de 1868 va ser la primera que, de forma més precisa, legislava sobre el sentit de les colònies, i especifica ja la possibilitat de l’existència de colònies industrials. Un cas típic és el de Colònia Güell i també un clar exemple del paper que tingué la indústria tèxtil durant la revolució industrial a Catalunya. La Colònia Güell fou fundada el 1890 per Eusebi Güelli Bacigalupi i la seva activitat s’aturà l’any 1973. Les colònies industrials s’anaren situant, principalment, al llarg de les conques dels rius Llobregat, Ter i Cardener, i superaren amb escreix el nombre de setanta. Aquestes van ser fruit de la iniciativa privada de la burgesia catalana davant la manca d’una política estatal adient al procés d’ industrialització. El sistema de colònies suposava un tipus d’organització econòmica i social molt peculiar, en el qual les relacions entre l’amo i l’obrer es podien interpretar tant des d’un punt de vista paternalista com de control ideològic.