Objectiu: Determinar l’àrea real d’exposició ocular i analitzar la variació de l’apertura palpebral en funció del dispositiu utilitzat durant la lectura, en el marc de l’estabilitat de la llàgrima. Així mateix, estudiar la relació entre l’àrea d’exposició amb l’angle de mirada i avaluar els símptomes de sequedat ocular descrits mitjançant el test OSDI. Mètode: Es van valorar 30 ulls de 30 voluntaris, 17 homes i 13 dones de diferents edats. Per establir la classificació d’ull sec es va utilitzar el test OSDI i per determinar l’ús habitual de dispositius digitals es va emprar un qüestionari. Es va determinar l’apertura palpebral, l’angle de mirada i la distància durant una tasca de lectura amb ordinador de sobretaula, portàtil, tauleta i mòbil. Pel anàlisis de les imatges i poder conèixer l’àrea ocular exposada i l’angle de lectura es va utilitzar el programa ImageJ. Finalment, per l’estudi estadístic es va emprar el programa JASP, amb un test ANOVA, i en cas de significació estadística es van analitzar les condicions amb un test post hoc de Bonferroni. Resultats: La puntuació mitjana del test OSDI va ser de 11,0, considerant-se un valor normal. Es va obtenir diferencies estadístiques significatives per a totes les variables. En el cas de la apertura palpebral les dades van ser de F=69,36 i p<0,001, amb una menor apertura palpebral en dispositius que s’observen en posició baixa; per l’angle de lectura de F=227,82 i p<0,001 i per la distancia de lectura de F=236,16 i p<0,001. Finalment, es va estudiar les correlacions i es va observar una tendència d’una major apertura palpebral amb l’angle de lectura. Conclusions: Els dispositius digitals son molt habituals en les nostres vides i poden arribar a provocar molèsties o símptomes oculars. S’ha demostrat que en la nostra societat hi ha un desconeixement general del consells a l’hora de treballar amb ells. Una major exposició ocular pot provocar més simptomatologia a l’usuari, sent major amb un ordinador de sobretaula, on l’angle de lectura també es més gran.