L'objectiu d’aquest treball és estudiar el control de plagues seguit pels camperols i les camperoles del districte de Kavrepalanchok al Nepal, així com analitzar el comportament dels extractes de plantes empleats per ells com bioinsecticides. De l’estudi de camp es dedueix que els camperols no confien massa de l'eficàcia dels plaguicides botànics, que la seva inclinació a utilitzar-los dependrà de la sortida comercial d'una producció ecològica, que tenen una disponibilitat limitada d'algunes plantes i, principalment, que necessiten passar massa temps en la preparació. A causa d’aquests últims factors es va pensar de contribuir a optimitzar el mètode de preparació del bioinsecticida. Es van seleccionar les tres plantes (Melia azedarach, Zanthoxylum armatum i Urtica dioica) més utilitzades, més freqüents a la zona de muntanya i menys estudiades en combinació, per a l'estudi de la seva eficàcia, fitotoxicitat i compostos actius segons el mètode d'extracció (macerat o purins), parts de la planta (fulles i fruits) o combinacions emprades. Es va concloure que el macerat de fulles de X.armatum i el purí de M.azedarach són els tractaments més recomanables contra pugons i mosca blanca, respectivament. El creixement bacterià va resultar molt més alt als fruits i a la U. dioica. Per cromatografia de HPLC es va deduir que la concentració del compost actiu en M.azedarach és independent del mètode d'extracció i de l’ús de fulles o fruits.