En aquest estudi s’ha volgut trobar una solució automatitzada al problema de les ratllades, petits cops i desgast de la pintura d’un vehicle. Per poder-ho resoldre de la forma més eficaç, s’ha dividit l’estudi en quatre grans blocs: material, tècnica d’aplicació, tècnica de tall i automatització. En el primer bloc es vol trobar un material que protegeixi la carrosseria del vehicle sense que la pintura d’aquest es vegi afectada. Per poder-ho fer s’observaran tots els grups de materials i s’anirà veient quins grups reuneixen les característiques requerides fins arribar al material adient. Un cop finalitzada la selecció del material, s’estudiarà quin és el mètode d’aplicació que garantirà una bona adherència del film a la xapa del vehicle sense que ni el film ni la xapa del vehicle es vegin afectats. A més a més, es buscarà que aquesta tècnica pugui tenir aplicació a nivell industrial. En el tercer bloc es cercarà una tècnica de tall que permeti realitzar un tall precís sense danyar el film seleccionat i que a més, possibiliti l’automatització del procés. Un cop seleccionades les tècniques d’aplicació i tall, es buscarà quines són les màquines que permetran realitzar tot el procés d’aplicació a nivell industrial, de tal manera que la productivitat pugui augmentar respecte l’aplicació manual. Havent vist els diferents materials i tècniques que ofereix el mercat, s’ha optat per un film de poliuretà termoplàstic alifàtic i s’ha escollit la tècnica d’adhesió electrostàtica. Per poder dur a terme aquesta adhesió s’ha seleccionat un tractament de corona pel film.