L'aparició del marc normatiu contemporani, i la influència dels aspectes mediambientals, albiren ineficiència en el comportament de les exigències tèrmiques, acústiques i de salubritat del parc edificat anterior a la normativa, molt més accentuat amb l'edat dels edificis. El període al voltant dels anys 1930-1937 és segons la major part dels autors que han tractat el tema, “un breu però dens capítol en la recent història de l’arquitectura” （La innovación tecnológica de las cubiertas planas del GATCPAC ， 1996 ） i no només d’una manera formal sinó també tecnològica. Tanmateix en la bibliografia clàssica sobre el moviment modern, difícilment s'especifiquen o avalen el comportament tèrmic, de soroll e impermeabilitat de les solucions constructives. És necessari centrar la reflexió en les relacions entre les necessitats tècniques i les normes existents. En l’arquitectura del moviment modern és, en l’envolupant de l’edifici, on el programa es fa evident i on les solucions tipològiques de les plantes es mostren i intenten arribar a produir els valors dels requeriments. Però alhora són arquitectura, són les façanes part del programa. Tanmateix, cal identificar si el canvi estètic va anar lligat a un canvi de concepte en l’enteniment de la façana com a pell protectora, per tal de garantir noves prestacions. En nombroses discussions de l’època apareix la problemàtica entre el nou llenguatge lligat als nous materials. Tal com apunta A.Pizza segons les paraules de N.M Rubió i Tudurí en Diàlegs sobre l’Arquitectura “La forma es sobirana, reflex pur d’un ideal de bellesa. El material és servent(...) Vosaltres, els teoritzadors de l’esperit modern, suposeu que es noble una forma que procedeix del recte ús dels materials, i jo dic, i ben alt, que és noble tot material que dóna forma nobles(...)Tot material té l’obligació, l’o-bli-ga-ció! de subjectar-se i servir a les formes nobles, eternament belles, de l’arquitectura”1 En el moment inicial del moviment modern, la tradició constructiva ens remet a altres conceptes constructius, a la paret de càrrega i no al pòrtic, amb els paràmetres de construcció que així es determinen. Cal determinar si va existir una voluntat de canvi en la concepció de les solucions constructives i l’anàlisi corresponent. Es planteja la necessitat de desenvolupar dades especifiques que permetin, per tipologies edificatòries concloure solucions concretes. Degut a que els paràmetres genèrics en la LOE són Habitabilitat, Seguretat i Funcionalitat, ens centrem en els primers i en concret, en aquells que conformen l’envolupant de l’edifici, és a dir, Salubritat, Energia i Soroll. Es descarten el segon i tercer degut a la dificultat d’extrapolar una solució tipologia degut a la variabilitat de casuística en el marc d'una innovacio formal i per tant, es defineix la necessitat de desenvolupar estudis concrets.