La finalitat d'aquest Treball és estudiar l'efecte de la concentració i la naturalesa de la sal dominant en el rebuig d'ions traça trivalents mitjançant membranes de nanofiltració. La nanofiltració és una tecnologia de membranes emergent en el camp del tractament d'aigües per a la seva potabilització o regeneració. En aquest Treball es fa una introducció a la situació actual de l'aigua com a recurs bàsic, així com a les diferents tecnologies de membrana, explicant més detalladament la nanofiltració. També s'introdueixen els mecanismes i els fenòmens de transport d'espècies iòniques que tenen lloc en les membranes de nanofiltració i es presenta el Solution-Diffusion-Film Model (SDFM), que és el model emprat en la modelització dels resultats experimentals. L'experimentació s'ha dut a terme en una planta pilot a escala de laboratori operant amb una membrana de nanofiltració del model NF-270, fabricada per Dow Chemical. S'han utilitzat dissolucions sintètiques d'electròlits que contenen una sal dominant i una sal traça. En el disseny dels experiments s'han triat dues sals dominants, una formada per un catió i un anió monovalents (NaCl) i una formada per un catió divalent i dos anions monovalents (MgCl2) amb tres concentracions diferents, i una sola sal traça trivalent (LaCl3). Per a l'anàlisi de les mostres s'han utilitzat les tècniques analítiques de la cromatografia iònica i de l'espectrofotometria UV/visible, havent d'adaptar un mètode per a la determinació dels ions La3+ espectrofotomètricament. La modelització dels resultats obtinguts amb l'anàlisi s'ha modelat segons el Solution-Diffusion-Film Model per ajustar les corbes de rebuig en funció del flux volumètric trans-membrana tenint en compte el fenomen de polarització per concentració que es produeix a la superfície de la membrana. S'ha conclòs que els ions trivalents són molt rebutjats per les membranes de nanofiltració i que tant la concentració com la naturalesa de la sal dominant no influeixen significativament en el rebuig de la sal traça trivalent. També s'ha comprovat que treballant per sota de la pressió osmòtica d'una dissolució s'obté permeat amb un cabal molt reduït. Finalment s'han elaborat un estudi de cost del Treball i un estudi d'impacte ambiental.