L'apropiació de l'espai és el que fa aparèixer l'esdeveniment al cos que és l'obra arquitectònica. Si cos és continent i esdeveniment és contingut, l'apropiació de l'espai és el que es troba entre els dos, és l'acció. L'acció pot prendre infinites formes, unes vegades previsibles i altres no. Que existeixin accions imprevisibles significa que existeix l'atzar, el canvi, l'adaptació, la diversitat i el desenvolupament de la persona i del seu entorn. Com que les formes que poden prendre les accions són infinites és difícil explicar el que és i pot arribar a ser una obra arquitectònica mitjançant la representació gràfica d'aquestes. Per aquest motiu he pres la decisió en aquest treball d'analitzar una obra de cadascun dels tres arquitectes (Giancarlo De Carlo, Aldo van Eyck i Herman Hertzberger) a través del cos i de l'esdeveniment, per a fer-los explícits i per a que, a través d'aquesta separació s'entengui el seu nexe, que és l'apropiació dels espais. A esdeveniment explico les possibilitats d'aquests espais de ser viscuts a través de les relacions entre els recorreguts, els accessos, els intersticis, els llindars, el dins, el fora. Mirant simultàniament els dos, un pot fer una lectura simultània del cos i l'esdeveniment per a fer possible l'apropiació de l'espai no només és anàlisi sinó eina de projecte.