La creació de noves empreses i a conseqüència els nous llocs de treball han sigut un reclam per als rics promotors que sense miraments han comprat el paisatge agrícola tradicional per convertir-lo en un paisatge habitat amb una gama de colors i materials molt poc característics de la zona. El Poal, per sort o per d’altres per desgràcia, no s’ha vist involucrat, de moment, dins d’aquest moviment constructiu. El poble manté les característiques constructives i compositives de l’arquitectura tradicional. Les intervencions que s’han fet durant els darrers 50 anys són poc notòries, les intervencions han sigut del tipus rehabilitacions i alguna que altra obra nova, sempre dins del nucli urbà. Per tant es pot dir que en aquest sentit el Poal encara conserva la seva essència rural, i després de travessar tres carrers el paisatge es natura, no com en altres poblacions, on el paisatge ha esdevingut la natura habitada. El projecte intenta mantenir una relació amb el seu entorn, respectant les tipologies arquitectòniques existents però sense deixar de banda el moment en el què estem.