Protectores antigraffiti en paramentos de tierra: análisis de riesgos hídricos

Abstract

Actualment existeixen al mercat gran varietat de productes antigraffiti de diferent naturalesa química, permanents (polixiloxans, silicats, poliuretans, polímers fluorats, nanocompostos, etc.) i no permanents (parafines, acrilats i polisacàrids), com a revestiment protector de monuments davant del fenomen del graffiti vandàlic. Tots tenen una acció hidrofugant sobre el substrat que s’apliquen però que, en el cas específic dels paraments de terra, degut a les propietats intrínseques del material argilós que el conformen i a l’alta proporció d’aquest en la seva composició (sup. 20%), pot impossibilitar l’eliminació de l’aigua retinguda al seu interior en crear-se una barrera impermeable a la superfície. D’altra banda, l’elevat caràcter higroscòpic de l’argila, amb absorció o desorció d’humitat depenent de l’HR de l’ambient, pot provocar una retracció/dilatació als diferents estrats i la conseqüent formació d’esquerdes. L’estudi realitzat -segons normes UNE- de les corbes d’absorció d’aigua per capil·laritat en provetes de tova a intervals controlats de temps, així com de desorció d’aquesta, ha permès determinar el comportament de la tova davant d’aquest fenomen quan està protegit superfície per un antigrafit dels dos grups analitzats. Així mateix, a través de la Microscòpia Electrònica de Barrido (SEM-EDX) s’han observat les modificacions que pateix l’estrat superficial degut al caràcter higroscòpic del suport. El diagnòstic final ha determinat que la protecció antigraffiti en paraments de terra resulta extremadament perillosa quan hi ha una aportació elevada d’humitat.

There is currently a wide variety of anti-graffiti products of a different chemical nature on the market, permanent (xyloxanes, silicates, polyurethanes, fluorinated polymers, nanocomposites, etc.) and non-permanent (paraffins, acrylates and polysaccharides), as a protective coating for monuments against the phenomenon of vandalism graffiti. All of them have a water-repellent action on the substrate that is applied but, in the specific case of earthen walls, due to the intrinsic properties of the clayey material that makes it up and its high proportion in its composition (up to 20%), it can make it impossible to eliminate the water retained inside it by creating an impermeable barrier on the surface. On the other hand, the high hygroscopic character of the clay, with moisture absorption or desorption depending on the RH of the environment, can cause a retraction/dilation in the different strata and the consequent formation of cracks. The study carried out -according to UNE standards- of the coefficients of water absorption by capillarity in adobe samples at controlled intervals of time, as well as its desorption, has made it possible to determine the behaviour of adobe against this phenomenon when it is protected on the surface by an antigraffiti of the two analysed groups. Likewise, through Scanning Electron Microscopy (SEM-EDX) the modifications suffered by the superficial layer due to the hygroscopic nature of the support have been observed. The final diagnosis has determined that anti-graffiti protection on earthen walls is extremely dangerous when there is a high level of humidity.

Actualmente existen en el mercado gran variedad de productos antigraffiti de diferente naturaleza química, permanentes (polixiloxanos, silicatos, poliuretanos, polímeros fluorados, nanocompuestos, etc.) y no permanentes (parafinas, acrilatos y polisacáridos), como revestimiento protector de monumentos frente al fenómeno del graffiti vandálico. Todos ellos poseen una acción hidrofugante sobre el sustrato que se aplican pero que, en el caso específico de los paramentos de tierra, debido a las propiedades intrínsecas del material arcilloso que lo conforman y a la alta proporción de éste en su composición (sup. 20%), puede imposibilitar la eliminación del agua retenida en su interior al crearse una barrera impermeable en superficie. Por otro lado, el elevado carácter higroscópico de la arcilla, con absorción o desorción de humedad dependiendo de la HR del ambiente, puede provocar una retracción/dilatación en los diferentes estratos y la consecuente formación de grietas. El estudio realizado -según normas UNE- de las curvas de absorción de agua por capilaridad en probetas de adobe a intervalos controlados de tiempo, así como de desorción de esta, ha permitido determinar el comportamiento del adobe frente a este fenómeno cuando se encuentra protegido en superficie por un antigraffiti de los dos grupos analizados. Así mismo, a través de la Microscopía Electrónica de Barrido (SEM-EDX) se han observado las modificaciones que sufre el estrato superficial debido al carácter higroscópico del soporte. El diagnóstico final ha determinado que la protección antigraffiti en paramentos de tierra resulta extremadamente peligrosa cuando existe un aporte elevado de humedad.