La durabilitat i la vida útil de les estructures de formigó armat amb armadures convencionals d'acer al carboni són aspectes crítics que han portat a les normatives vigents a exigir uns recobriments i uns amples de fissura molt restrictius quan les classes generals d'exposició són especialment agressives com ara en ambients en aigües residuals. En alguns elements resistents, aquestes restriccions poden portar a la necessitat d'emprar quantitats de formigó i quanties d'acer en l'armadura principal de tracció més elevades que les necessàries per a la resistència. Per aquesta raó aquesta tesina analitza en detall la viabilitat ambiental i econòmica global de la utilització d'acers inoxidables en elements de formigó armat sotmesos a classes generals d'exposició agressives com ara les aigües residuals.