Romànic i Guilleries-Savassona Itineraris per conèixer el romànic de Guilleries-Savassona Oscar Farrerons Vidal Maig 2022 Romànic i Guilleries-Savassona. Itineraris per conèixer el romànic de Guilleries-Savassona 1ª edició: Maig 2022 ISBN: 978-84-125312-1-3 © Del text i les fotografies: Oscar Farrerons Vidal, 2022 © Fotografia de coberta (Sant Esteve de Tavèrnoles) i contracoberta (castell de Farners des de l’atri de l’església de la Mare de Déu de Farners). Oscar Farrerons Vidal, 2022 © Composició de coberta: OmniaBooks, 2022 Revisió lingüística: OmniaBooks © De l'edició: OmniaBooks, Omnia Publisher. S.L., 2022. Terrassa, Barcelona www.omniabooks.com Llibre editat amb el suport dels ajuntaments de Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm i Sant Julià de Vilatorta. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització dels seus titulars, llevat d'excepció prevista per la llei. Dirigeixi's a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita fotocopiar o escanejar fragments d'aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45) Índex Introducció ........................................................................................................7 Vocabulari bàsic romànic ..............................................................................10 Itinerari 1. Santa Coloma de Farners ..........................................................13 Mare de Déu de Farners 14 Castell de Farners 15 Sant Pere Cercada 17 Itinerari 2. Cladells i Sauleda ........................................................................19 Monestir de Sant Salvi 20 Sant Miquel de Cladells 21 Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda 23 Itinerari 3. Sant Hilari Sacalm ......................................................................25 Sant Hilari Sacalm 26 Santa Margarida de Vallors 28 Santa Maria del Pedró 29 Sant Mateu de Joanet 30 Itinerari 4. Vallclara i Osor ...........................................................................33 Santa Maria de Vallclara 34 Santa Maria de Mansolí 35 Sant Pere d'Osor 37 Mare de Déu del Coll 38 Itinerari 5. Sant Sadurní d'Osormort, Bancells i Castanyadell ................41 Sant Sadurní d'Osormort 42 Sant Feliu de les Planeses 43 Sant Andreu de Bancells 44 Sant Pere de Castanyadell 46 Itinerari 6. Sant Julià de Vilatorta ................................................................49 5 Santa Maria de Vilalleons 50 Sant Julià de Vilatorta 51 Fortalesa de Bellpuig 53 Sant Llorenç del Munt 54 Itinerari 7. L'Esquerda i la Plana ..................................................................57 Sant Pere de Roda 58 Sant Martí de Riudeperes 59 Monestir de Sant Tomàs de Riudeperes 60 Santa Maria de Folgueroles 62 Itinerari 8. Savassona i Sant Pere de Casserres ..........................................65 Sant Esteve de Tavèrnoles 66 Sant Feliuet de Savassona 67 Sant Pere de Savassona 69 Castell de Savassona 70 Monestir de Sant Pere de Casserres 72 Itinerari 9. Sau i Susqueda .............................................................................75 Santa Maria de Vilanova de Sau 77 Santa Margarida d'Ardola 78 Sant Romà de Sau 80 Sant Martí de Querós 81 Annex. Itineraris i obres ................................................................................84 Bibliografia ......................................................................................................89 Sobre l'autor ....................................................................................................94 6 Romànic i Guilleries-Savassona Introducció El conjunt Guilleries i Savassona té aproximadament 390 km2. Són dos espais diferents, però que estan fortament lligats pel vincle comú del riu Ter, els embassaments de Sau i Susqueda, i la seva història col·lectiva. Dos espais de gran valor natural, històric i cultural. Les Guilleries, situades al costat més oriental, es caracteritzen per la frondositat dels boscos juntament amb la gran presència d'aigua a través de fonts i rieres. Savassona, situada al costat occidental, tot i que manté la presència de boscos, és un paisatge més agrícola a tocar la Plana de Vic. Aquest conjunt de Guilleries-Savassona està força relacionat amb altres espais naturals i històrics: al nord, amb Collsacabra; a l'est, amb la Selva meridional regada pel Ter; al sud, amb el Montseny; i a ponent amb la Plana de Vic, que arriba fins a Calldetenes i Folgueroles. Guilleries-Savassona és un àmbit que es fa difícil de delimitar, en funció que tinguem en compte les característiques naturals, històriques, o administratives. A més és un espai que està repartit entre dues comarques, la Selva a llevant i Osona a ponent. Exemple d'aquesta difícil delimitació, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, nom oficial de l'espai protegit des de 1998 per la Diputació de Barcelona (inclòs a la xarxa de parcs naturals de Catalunya), sols custodia 8.376 ha. repartides pels cinc municipis que formen part del Consorci de l'Espai 7 Oscar Farrerons (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort). L'art i l'arquitectura romànica fou definida per primera vegada amb aquest nom el 1818 per l'arqueòleg francès Charles de Gerville, tot i que en un primer moment la paraula "romànic" no tenia l'accepció positiva que li donem avui sinó que era més aviat un terme despectiu, així va escriure Gerville referint-se al romànic: "Tothom està d'acord que aquesta arquitectura pesant i grollera és l'opus romanum desnaturalitzat o successivament degradat dels nostres rústics antecessors". Malgrat el to desdenyós original, avui en dia l'arquitectura romànica suposa un toc de distinció, més enllà del seu innegable valor històric. Al primer romànic que es va començar a construir al segle IX i principis del segle X a casa nostra, li arribarà a inicis del segle XI la influència llombarda, provinent de la Itàlia nord- occidental, amb tot un seguit d'elements i decoracions que es repetiran amb variacions al romànic de les Guilleries-Savassona. En aquest llibre visitarem 35 exemples del romànic d'aquesta terra dura i difícil. Trenta-cinc monuments en molt variat estat de conservació, alguns en perfecta restauració, i d'altres dels que sols en queden ruïnes; alguns que han mantingut en gran part el seu origen romànic, i d'altres que han sofert en el temps fortes modificacions. Són esglésies (dependents del bisbat de Vic o de Girona) i castells que es reparteixen entre onze municipis: sis monuments de Santa Coloma de Farners, dos de Sant Sadurní d'Osormort, cinc de Sant Hilari Sacalm, dos d'Osor, un d'Arbúcies, cinc de Vilanova de Sau, quatre de Sant Julià de Vilatorta, dos de Calldetenes, un de Folgueroles, cinc de Tavèrnoles i dos de les Masies de Roda. Podeu trobar situats els monuments al plànol disponible a internet titulat Romànic i Guilleries-Savassona (https://tinyurl.com/2p8ncejc), al que podeu accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc des del vostre mòbil amb aquest QR: 8 Romànic i Guilleries-Savassona Ja em perdonareu la tria de les esglésies i els castells, doncs segurament altres autors haurien incorporat algun exemple més,1 i també n'haurien eliminat algun, però crec sincerament que són prou representatius de l'arquitectura romànica que es va iniciar en aquestes terres als volts del segle X. D'altra banda, aquest llibre també presenta una aproximació excursionista i lúdica del romànic de les Guilleries- Savassona, i els 35 monuments seleccionats han estat triats per enllaçar en 9 rutes per fer de manera mixta en vehicle i a peu. Evidentment les rutes que us proposo, i que estan marcades en diferents colors al plànol Romànic i Guilleries-Savassona, són ben factibles de fer-les de diferent manera, però m'ha semblat interessant aquesta proposta, en que hi ha rutes per una matinal i cansar-se poc, i d'altres en que és recomanable destinar-hi el dia sencer, emportant-se el dinar, o menjant en alguns dels molts restaurants repartits arreu. Nosaltres ho hem fet així, i ens ho hem passat molt bé, i esperem que a vosaltres també us interessi aprendre sobre el terreny la interessant arquitectura romànica de Guilleries-Savassona, perquè més enllà d'arcuacions, lesenes, voltes de canó, campanars d'espadanya o de torre, una de les principals característiques d'aquests monuments és la seva implantació al terreny. Són temples que formen part del paisatge boscà i de l'urbanisme dels nuclis vilatans, són castells i fortaleses que han configurat la comprensió del lloc durant mil anys, i que encara avui, en la nostra societat de les preses i l'estrès, aporten serenor i bellesa als nostres cors i ments quan estem al seu entorn. 1 Per exemple Sant Vicenç d'Espinelves, que hem obviat en aquest llibre, ja que aquesta església ja la vàrem descriure al llibre “Romànic i Montseny” (maig 2020) d'aquesta mateixa editorial. 9 Oscar Farrerons Vocabulari bàsic romànic Absidiola: Absis secundari. Absis: Part de l'església que s'obre al fons de la nau central; en el romànic de les Guilleries sol estar al costat llevant i ser semicircular. Arc toral: Arc disposat perpendicularment a l'eix d'una nau, estructura que suporta la volta. Arc former: Cadascun dels quatre arcs que suporten una cúpula. Arcuació: Conjunt d'arcs cecs iguals, normalment en grupets entre tres i set a Guilleries-Savassona, alineats a les façanes amb finalitat decorativa. Decoració típica romànica llombarda. Arquivolta: Arc format per motllures esculpides, superposades a les dovelles, que emmarca l'obertura d'una porta o una finestra. Atri: Davant de la façana d'accés a l'església, espai cobert i tancat amb un mur baix, d'on arranquen pilars per sostenir la coberta. Baptisteri: Espai de l'església destinat a l'administració del baptisme, raó per la qual hi solia haver la pica baptismal. Castlà: Petit noble que tenia la jurisdicció d'un castell, en nom d'un senyor feudal (conte, baró...) que l'hi havia confiat. Cimbori: Cos de forma cilíndrica o poligonal que descansa damunt d'arcs torals o trompes i serveix de base a una cúpula. 10 Romànic i Guilleries-Savassona Clau: Dovella central d'un arc, que en molts casos sol tenir cisellat l'any de la construcció. Cloquer: Campanar. Comunidor: Petita edificació en forma de porxo obert als quatre vents, coberta i normalment amb una creu central, on s'aixoplugaven el sacerdot i els veïns de la parròquia els dies de grans tempestats i pedregades, per resar i allunyar-les dels seus camps. El comunidor podria estar en una torre, però sempre era més baixa que el campanar. Dovella: Bloc de pedra en forma de falca, per construir arcs i voltes. Espadanya: Petit campanar construït sols en una paret. Pot tenir un o dos ulls, forats on van les campanes. Finestra d'espitllera (o esqueixada): Finestra llarga i estreta, amb obertura més petita a l'interior que a l'exterior, en origen als castells, per facilitar disparar de dins a fora. Si és de doble espitllera (doble esqueixada), el punt d'obertura més petit és al centre del mur, i s'obre cap a l'interior i exterior simultàniament. Finestra geminada: Finestra amb dos arcs, sostinguda al mig per una columna monolítica, normalment sense decoració ni base. Fornícula: Espai còncau foradat en un mur per a posar-hi una imatge sagrada. Fris: Faixa decorativa horitzontal, sense utilitat estructural, amb finalitat merament ornamental, en el romànic normalment de pedra gravada. Fust: Part d'una columna, o una pilastra, compresa entre la base i el capitell. Imposta: Carreus sobre els quals descansa un arc o una volta. Lesena: Pilastra decorativa, d'origen llombard, que solen ser estretes i contenir entre elles un número determinat d'arcuacions. Llinda: Element arquitectònic que permet tancar una finestra per la part superior, i evita que el mur s'enfonsi. Pot ser horitzontal o formant un arc. Òcul: Finestra de forma circular (a vegades també dit ull de bou). 11 Oscar Farrerons Presbiteri: Part del temple, normalment uns graons més elevada, corresponent a l'interior de l'absis, on hi ha l'altar de l'església. Rosassa: Finestral circular, amb estructura de pedra i vidriat. Timpà: Espai comprès entre la llinda i les arquivoltes d'una portalada. Pot estar decorat amb relleus, però no es dóna aquest cas al romànic de les Guilleries-Savassona. Transsepte: Nau perpendicular a la nau principal d'una església. També anomenant creuer. Volta de canó: Estructura arquitectònica amb perfil d'arc de mig punt per cobrir una església, que transmet els esforços estructurals sobre les parets laterals. L'estudiós Josep Pagès afirma que va ser la primera aportació catalana a l'art romànic. Volta de quart d'esfera: També dita de quadrant d'esfera o semicúpula, és la meitat d'una cúpula esfèrica, utilitzada normalment al romànic per a cobrir un absis semicircular. 12 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 1. Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de la Selva, una ciutat moderna de quasi 14.000 habitants situada al peu dels primers contraforts de les Guilleries. Arribarem a la ciutat per la C-152 des de l'Eix Transversal (C-25), o per la C-63 des de l'A2 i/o AP-7. Els seus 70 km2 d'extensió es divideixen entre la plana on esta situada la ciutat, les industries i els conreus de secà i regadiu, i la part muntanyosa tota coberta d'alzinars, suredes, pinedes, rouredes, i algunes castanyedes puntuals. Des del popular parc de Sant Salvador de la ciutat de Santa Coloma de Farners, situat a ponent de la vila, sobre la riera de Santa Coloma, s'inicia una amplia pista terrera que ens portarà en 20 minuts de cotxe fins al pla de Farners, on trobarem la capella de la Mare de Déu de Farners. Una mica més a sobre, ascendint a peu per un costerut però bell corriol, arribem a l'imponent castell homònim. Acabarem la ruta al monestir de Sant Pere Cercada, resseguint en vehicle la pista terrera, tot i que també podríem fer els 5 Km que ens separen per un corriol a peu (pel camí que forma part de la ruta de les 10 ermites). 13 Oscar Farrerons Mare de Déu de Farners L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners. Es tenen noticies d'una reconstrucció i nova consagració a l'any 1200 (el bisbe de Girona Arnau de Creixell la consagrà el 23 d'abril) sobre una església anterior, que hom ha datat aproximadament del segle X o principis del XI, en funció de les set fileres inferiors de l'absis de carreus primitius ben tallats, seguint tècniques constructives de finals del segle X. Tot i això, les característiques arquitectòniques de la capella actual estan molt influenciades per una posterior reconstrucció barroca. De l'original romànic és la nau única capçada a llevant per un absis semicircular. Al centre de l'absis s'obre una finestra d'espitllera, mentre que al mur sud-est es conserva la meitat exterior d'una finestra de doble esqueixada. La nau és coberta amb volta de canó apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. Els murs originals són de carreus granítics grossos, col·locats a trencajunts, en filades perfectament horitzontals. L'entrada a ponent és coberta per un gran atri rectangular, que està obert per vuit arcades de mig punt, amb pilastres i capitells. La verge de Farners és una talla romànica de fusta, que representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda, amb la bola del món a la mà esquerra i el dit índex de la ma dreta aixecat en senyal de benedicció. La imatge es va amagar durant la guerra del Francès i la Guerra Civil, per evitar ser cremada. Vista general de la capella de la Mare de Déu de Farners (febrer 2022) 14 Romànic i Guilleries-Savassona Castell de Farners El castell de Farners es troba elevat 45 metres sobre el pla de Farners, on s'ubica l'ermita de la Mare de Déu, construït directament sobre la roca mare, tal i com es pot veure encara avui. A nord s'aixeca l'espectacular turó del Vent, on es conserven restes de fortificacions relacionades amb el castell. A la fortificació es puja per un caminet amb graons tallats a la mateixa roca. Des de 1949 el castell de Farners està catalogat com a Monument Històric segons consta al BOE publicat el 5 de maig d'aquell any. Actualment presenta un bon estat de conservació gràcies a les obres de consolidació que es varen portar a terme entre els anys 2001 i 2003. Aquestes obres també van instal·lar una estructura de ferro i fusta que permet la visita del castell a l'alçada dels merlets i pujar fins dalt la torre de l'homenatge. El primer document on apareix el castell és a mitjans segle XI, en l'època del comte de Barcelona Ramon Berenguer I. La fortalesa va anar passant per diferents famílies nobles en funció de la política d'aliances matrimonials fins arribar finalment al duc d'Íxar. El seu darrer ús militar va tenir lloc durant la Guerra de Successió, quan fou ocupat per un regiment borbònic. A mitjans del segle XIX s'instal·là un sistema de transmissió de telegrafia òptica a la torre de l'homenatge. El castell té planta trapezoïdal, de 211 m2 de superfície. Els murs de construcció romànica corresponen als primers quatre metres, formats per carreus granítics regulars units per morter de calç i sorra, mentre que la resta sobrealçada corresponen als segles XIV-XV. Lleugerament desplaçada a llevant, a tocar la muralla, es troba la impressionant torre de l'homenatge, construïda originalment al punt més elevat. És una torre circular de 8,40 m de diàmetre, amb una alçada de 12 m. Un Juli Serra al 1890 defineix el castell explicant que “ni los embates de los vientos, ni el soplo devastador de furiosas tempestades, ni la violenta sacudida de eléctricas descargas, ni el chorro pertinaz de lluvias torrenciales, consiguieron socavar los cimientos del legendario castillo de Farners, encaramado en lo más alto del cerro 15 Oscar Farrerons solitario y recortado, en cuyas faldas se recoge la villa, cuál poniéndose al amparo de su altivez y de su fuerza”.2 Des del castell de Farners mirant a nord, a primer terme el turó del Vent (febrer 2002) Església de Mare de Déu de Farners vista des del castell, i al fons la ciutat de Santa Coloma (febrer 2002) 2 Tarres; Rams, 2002, p. 52. 16 Romànic i Guilleries-Savassona Sant Pere Cercada Des de l'esplanada de Farners en 5 km la pista ens porta al monestir de Sant Pere Cercada. La primera noticia documental és de l'any 950, quan el bisbe Gotmar de Girona consagra una església dedicada a Sant Pere Apòstol, però serà al 1063 quan apareix per primer cop el nom de Sant Pere Cercada, església que apareix cedida al monestir de Sant Marçal del Montseny. La decadència de Sant Marçal portarà a independitzar Cercada i fundar-hi una comunitat canònica augustiniana, d'acord amb els senyors feudals del lloc (en especial els Vilademany, els Xetmar i els Paba). L'actual església romànica fou construïda al segle XII, sobre el primitiu temple, i el 2 de maig de 1245 fou consagrada pel bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles. És de planta de creu llatina, amb una nau rectangular capçada a llevant per un transsepte, amb un absis central cec i dues absidioles. Nau i creuer són coberts amb volta de canó de la mateixa alçada; a la intersecció d'ambdós s'eleva un cimbori octogonal, amb cúpula interior sobre trompes. Absis i absidioles són coberts amb volta de quart d'esfera. Originalment l'església tenia tres portes d'entrada: la principal al mur de ponent, i una davant de cada absidiola, avui tapiades. La portalada té tres arcs en gradació, llinda i timpà sense decoració, quatre columnes amb capitells de pedra nummulítica de Girona treballats per les quatre cares, característica que ha fet pensar als historiadors que van ser traslladats del claustre a la portalada per tal d'aprofitar-los. La decoració dels capitells té motius vegetals i uns caps esculpits. Cal dir però, que aquests capitells són reproduccions dels originals que es troben a la sagristia de l'església de Santa Coloma de Farners. Als capitells de la portalada hi ha gravat el text: “Hic sepelitur R. Tur canonicus habens aniversarium suis sumptibus stabilitum et dedit lampadem altari sti Petri non deficientem panem triticum semper fruendum et huic fabrice contulit mille”.3 A sobre la porta s'ubica una finestra d'arc de mig punt amb les arquivoltes motllurades, amb dos finestres en creu a banda i banda, i al 3 Traducció disposada a una placa annexa a l'església: Aquí està enterrat Ramon de la Torra, canonge que dels seus béns va fundar un aniversari i va donar una llàntia per l'altar de Sant Pere, va donar també blat perquè no faltés mai el pa i per aquesta construcció va donar mil –sous-. 17 Oscar Farrerons carener un campanar de doble espadanya, actualment amb dos petites campanes. A l'esquera de la portalada podreu veure una gruixuda cadena amb un collar de ferro. Allà hi eren encadenats malvats i bergants (homes i dones) per ordre del canonge per escarment dels parroquians. Entre els anys 1987 i 1997 es varen portar a terme obres de consolidació i restauració de les cobertes i l’interior. Façana principal de Sant Pere Cercada, on s'aprecia clarament l'asimetria del campanar respecte a l'eix compositiu de l'entrada (febrer 2022) 18 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 2. Cladells i Sauleda Agafem la sortida 217 de l'Eix Transversal per enllaçar amb la carretera Gi-551, sortida Sant Miquel de Cladells. Cladells fou un municipi independent, de població disseminada per nombrosos masos, que fou agregat a Santa Coloma de Farners al 1972. Des de Gi-551 prendrem direcció est (cap a Santa Coloma) i, després de passar l'estret pont que creua la riera de Santa Coloma, ben aviat trobarem una indicació cap al monestir de Sant Salvi. La pista ascendeix passant per sota l'Eix Transversal, i en 2.4 km ja som al monestir. De tornada a la Gi-551 ara anem cap a ponent (direcció Sant Hilari). Al pk 8,3 de la carretera surt una pista, perfectament senyalitzada en direcció sud, que arriba a l'església de Sant Miquel de Cladells en sols 400 m. En aquesta ruta us proposem caminar des de Sant Miquel fins a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda seguint un tram de la “Ruta de les 10 ermites”,4 una bonica excursió a peu de 1h i 30 minuts per bells corriols d'esplendorosa naturalesa. El camí passa per les ruïnes de can Riera, per sota l'autopista C-25, i paral·lel a la riera de Joanet arribem a un ben conservat forn de rajols. Després ascendeix per les feixes de can Roca, i ja carenejant en direcció est fins a Sauleda. 4 La “Ruta de les 10 ermites” és un itinerari circular de 66 km per fer a peu, que enllaça 10 esglesioles de les Guilleries i que passa per la vila de Santa Coloma de Farners. Cinc d'aquestes esglésies pertanyen al terme municipal de Sant Coloma (Mare de Déu de Farners, Sant Pere Cercada, Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda, Sant Miquel de Cladells, Sant Pere de Castanyet), una a Riudarenes (Mare de Déu d'Argimon), dues a Sant Hilari Sacalm (Santa Margarida de Vallors, Santa Maria del Pedró), una a Osor (Santa Creu d'Horta) i una a Anglès (Santa Bàrbara). 19 Oscar Farrerons Monestir de Sant Salvi El pati del monestir mesura 25 m de llarg per 14 m d'ample. Al costat nord-est del pati és ocupat per la façana de l'església de Sant Salvi, amb una fornícula sense cap imatge i una finestra rectangular a sobre. A la dreta de la porta hi ha un campanar d'espadanya fora de l'eix del temple. Al sud-est del pati hi ha un porxo amb set arcs sobre pilars quadrats. A la façana exterior d'aquesta ala, s'hi ha construït modernament una piscina amb vistes al Montseny. Al costat sud-oest del pati, a l'alçada del primer pis veiem una galeria de set arcs de mig punt sobre pilars octogonals sense cobrir. Al nord-oest també hi ha una galeria semblant a l'anterior, però coberta amb estructura de fusta, de vuit arcs i una escala de pedra que porta al primer pis. A la façana exterior d'aquesta ala es veuen quatre massissos contraforts de pedra. Al pati del monestir s'hi accedeix, des de l'esplanada situada al nord del conjunt edificatori, per un pas d'arc de mig punt obert al gruixut mur de pedra. L'accés és tancat per una reixa de barrots de ferro que permet veure bé l'interior del pati tot i estar tancada. Vista exterior del claustre del monestir de Sant Salvi des de l'accés nord (febrer 2022) 20 Romànic i Guilleries-Savassona La coberta de l'església ha estat recuperada recentment amb estructura de fusta. L'absis poligonal manté els set contraforts originals de la capçalera. El parament és de pedres irregulars, però els angles presenten carreus de granit ben escairat. Consta que el 1290 ja hi havia una ermita dedicada al bisbe i màrtir Sant Salvi. Amb el trasllat de relíquies del sant des de Roma l'any 1591 l'ermita va esdevenir santuari. El 12 de desembre de 1690, el senyor de la vila de Santa Coloma de Farners, Francesc de Bournonville, va fer donació de l'edifici al franciscà Josep Medina per establir-hi un convent. Cap al 1720 el convent arribà a tenir divuit religiosos. L'any 1801 es va refer l'església amb l'ajuda del duc d'Íxar. Durant la guerra del Francès el monestir fou saquejat diverses vegades i cremat. Amb la desamortització de Mendizabal la comunitat fou dispersada i el monestir abandonat. Avui en dia el monestir i l'església estan restaurats en part, recuperades les cobertes, i ocupat per un hotel per celebracions i casaments. Sant Miquel de Cladells L'església de Sant Miquel de Cladells va ser consagrada l'any 950 pel bisbe Gotmar de Girona. Es tracta d'un temple d'una sola nau, lleugerament trapezoïdal, coberta amb volta de canó apuntada. L'absis semicircular és estranyament desviat respecte l'eix de la nau. Està cobert amb volta de quart d'esfera, i al seus murs exteriors acaben amb un fris amb decoració de semiesferes amb una creu incisa, que divideix les semiesferes en quatre porcions. Adjunt a l'absis trobem el campanar de planta quadrada, al que s'accedeix per una escala de cargol que es manifesta amb un volum exteriorment adossat a la torre del campanar. La porta d'entrada original es manté al costat sud, formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb unes impostes decorades amb un xamfrà. 21 Oscar Farrerons En opinió d'Antoni Pladevall,5 el nom de Cladells podria provenir del mot llatí “Claudo”, en català “Clos Tancat”, que faria referència a la situació geogràfica on és situat el terme, una part de les Guilleries coberta majoritàriament de bosc, amb combinacions variades de roureda, pineda, alzinar i sureda, amb un clima humit, molt plujós a la primavera i a la tardor, i amb un fort aprofitament silvícola, que veurem si fem l'excursió a peu des de Cladells a Sauleda. Façana sud de Sant Miquel de Cladells amb la rectoria annexa al costat oest (febrer 2022) 5 Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934) sacerdot i historiador. Col·laborà amb Eduard Junyent en el Museu Episcopal i l'Arxiu Diocesà de Vic. Va ser el primer president dels Amics de l'Art Romànic (1977-1979). Ha estat director general del patrimoni artístic del Departament de Cultura de la Generalitat (1984-1986), i director de “Catalunya Romànica” (1990-1998), de la Gran Enciclopèdia Catalana. Des del 1990 és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i des del 1998 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Li ha estat concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. 22 Romànic i Guilleries-Savassona Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda Tot i que el nom de Sauleda consta documentat de final de segle IX, la primera noticia de l'església és d'una donació del bisbe de Girona Guillem de Peratallada, al 1167. Temple de nau única capçada a llevant per un absis semicircular, obert amb un arc presbiteral, Unes reformes posteriors van regruixar el mur, segurament per aguantar la volta de canó que cobreix la nau. La porta s'obre a la façana de ponent, coronada per un altiu campanar d'espadanya de doble ull (sense campanes avui en dia). La porta és un arc semicircular amb grans dovelles. Les façanes són llises, amb carreus grans i ben tallats. L'absis és l'únic mur amb decoració llombarda, amb sèries de tres arcuacions entre lesenes. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, inter ior ment aparedada . L'església va ser ben res- taurada al 1993, quan també es va recuperar a l'intradós de l'absis una franja de restes de pintures de caràcter geomètric a mitja alçada. A sud de l'església hi ha annexa l 'antic cementiri, tancat per un mur de pedra amb porta reixada, en que hi des taquen quat re g rans xiprers. Si no voleu anar caminant a Sauleda des de Cladells, podeu arribar-hi en cotxe des de la mateixa pista que ens apropa a la capella de la Mare de Déu de Farners, que en uns 5 km més també ens aproxima Interior de Sant Iscle i Santa Victòria de a Sauleda. Sauleda, on es pot veure l'arc presbiteral (febrer 2022) 23 Oscar Farrerons Façana est de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda (febrer 2022) 24 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 3. Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm és una població de 5.700 habitants, capital de les Guilleries, situada a 803 m d'altitud, amb un extens terme municipal de més de 83 km2. Per arribar a Sant Hilari, prendrem la sortida 209 de l'Eix Transversal, i a través de la carretera Gi-550 assolirem la població. Just a l'entrada trobem la Pedra Llarga, que hom ha identificat com un menhir, tot i que la tradició popular l'envolta amb dues llegendes, totes dues relacionades amb tractes amb el diable. Després de visitar l'església parroquial, en especial la porta romànica del seu baptisteri, agafarem el cotxe cap al nord, i pel carrer de Mas Garriga ens aproparem primer al veïnat de Cal Sastre, i continuant l'ampla pista, perfectament indicada, direcció el Sobirà de Santa Creu, fins el pla del Vernet. Aquí un rètol indica un camí que surt a la dreta cap a Santa Margarida de Vallors. Hi ha una distància d'uns 5 km aproximadament que podem fer en vehicle o a peu. A mig camí passarem per mas el Montalt; a partir d'aquí la pista encara baixa més, adaptant-se a la topografia dels sots, passant pel saltant d'aigua del Montalt i en 2 km arribant a Santa Margarida de Vallors. De Vallors retornem al pla de Vernet i prosseguim amb el cotxe la pista cap el Sobirà. A l'alçada del collet de la Fusta, veurem indicada a la nostra dreta la desviació cap a la capella de la Mare de Déu del Pedró. Val la pena aparcar i arribar amb una passejada agradable de tot just 1 km des de la carretera del Sobirà, acompanyat per castanyers i roures. Finalment retornem al nucli de Sant Hilari, i reprenem la carretera Gi-551 cap a sud. Passem per sobre la C-25, i 1 km. més a vall ja agafem la pista asfaltada a la nostra esquerra, que en 3.5 Km ens porta al petit nucli arbucienc de Joanet. 25 Oscar Farrerons Sant Hilari Sacalm L'església parroquial de Sant Hilari Sacalm, dedicada al bisbe de Poitiers, es troba al centre del poble, presidint la plaça de l'Església. S'hi arriba des del nord pel carrer de Vic, des de ponent pel carrer Rectoria, provinent de l'Ajuntament, i des del sud pel carrer Josep Ximeno des de la plaça Doctor Gravalosa i la carretera. A la banda ponent l'espai s'obre per la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, amb les edificacions de Can Rovira (casal històric ara convertit en oficina de turisme) i el museu de les Guilleries. La primera notícia documental de l'església és al 922, però sembla que la primitiva fundació va ser a finals segle IX per mercenaris francs a les ordres del comte Guifré el Pelós. Aquesta primera esglesiola va se renovada al darrer terç del segle XII, i consagrada el primer de maig del 1199. Hi ha constància d'una nova consagració l'any 1480, fruit de les grans obres que va caldre executar a conseqüència dels terratrèmols de 1425 i 1428. L'església va ser objecte de transformacions de diferents estils a partir del segle XVI fins a l'any 1870, quan es va acabar la primera part del campanar. La part superior del cloquer, obra de l'arquitecte vigatà Josep Maria Pericas,6 va ser construïda al 1922. De l'obra romànica avui només resta visible a l'exterior un tros de mur de pedra del segle XII, situat a la part de migdia, mirant al carrer. A l'interior de l'església actual, sota el cor, emmarcant la porta del baptisteri hi ha fragments provinents de la porta romànica (dues arquivoltes i dos fusts de columnes, que formen part d'un muntatge en el qual els capitells, les impostes i les bases són noves). Els fusts són llisos, però les arquivoltes presenten decoració esculpida en totes les dovelles que les componen. La interior amb un entrellaçat de cintes resseguides d'estries, i la superior amb palmetes contraposades. Són motius escultòrics que es troben també a la catedral de Vic i a d'altres petites esglesioles de les Guilleries. Aquest conjunt escultòric romànic, 6 Josep Maria Pericas i Morros (Vic, 1881 - Barcelona, 1966) va ser un arquitecte català eclèctic, entre el modernisme i el noucentisme. La seva arquitectura s'ha definit a vegades com a popular catalana. Al llarg de la seva vida també va conrear les facetes d'arqueòleg i historiador, en especial rellevància al Montseny i Guilleries. 26 Romànic i Guilleries-Savassona en opinió de Jordi Camps i Sòria,7 pertany a les darreres dècades del segle XII. A l'esquerra de l'entrada de l'església de Sant Hilari Sacalm, a l'interior, es pot apreciar les restes de l'antiga portalada romànica (foto Rosa Pasaret, febrer 2022) 7 Estudiós del romànic 27 Oscar Farrerons Santa Margarida de Vallors Esglesiola depenent de la parròquia de Sant Hilari, de la que es tenen les primeres referències l'any 886. Després de vàries modificacions va ser consagrada pel bisbe Pere de Redorta el 14 de juliol de 1183. Amb el pas del temps es construí una nova façana amb un petit campanar, dues capelles laterals, una sagristia i un presbiteri, obres que varen acabar al 1743. Al segle XIX entrà en declivi perquè hi hagué un trasllat del culte al santuari de la Mare de Déu del Pedró, fins que al 1966 fou abandonada. Al 1992 l'edifici va ser restaurat. Actualment presenta una façana principal d'aspecte molt sòlid, amb dos cobertes inclinades asimètriques respecte al campanar en torre, que tampoc està centrat en relació a la portalada (arc de llinda d'estil barroc, emmarcada per una estructura de pilastres i coronada per motllures). L'esglesiola forma un conjunt amb el cementiri que hi ha davant i l'Hostal proper (avui una casa deshabitada). L'entorn es conserva bé, amb una zona de pícnic ben mantinguda i una font d'aigua natural fresca i abundosa. Façana oest de Santa Margarida de Vallors, i al fons les Roques del Rei (gener 2022). 28 Romànic i Guilleries-Savassona Des de Santa Margarida es pot continuar pel sender senyalitzat de la “Ruta de les 10 ermites”, que ens portarà caminant cap al nord, pel Pedró i sota les Roques del Rei fins a la capella de Santa Maria del Pedró. Santa Maria del Pedró Santuari marià situat a l'extrem llevant del municipi de Sant Hilari, dins l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors. L'edifici original està datat al 1285, tot i que l'actual església es va iniciar al 1521, esborrant la traça del primitiu romànic. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu d'inici del segle XVII. A la façana principal s'hi accedeix per una portada dovellada amb arc de mig punt, amb dos finestres rectangulars, a banda i banda, i un òcul circular just sobre la porta. La façana és coronada per un campanar de cadireta d'un sol ull. El mur lateral sud està apuntalat per dos grans contraforts triangulars verticals. Al mur nord hi ha annexa una construcció complementària. La darrera vegada que es va restaurar va ser al 1971. Façana principal de Santa Maria del Pedró (gener 2022) 29 Oscar Farrerons Sobre la finestra dreta, una placa cisellada en baix relleu, datada al 28 de maig de 1978, ens informa: “En aquesta ermita propera a la seva casa pairal el bisbe Salvi Huix (1877-1936) nodrí d'infant la devoció a la Mare de Déu que havia de caracteritzar la seva futura acció pastoral”.8 Sant Mateu de Joanet Joanet és un reduït nucli del nord del terme municipal d'Arbúcies, amb un petit grup de cases arrenglerades en dos carrers, amb sols una vintena de veïns censats, població que augmenta fins a 60 a l'estiu. La seva església parroquial, dedicada a Sant Mateu, va ser sufragània de la de Sant Hilari fins al segle XV. Això, i el fet que el poble estigui proper a la capital de les Guilleries, relacionen especialment aquest nucli amb Sant Hilari Sacalm malgrat estar en terme arbucienc. Les referències més antigues de Joanet es remunten al 889, ja que havia estat part de l'extens terme de Solterra, juntament amb Sant Hilari, Vallors i Osor. A l'església actual, arrebossada i enguixada, no resta cap element romànic aparent, tot i que, en opinió de Joaquim Raurich i Santaló,9 l'orientació és l'original. La portalada d'accés és situada a la façana oest, amb una rosassa al damunt. Des de Porta d'accés a Sant Mateu de davant la portalada, les vistes al cim Joanet (gener 2022) de les Agudes són impressionants. 8 Salvi Huix i Miralpeix (Sant Hilari Sacalm 1877, Lleida 1936), bisbe d'Eivissa i de Lleida, afusellat a l'inici de la Guerra Civil, proclamat màrtir i beat per l'Església catòlica. 9 Estudiós del romànic. 30 Romànic i Guilleries-Savassona Al costat sud-est de l'absis hi ha un campanar de torre, al qual curiosament s'hi pot accedir des d'un pontet cobert que porta a les galeries superiors de la casa propera. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera, Una placa collada a una pedra recorda mossèn Carles M. Giol Bayona, que fou un estimat rector de la parròquia de Sant Mateu entre 1995 i 2019. Des de Joanet mirant a sud-oest es veu l’impressionat cimal de les Agudes (gener 2022) 31 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 4. Vallclara i Osor Des de Sant Hilari Sacalm prenem la carretera cap a Sant Sadurní d'Osormort (Gi-541), que s'inicia davant de l'embotelladora de Font Vella. Quan portem 8 km prenem la pista a la dreta que creua Vivers Tortadès i avança cap a nord, primer passant pel bonic complex natural “Cabanes als Arbres” i després per la residència rural de mas Collsabena. Són 6.5 km. de pista que poden estar en més bon estat o no, depenen de les inclemències del temps i del manteniment que s'hi hagi fet darrerament. Deixarem el cotxe davant de les ruïnes de l'hotel Serrallonga, i continuarem a peu fins l'església de Santa Maria de Vallclara. Retornem amb el nostre vehicle a Sant Hilari i prenem la carreta Gi-542 cap a Osor. En sols 3 km. des de la carretera podem veure Santa Maria de Mansolí. Continuem a nord fins arribar al poble d'Osor, on visitarem l'església parroquial de Sant Pere. Per acabar aquesta ruta 4 pujarem fins al santuari de la Mare de Déu del Coll. Tenim dos opcions, en cotxe o a peu. Per pujar motoritzat prenem la carretera asfaltada que surt del nord-oest d'Osor i que, seguint les indicacions vials, en 6.8 km. ens porta al santuari. O podem pujar caminant resseguint el caminoi que pren direcció la riera i, passant per la capella de la Mare de Déu del Part, en 5.3 km de bells paratges de muntanya guillerenca també ens arriba al santuari seguint les marques del GR-178. 33 Oscar Farrerons Santa Maria de Vallclara La pista per on hem vingut acaba pràcticament al gentil mas de Vallclara (segle XVII) que havia estat un popular hostal. A la seva façana encara hi resten les lletres lluminoses afegides al tercer quart del segle XX que resen “Benvinguts a Vallclara”. Al seu costat també podem llucar les restes d'un ampul·lós hotel que ha passat a millor vida, també amb lletres lluminoses amb el seu nom “Don Joan de Serrallonga”.10 Fou un fallit projecte residencial de principis dels anys setanta del segle passat, del qual només es van construir quatre cases, mentre que l'hotel no va arribar a obrir mai. Caminem una mica més de mig quilòmetre per la pista que baixa per darrera l'hotel fins Santa Maria. Antoni Pladevall va recollir (1990) la tradició popular que identifica Santa Maria de Vallclara com un monestir benedictí femení, però no hi La porta de Santa Maria de Vallclara encara es troba situada a la façana sud del temple (gener 2022) 10 En honor del bandoler Joan Sala i Ferrer, anomenat popularment  Joan de Serrallonga (Viladrau, 1594 - Barcelona, 1634) 34 Romànic i Guilleries-Savassona ha documentació històrica que ho acrediti. L'església està documentada per primer cop al 1166. Del segle XVI al XVIII la capella de Vallclara es convertí en un santuari marià amb molta devoció a les parròquies de Querós, Castanyadell i Bancells. L'edifici romànic va ser reedificat entre el 1480 i el 1510, segons indicacions del rector de Bancells. Es va refer i ampliar tota la capella, cobrint el presbiteri amb volta, però la nau fou coberta amb un embigat (renovat el 1721). L'actual edifici és una nau única capçada a llevant per un absis rectangular, el qual podria aprofitar restes de la primitiva construcció romànica. Hom també suposa que l'antic portal tapiat de la part de ponent, al peu del campanar d'espadanya, podria correspondre a l'original romànic. Santa Maria de Mansolí Antiga església aïllada,11 situada aproximadament al nord de Sant Hilari, dins una propietat privada, al costat esquerre de la carretera de Sant Hilari a Osor. Es conserva en relatiu bon estat, fruit de la darrera restauració portada a terme al 1970.12 Consta d'una sola nau rectangular, orientada a llevant, coberta amb teulada a doble vessant. L'estructura de la coberta és de senzilles bigues de fusta, poc treballades, en la mateixa direcció que l'eix de la nau, que es recolzen sobre quatre arcs torals, el primer i l'últim formant part de les parets est i oest respectivament. A la primera crugia hi ha dos petits lluernaris a la coberta, però en el moment de la nostra visita, els vidres estaven trencats i l'aigua de la pluja s'escola a l'interior de la nau. A la capelleta de la dreta de l'altar hi ha una finestra de doble espitllera. A la façana oest hi ha la porta d'entrada, amb arc de mig punt format per dovelles, sobre la qual hi ha una finestra espitllera, i més amunt un campanar d'espadanya d'un sol ull, actualment sense campana. L'interior està tot enguixat, sense cap mena de decoració ni 11 També coneguda com Montsolís Vell. 12 Segons ens explica en conversa oral (febrer 2022) Guillem de Pallejà, marquès de Saleta, actual propietari de la capella, la capella va ser restaurada per la seva àvia com a promesa que havia fet perquè el seu net no es morís. 35 Oscar Farrerons Interior de Santa Maria de Mansolí, mirant cap a la porta d'accés, on es poden veure els lluernaris de la coberta (febrer 2022) mobiliari, mentre que els murs exteriors són de pedra rejuntada, encara avui ben acabats. Dos gruixuts contraforts recolzen les parets nord i sud. Un mur de pedra tanca l'accés a la façana oest i sud, amb un portal de reixa de ferro. Al costat migdia, dins del tancat, sembla que hi havia un cementiri,13 actualment encara hi ha alts xiprers plantats aquí, i un prisma de pedra, però sense cap anotació aparent. L'església apareix ja esmentada el 1038, tot i que l'estructura actual sembla ser dels segles XIII-XIV. A finals del segle XIX passà a ser 13 Guillem de Pallejà creu que estaven enterrats els morts d'un enfrontament carlista que va tenir lloc proper en aquest paratge. 36 Romànic i Guilleries-Savassona propietat del marquès de Montsolís a canvi de donar fons per construir l'església de Mansolí Nou segons s'explica a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.14 Mansolí Nou fou enderrocada el 1989 pel seu mal estat i el perill que suposava. Sant Pere d'Osor L'església parroquial d'Osor està situada al nucli històric del poble, sobre el petit conjunt muntanyós del carrer Major (la carretera Gi-542). Es tracta d'un temple de grans dimensions construït sobre una terrassa pètria que domina el torrent de la Noguerola a llevant, i la riera d'Osor a nord. L'església consta d'una nau, amb quatre capelles per banda. S'accedeix pel llevant per un gran portal adovellat amb forma d'arc Paret sud de Sant Pere d'Osor, on s'aprecien nou arcuacions llombardes (foto Rosa Pasaret, agost 2020) 14 L'actual propietari no creu adient aquesta explicació. 37 Oscar Farrerons rebaixat (a la dovella clau hi ha gravada la data 1798). Sobre la porta d'accés, hi ha alineats verticalment una fornícula buida, una gran rosassa i un ull de bou. A la dreta de la façana s'hi aixeca una torreta rectangular, que hom creu que havia estat un antic comunidor. La primera vegada que apareix el nom d'Osor en documentació històrica és en una donació de l'any 860, però la parròquia de Sant Pere és citada per primer cop al 917. Fins al 997 Osor tenia la mateixa jurisdicció que Sant Hilari i Solterra. La petita esglesiola preromànica que hi havia en aquest mateix lloc enlairat, va ser modificada totalment per un nou temple romànic que va ser consagrat al 1125 pel bisbe de Vic Ramon Gaufred. Encara podem veure part d'aquest original romànic al mur meridional, amb nou arcuacions llombardes que ressegueixen el vessant de l'antiga teulada, i part del creuer de la primitiva església romànica, encastat al mur de l'església barroca. Hi ha una finestra de doble esqueixada al centre i lesenes als extrems. L'historiador Antoni Pladevall suposa que el temple romànic constava d'una nau i que tenia tres absis a llevant, on ara hi ha la porta, el principal dedicat a Sant Pere i els altres dos a Sant Joan i Sant Tomàs. Els terratrèmols de 1427-1430 van afectar greument a l'església de Sant Pere, juntament amb els ponts sobre la riera d'Osor i la Noguerola, i totes les cases del poble. La reconstrucció va tenir lloc a mitjan segle XV. Entre els segles XVI i XVIII es van afegir diversos altars (el Roser, Sant Crist, Sant Roc i Sant Sebastià). Fins a 1833 es van fer diverses reformes i es van adherir elements barrocs i neoclàssics. La façana actual està datada al 1798, amb orientació inversa a l’original romànica. Mare de Déu del Coll Antic priorat benedictí, filial d'Amer, fou transformat el 1855 en una parròquia, actualment depenent de Sant Pere d'Osor. Es troba just al límit d'Osor amb el municipi de Susqueda, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. L'hostal (actual casa de turisme rural) que li fa costat ja pertany al terme de Susqueda. Del vell priorat benedictí actualment sols resten algunes parets de la casa prioral, però en canvi l'església es conserva gairebé intacta. Es 38 Romànic i Guilleries-Savassona tracta d'un temple d'una sola nau, lleugerament trapezoïdal, d'uns 20 m de llarg, capçat a llevant per un absis semicircular amb arc presbiteral. A la zona prèvia a l'absis l'amplada de la nau és un metre menor. L'entrada és centrada al mur de ponent. Sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada, i a sobre d'aquesta un massís campanar d'espadanya doble. Al mur de migdia hi havia també un antiga porta, actualment tancada amb un vitrall contemporani de l'artista gironí Domènec Fita.15 Acompanyen la porta dues finestres de doble espitllera a banda i banda. L'absis del temple té una finestra de doble esqueixada i és cobert en volta de quart d'esfera. El mur nord és completament cec. Les façanes són llises, sense decoració escultural, formades per carreus molt ben Detall de l'absis del santuari de la Mare de Déu del Coll, amb vistes esplèndides cap a la vall d'Osor i el turó de Sant Miquel de les Formigues (octubre 2020) 15 Domènec Fita i Molat (Girona, 1927 – 2020), escultor amb obra al temple de la Sagrada Família de Barcelona, catedrals de Girona i de Vic, monestir de Montserrat, i repartida per arreu del país. 39 Oscar Farrerons tallats i escairats. La nau és sostinguda per una volta apuntada a la unió amb l'absis, més arrodonida a ponent per la diferència d'amplada de la nau, mantenint l'horitzontalitat de l'intradós de la clau de volta. L'historiador Josep Maria Recarens Roura afirma que l'actual edifici fou construït al final del segle XII. A l'altar podeu veure una reproducció del frontal que ara es troba al Museu Episcopal de Vic, de gran valor artístic, datat a les darreries de segle XII. El temple va decaure pel terratrèmol de 1430 i per la revolta contra el rei Joan II. L'estratègica situació va convertir l'església en un refugi dels remences, pagesos aixecats en armes contra l'opressió dels senyors feudals. Posteriorment el santuari també va ser recer carlista, que establí aquí un hospital, però la derrota carlista comportarà que la basílica i la rectoria fossin incendiades. Remences i carlins, amb 400 anys de diferència, varen trobar acollida en aquest alterós cim de les Guilleries. Des del pla del santuari, mirant a nord, és té una magnífica vista de l'embassament de Susqueda, que juntament amb els de Sau i el Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen les comarques d'Osona amb la Selva, i suposen una fracció important de l'aprofitament hidrogràfic del Ter. Mirant a sud, es destaca el cim de Sant Miquel de les Formigues, punt culminant de les Guilleries. 40 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 5. Sant Sadurní d'Osormort, Bancells i Castanyadell Sant Sadurní d'Osormort és un municipi bàsicament forestal, travessat per la riera Major, sense cap poble consolidat. Els seus 70 habitants censats al 2020 es troben repartits entre masies disperses pel terme municipal. La manera més fàcil per arribar a Sant Sadurní d'Osormort és, des de la sortida 194 de l'Eix Transversal, prendre la carretera BV-5201 a llevant, i en 3 km estarem davant de l'església de Sant Sadurní, a peu de carretera. 1.7 km més enllà per la carretera arribem a Bojons, on aparquem el cotxe i gaudim de la bellesa del molí i el pont antic de pedra que salva la riera Major. Caminem per la pista terrera fins el càmping “Molí de Bojons” i després continuem a nord fins que en 4.3 km arribem a Sant Feliu de les Planeses. De tornada a Bojons reprenem amb el cotxe la carretera BV-5201 a l'est, però sols 500 m, perquè de seguida trobem un desviament a l'esquerra que ens porta per una estreta pista asfaltada en 3.7 Km fins al càmping “el Pont”, ja a terme municipal de Vilanova de Sau, on estacionen el nostre vehicle per continuar a peu. El càmping es troba al costat de l'atractiu pont de Malafogassa. Des del pont el recorregut d'ascensió pedestre fins a Sant Andreu de Bancells combina una ampla pista amb algun estret trencall. Des d'aquesta parròquia continuem a peu el camí, descendint fins a Sant Pere de Castanyadell, i ja de tornada al càmping “el Pont”. En total haurem caminat 15 km per aquest sector forestal de les Guilleries. 41 Oscar Farrerons Sant Sadurní d'Osormort L'església de Sant Sadurní d'Osormort, originaria del segle XI, es troba a peu de la carretera BV-5201, que va de Sant Hilari Sacalm a Sant Julià de Vilatorta. Pràcticament davant hi ha el gran casal Masferrer. És un temple de nau única orientada a llevant, de volta de canó capçada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada. Als murs laterals i a l'absis podem observar les característiques arcuacions i lesenes llombardes. Al segle XII s'amplià per ponent amb un atri i el voluminós campanar de torre, de planta rectangular amb tres nivells de finestres, algunes de les quals són geminades. Aquest campanar patí desperfectes als terratrèmols del segle XV, potser per això presenta algunes obertures cegades. Tot ell caldria ser restaurat per recuperar la seva imponent visió. Un ampli espai presbiteral interior separa l'absis de la nau. Prop de l'altar hi ha un baptisteri amb pintures de Llucià Costa i arquivoltes de l'arquitecte Josep Maria Pericas. Al segle XVII s'hi afegiren capelles laterals que convertiren el temple en una edificació de planta de creu llatina. La del costat nord encara es El massís campanar de Sant Sadurní d'Osormort domina el conjunt de l'església (gener 2022) 42 Romànic i Guilleries-Savassona manté avui en dia, però la del sud va ser enderrocada en la restauració portada a terme als anys 60 del segle XX (juntament amb la sagristia). Al Museu Episcopal de Vic es conserven les formoses pintures murals que decoraven l'absis del segon quart del segle XII. Sant Feliu de les Planeses Església situada a una plana septentrional del terme de Sant Sadurní d'Osormort, al costat de l'important mas de la Verneda de Sant Feliu. En aquesta ruta us proposem arribar-hi caminant des de Bojons, però si no voleu fer aquesta petita excursió, s'hi pot accedir en cotxe des d'una pista que s'origina a la carretera de Vilanova de Sau, N-141d, 300 m després de passar pel túnel de la Mina, i que baixa fins al petit nucli de Bojons, empalmant amb la carretera BV-5201. A un trencall a la dreta de la pista podem anar fins a Sant Feliu. Conjunt de l'església de Sant Feliu de les Planeses i el mas de la Verneda a la seva dreta (setembre 2020) 43 Oscar Farrerons El lloc de Planeses apareix per primer cop l'any 953, en un document d'una donació. Per trobar citada per primer cop l'església de Sant Feliu cal llegir el testament de Sunifred (senyor de Vilagelans i castlà del castell de Sant Llorenç) de l'any 1012. Es tracta d'una església de nau rectangular en perfecte orientació est, que ha conservat força l'original romànic, malgrat l'afegit posterior a nord de la sagristia i la sobrealçada de la teulada. Podem observar la nau coberta amb volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i amb un absis semicircular, amb volta de quart d'esfera. A l'absis hi abunda la decoració llombarda: sèries de tres arcuacions cegues delimitades per lesenes. Al centre hi ha una finestra de doble espitllera, prop d'una altra de lateral, situada més baixa. La porta original era al costat sud, tal i com manen els preceptes del romànic original, però va ser tapiada a l'obrir-se la nova portalada a l'oest. Encara es pot veure la porta tapiada des d'un pati que dóna a migjorn, des del mas de la Verneda, porta amb una doble sèrie d'arcs concèntrics. La portalada nova de ponent és un arc de mig punt adovellat, amb grans carreus. Sobre hi ha una petita finestra vertical i el campanar amb doble espadanya, encara amb dos grans campanes. Sant Andreu de Bancells L'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector llevantí del terme de Vilanova de Sau, és un magnífic mirador de les Guilleries. Actualment és sufragània de Santa Maria de Vilanova. Bancells va ser una població de masos dispersos que va arribar a tenir fins a 200 veïns en 30 cases habitades, però avui en dia en prou feina consten una dotzena d'habitants en menys de deu masos en bon estat de conservació. Sant Andreu és documentat per primer cop al 1101, tot i que sembla que ja existia abans un edifici previ. L'església és de nau única amb l'absis orientat a llevant. Presenta decoracions d'arcuacions i lesenes llombardes amb dents de serreta a la part superior. La façana ponent té un portal dovellat (es pot llegir la data 1717 en una de les dovelles), un òcul i un massís campanar de torre (amb una sola campana) al damunt, cobert a quatre vessants. A la part esquerra del temple hi ha afegida la 44 Romànic i Guilleries-Savassona sagristia. La coberta es veu clarament sobrealçada tant als murs laterals com a la façana. Forma un conjunt edificatori amb el mas proper de Bancells i el cementiri a la part posterior, tot construït amb pedra rogenca típica d'aquests verals de les Guilleries. A la paret sud de l'església, un rellotge de sol ens recorda amb la seva llegenda que “cada dia que passa t'atansa a la vida”. Façana oest de Sant Andreu de Bancells (juny 2020) 45 Oscar Farrerons Una placa amb data 30 de novembre 2014, finançada pels veïns de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau i Sant Hilari Sacalm, recorda a Luís Meinecke en el 40 aniversari dels aplecs per ell iniciats aquí.16 Si ens volem evitar la pujada a peu a Bancells des del càmping “el Pont”, podem arribar-hi des de una pista de 3.3 km que s'inicia a Vallclara (des de l'itinerari 4 d'aquest llibre). Sant Pere de Castanyadell Antiga parròquia sufragània de Santa Maria de Vilanova, avui en dia sense culte, està ubicada dins d'una finca particular, dedicada a celebració de casaments amb el nom de “mas el Silenci”, a l'antiga rectoria annexada al costat oest del temple. Església de planta rectangular d'una sola nau, orientada la porta a sud, amb la capçalera on es situava l'antic fossar. A llevant té unes capelles laterals. El portal d'accés és d'arc còncau, amb pilastres laterals coronades per esferes, igual com una esfera central coronant una mena de frontó. A la dovella principal hi ha marcada la data 1780. Damunt el portal s'eleva un campanar, cobert a quatre vessants i amb finestres d'arc de mig punt. Al costat llevant hi ha un cementiri annex. Queden poques restes d'origen romànic, mes enllà de l'orientació i l'arrencada dels murs, ja que al segle XVIII es va refer donant-li la fesomia barroca actual. L'església està esmentada per primer cop al 1099, com a parròquia independent, tot i que sempre va tenir poques famílies (7 masies habitades al segle XVI). Avui en dia, resten dempeus el masos de can Pere Jan, can Regater, can Manuel i mas el Riber, però la població permanent queda lluny del cens de 1885, quan a l'antiga parròquia hi estaven empadronades 26 famílies. 16 Luís Meinecke, de procedència alemanya, es va instal·lar en aquesta recòndita vall de les Guilleries quan al 1969 va adquirir la finca de can Mont. Des de 1973 s'ha celebrat una missa en honor a l'Apòstol Sant Andreu, gràcies a que en Luís es va comprometre amb el rector de Sant Hilari a aportar 20 metres de botifarra i el vi necessari per celebrar aquesta Festa Major, que sols la Covid va interrompre l'any 2020. En Luís va morir el 3 d'agost de 2020 als 90 anys d'edat. 46 Romànic i Guilleries-Savassona Detall de la porta de Sant Pere de Castanyadell (agost 2020) 47 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 6. Sant Julià de Vilatorta Els pobles de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons des de 1946 formen una sola entitat municipal, de 16 km2, fent frontera entre les Guilleries i l'inici de la Plana de Vic. En aquesta ruta primer visitarem el petit poble de Vilalleons. Hi arribarem per la carretera local BV-5202, sortint de l'Eix Transversal per la sortida 189 (atenció, sols existeix si venim des de Vic, de manera que si venim de Girona, haurem de sortir a la 187 per fer un canvi de sentit i retornar enrere per l'Eix fins la 189). Després de visitar Santa Maria de Vilalleons, per la BV-5202 passem per sobre la C-25 i de seguida ja som a Sant Julià de Vilatorta, cap del municipi. Tot seguit d'examninar l'església parroquial que dóna nom al poble, caminem fins a l'emblemàtic parc de les Set Fonts i prenem el sender GR-2 que en pocs metres passa per la fortalesa d'origen romànic de Bellpuig. Si seguíssim el GR-2 a sud arribaríem a Vilalleons, i si caminéssim pel GR-2 en direcció nord-est a Sant Llorenç del Munt. De tornada al cotxe, prenem l'avinguda de Puig i Cunyer, que ens porta de Vilatorta a Folgueroles, però sense haver d'entrar en aquesta població prenem la carretera N-141d cap a l'est, direcció Sau durant 5.4 km. Passat el túnel de la Mina, a la dreta de la carretera s'inicia una pista terrera per la qual entrem, i poc després hi ha un aparcador. Podeu fer els 1.5 km de pista com més un plagui, en cotxe o a peu (opció que us recomanem) fins a Sant Llorenç del Munt, punt final d'aquesta ruta. 49 Oscar Farrerons Santa Maria de Vilalleons El poble de Vilalleons, actualment amb sols un centenar d'habitants censats, uns quants en masos dispersos i uns altres en les cases de l'únic carrer del poble, està situat a sud del terme municipal de Sant Julià de Vilatorta. L'església de Santa Maria, que des de l'origen pertanyia al terme del castell de Taradell, aglutina els darrers habitants d'aquest veïnat. El lloc de Vilalleons apareix per primer cop l'any 927, mentre que la parròquia de Santa Maria de Vilalleons està documentada des de l'any 1007. La primitiva església va ser refeta totalment per construir l'actual temple romànic, consagrat el 1083 pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà. Al segle XIII li fou afegit un gran atri a la façana ponent, i al 1530 foren construïdes les dues capelles gòtiques, que hom creu que substituïren dues absidioles de l'edifici romànic, convertint l'edifici de Imponent campanar de Santa Maria de Vilalleons, que domina l'inici de la Plana de Vic (maig 2020) 50 Romànic i Guilleries-Savassona nau única en una planta en creu. Al segle XVII s'alçà la coberta, es construí una nova volta i un comunidor sobre l'absis. Al segle XIX l'atri fou realçat i es construí l'imponent campanar a sobre seu, amb un òcul emmarcat per les arquivoltes de l'antiga portada (les peces de la meitat superior repeteixen un tema vegetal, mentre que les inferiors tenen decoració de caire geomètric). El portal original romànic a la façana sud, avui serveix per comunicar amb la veïna rectoria. Malgrat la monumental portalada del tester ponent, hom accedeix a l'atri per la modesta porta del costat nord. A l'absis trobem finestres de doble esqueixada, amb arcuacions, finestres cegues, lesenes i un fris continu de dents de serra. Tota aquesta decoració (excepte les lesenes) també es repeteix en els murs laterals, permetent veure molt clarament la part sobreelevada del segle XIX. Sant Julià de Vilatorta El nucli poblacional de Sant Julià està situat a la part nord del terme municipal, i va créixer històricament a l'entorn de l'església que ha donat nom al poble. Vilatorta és citat per primer cop l'any 935, en una venda portada a terme per Ermengúncia al seu fill Sunyer. Antoni Pladevall va arribar a la conclusió que la primera benedicció de l'església de Sant Julià devia ser entre els anys 899 i 914, ja que a l'acta de consagració del 1050 (per part del bisbe de Vic Guillem de Balsareny) es cita una anterior per part del bisbe Idalguer. Aquest temple va tenir ampliacions i modificacions a partir del segle XII, afegint l'atri que encara avui es pot veure (malgrat que modificat). Hom suposa que al pòrtic hi havia una portada esculpida. Al 1592 la nau central fou perforada per dos arcs, un a cada banda, per donar pas a les dues naus laterals afegides. Les modificacions va ser continuades, la darrera al 1939, quan s'obri un gran arc entre l'església i la capella. De la construcció original romànica avui sols resta, i força modificats, l'absis i una part del campanar de torre del costat nord. L'absis ha estat exageradament sobrealçat i transformat interiorment, es fàcil de veure perquè es manté sense arrebossar l'original romànic amb lesenes agrupant conjunts de tres arcuacions. El cloquer conserva 51 Oscar Farrerons només una part de la decoració llombarda de frisos d'arquets entre bandes laterals i en dent de serra. També es pot apreciar encara l'aparell original de carreus ben tallats i escairats, disposats en filades uniformes i regulars. Manuel Anglada destaca la similitud arquitectònica entre Sant Julià de Vilatorta i l'església de Sant Martí de Riudeperes. L'original romànic de l'absis de Sant Julià de Vilatorta es veu clarament en aquesta imatge (gener 2022) 52 Romànic i Guilleries-Savassona Fortalesa de Bellpuig L'antiga domus de Bellpuig, popularment coneguda antigament com castell dels Moros, és situada al cim d'un turó al sud del poble de Sant Julià de Vilatorta. Des del nucli urbà és fàcil arribar-hi passant pel parc de les Set Fonts i el magnífic sender GR-2 que primer passa per Bellpuig i després arriba a Vilalleons i el santuari de Puig-l'agulla. La fortalesa estava dins el terme del castell de Sant Llorenç. El lloc és citat per primer cop al 927. Un munt de plets entre famílies es resolgueren en part en la sentència de 1247 que reconeixia que els senyors d'aquesta domus eren vassalls dels bisbes de Vic. Els Bellpuig entroncaren per casament amb els senyors del castell de Centelles. Segons la tradició oral recollida per Carreras Candi “els Centelles es vengueren les terres dependents de la domus, mantenint la propietat de l'edifici, però Un llenç original de la Fortalesa de Bellpuig (maig 2020) 53 Oscar Farrerons oblidaren de reservar-se el dret de pas, que el nou propietari els negà, la qual cosa féu que els Centelles decidissin enderrocar la fortalesa a fi d'evitar que uns altres se n’aprofitessin”.17 Avui en dia sols resta un llenç del castell, però un dibuix de J.M. Pericas de març de 1906, de la domus tal com era al començament del segle XX, ens permet veure que tenia una gran torre rectangular a l'extrem nord (de la que en queda part actualment). Els carreus estan escairats, formant files regulars i uniformes. Els historiadors Jordi Sarri i Joan Albert Adell van aventurar que la construcció que encara veiem es pot datar entre els segles XI i XII. Sant Llorenç del Munt Sant Llorenç del Munt, també anomenat de Planeses, va ser el centre històric i religiós més important de l'entorn, situat a l'extrem nord-est de l'actual municipi de Sant Julià de Vilatorta, sobre una impressionant cinglera que domina les valls que s'albiren a nord i a sud. L'església de Sant Llorenç es troba prop del castell del Munt (documentat des de 811), al qual va donar nom i del qual en depenia. Antoni Pladevall opinava que donat que l'església va ser qui va donar nom al castell “es devia tractar d'una església paleocristiana o visigòtica”,18 anterior a la fortificació. Tot i així, la primera vegada que apareix documentada és al 1012. Durant el segle XI els castlans del castell promogueren la fundació d'un monestir benedictí, empresa que fracassà, i posteriorment l'establiment d'una canònica augustiniana que perdurarà fins 1592, quan va ser secularitzada com altres canòniques catalanes per la butlla del papa Climent VIII. L'església de Sant Llorenç continuà presidida per un prior fins que l'any 1760 es convertí en depenent del Seminari Diocesà de Vic. Des d'aleshores els rectors del seminari foren priors de Sant Llorenç del Munt, fins que l'any 1845 les propietats de Sant Llorenç foren desamortitzades i comprades per un particular. 17 Sarri, 1984. 18 Pladevall, 1984. 54 Romànic i Guilleries-Savassona Durant la seva vida canònica, el monestir va tenir com esglésies sufragànies Sant Pere de Castanyadell, Sant Feliu de Planeses, Sant Sadurní d'Osormort, Sant Cristòfol de Cerdans i Santa Maria de Folgueroles. El pas dels anys, i la conversió de l'antiga canònica en residència particular a partir de 1845, ha comportat força canvis en l'estructura original de l'església romànica. El temple és un edifici d'una nau coberta amb volta de canó seguida, capçada a llevant per un absis semicircular. A tocar de l'absis, en els murs de tramuntana i de migjorn de la nau, s'obren dues absidioles obertes amb un simple plec. Puig i Cadafalch va catalogar Sant Llorenç del Munt en el grup d'esglésies amb santuari format per tres absis en creu, dins la subdivisió d'esglésies amb triple absis i sense cimbori. Tot i ser propietat privada, avui en dia es pot concertar una visita particular amb els seus propietaris. Sant Llorenç del Munt vist del camí d'accés pel GR-2 (setembre 2020) 55 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 7. L'Esquerda i la Plana L'Esquerda és un jaciment arqueològic situat en una estreta i altiva península que forma el Ter al seu pas per Roda de Ter. Tot i que l'accés és pel poble de Roda de Ter, el jaciment és situat ja al terme municipal de les Masies de Roda. Arribarem a Roda des de la carretera C-153 eixint de la C-25 per la sortida 183. Després de visitar Sant Pere de Roda, retornem per la C-153 a sud per tornar a l'Eix Transversal i sortir per la carretera BV-5201 com si anéssim a Sant Julià de Vilatorta, però en tan sols 500 m a peu de carretera trobarem l'església de Sant Martí, matriu del vell terme de Riudeperes, avui convertit en Calldetenes, que suposa, junt amb Folgueroles, un punt de contacte de la Plana de Vic amb les Guilleries. Tot seguit retornem amb el cotxe a la N-141d en direcció Folgueroles, i en 400 m ja trobem l'entrada al monestir de Sant Tomàs de Riudeperes. Visitat el monestir, prosseguirem amb el vehicle per la N-141d fins al centre de Folgueroles, on podrem contemplar la magnífica església parroquial de Santa Maria. 57 Oscar Farrerons Sant Pere de Roda Al jaciment de l'Esquerda s'hi troben restes d'ocupació compreses entre el segle VIII aC i el segle XIV dC, quan va ser abandonat. D'entre les restes destaca les ruïnes de l'església romànica de Sant Pere de Roda, de la que es té noticia des de l'any 927, consagrada al 1042, en època del bisbe abat Oliba, quan es va reedificar amb les formes romàniques que encara es poden veure avui. L'església i el poblat van ser destruïts al 1314, en el marc de lluites feudals entre els vescomtes de Cabrera i el bisbe de Vic, que n'ordenà l'atac i destrucció de l'antiga ciutat de Roda, inclòs l'església. Les restes que queden de Sant Pere permeten veure que es tractava d'un temple d'una sola nau. La paret sud és l'única que encara aguanta dempeus. S'hi pot observar els arrencaments de les arcades que sostenien la volta de la coberta. De l'absis (orientat a llevant), i les parets (d'aproximadament 1.30 m de gruix) oest i nord es poden veure part de fonaments i aproximadament mig metre de l'arrencada dels murs. Tot el conjunt arqueològic de l'Esquerda va ser declarat Monument Històric al 1949. Avui en dia, a més de la recuperació de la història al Ruïnes de Sant Pere de Roda al jaciment arqueològic de l'Esquerda (juny 2020) 58 Romànic i Guilleries-Savassona jaciment, i també al proper Museu de l'Esquerda (ja al municipi de Roda de Ter), hi ha plantada un àrea de conreus experimentals arqueològics, que proporcionen coneixements sobre cereals i lleguminoses en l'actualitat pràcticament extingits, però que eren la font d'alimentació dels antics pobladors de l'Esquerda. Sant Martí de Riudeperes L'església de Sant Martí de  Riudeperes es troba a peu de la carretera de Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta (BV-5201). El primer text en que apareix el terme Riudeperes data de l'any 948, encara que l'església de Sant Martí no es documenta fins al 1050, en l'acte de consagració de Sant Julià de Vilatorta, en que Riudeperes apareix com sufragània de Sant Julià. És un temple de nau única i capçalera semicircular, absis amb bandes llombardes que contenen dos arcuacions cada una. L'original romànic ja va ser modificat al segle XII, quan es construí una porta amb un atri al mur de ponent. Més tard aquest atri també seria desmuntat quan es va allargar la nau (fàcilment identificable per l'absència de les arcuacions en l'ampliació). Al segle XVI foren afegides les dues capelles laterals que ara podem veure, i un segle després el realçament de la coberta amb una nova volta i la construcció d'un massís campanar de torre (hom creu que potser en substituí un altre d'anterior). Al costat del campanar un imponent cedre, més alt que el cloquer, complementa la imatge actual de l'església. L'absis té una imatge estranya a l'exterior, degut a que es va afegir una coberta sobre la semicúpula original. L'accés a l'església es fa penetrant a un petit espai cobert, amb un banc a cada banda, que sembla era un antic comunidor. Des d'aquí es pot accedir a un àmbit obert on hi dóna la porta del temple, el cementiri, i l'accés a l'hort contigu. De la portalada primitiva es conserven dos capitells de forma tronco-piramidal invertida i quatre dovelles, reaprofitades en un dels accessos del clos que precedeix el temple. 59 Oscar Farrerons El campanar i el absis de Sant Martí de Riudeperes (setembre 2021) Monestir de Sant Tomàs de Riudeperes L'antic monestir es troba molt a prop de la cruïlla de la carretera N-141d amb l'Eix Transversal. L'any 1970 el monestir fou adquirit per una associació benèfica osonenca. Avui en dia el cenobi queda massa proper del modern edifici de serveis annex a la carretera, però tot i això manté el seu bonic accés arbrat des de la N-141d. 60 Romànic i Guilleries-Savassona Antoni Pladevall creu probable la primera datació l'any 1086, quan el noble Berenguer Amalric i el seu germà Ricard (sagristà de Vic) varen establir aquí una comunitat canonical. L'església de Sant Tomàs va ser consagrada el 4 de novembre del 1095 pel bisbe Berenguer Sunifred, aleshores arquebisbe de Tarragona. El monestir fou afavorit per les famílies nobles cognominades Riudeperes i Altarriba, entre d'altres, fins que al voltant del segle XV i XVI les visites pastorals es fan ressò d'un lamentable abandonament del conjunt, en especial els claustres romànics. L'any 1560 el bisbe Jaume va transformar l'antiga canònica en un convent de franciscans. L'església original romà- nica, que es situa al nord del conjunt, annexada a les depen- dències monacals, fou restau- rada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs. És una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, perfo- rada per capelles laterals i coberta amb una volta de canó. De les dues absidioles que s'obrien als braços del transsepte només han conser- vat un brancal i l'arrencada d'un dels arcs que les obrien. Els melancòlics jardins que s'obren davant de la façana sud-est del monestir de Sant Tomàs són, a parer de l'autor d'aquest llibre, bonics de visitar a les darreres llums de les tardes d'hivern. Façana d'accés a l'església del monestir de Sant Tomàs (febrer 2022) 61 Oscar Farrerons Santa Maria de Folgueroles L'església parroquial de Santa Maria es troba al centre del poble, tancant pel costat est la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, mentre que al seu front hi ha l'ajuntament de Folgueroles. Per la banda nord transcorre el carrer Major. Al centre de la plaça, formant un conjunt amb l'església destaca el monument a Jacint Verdaguer, obra de l'arquitecte J. M. Pericas. El temple actual és de nau única amb volta de canó, amb un absis semicircular cobert per volta de quart d'esfera. Hom creu que l'original església, que va ser consagrada al 1060, comptava amb tres absis, però dos van ser enderrocats al segle XVII. A l'est podem veure l'absis que resta, amb grups de dos arcuacions entre lesenes i tres finestres de doble esqueixada. La lesena central és estranyament tallada per la finestra central. Al sud es conserva un tram de les arcuacions al muram. Detall dels capitells de la portalada de Santa Maria de Folgueroles (gener 2022) 62 Romànic i Guilleries-Savassona L'interior ha estat repicat deixant els elements romànics originals a la vista. Al segle XVIII s'incorporà l'atri a la nau i es va construir l'actual façana barroca coronada pel campanar d'espadanya. La portalada original romànica de migjorn va ser traslladada a la façana de la plaça. És un portal d'arcs en degradació de mig punt amb arquivoltes sostingudes per dues columnes per banda amb capitells decorats amb motius vegetals i figuratius. Durant la Guerra Civil es va destruir la portalada romànica, perquè l'església es va convertir en garatge. Acabada la conflagració es va reconstruir per Camil Pallàs, malauradament sense respectar la tipologia ni el color de la pedra. En el Museu Episcopal de Vic es conserven uns fragments de pintures murals de Santa Maria de Folgueroles de finals de segle XIII, que representen l'escena del Calvari. Absis de Santa Maria de Folgueroles (gener 2022) 63 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 8. Savassona i Sant Pere de Casserres Des de la sortida 183 de l'Eix Transversal prenem la carretera C-153 a nord, fins que en 800 m s'inicia a la nostra dreta la carretera BV-5213, que en 3.3 km ens portarà fins a Tavèrnoles, terme municipal de 320 habitants repartits entre els masos escampats pels seus 19 km2 i el petit poble arran de la carretera. Durant molts segles el terme fou conegut amb el nom de baronia de Savassona. Després de visitar l'església de Sant Esteve de Tavèrnoles, prosseguim per la BV-5213 en 1.5 km fins arribar a Savassona, lloc de gran valor històric, que concentra les esglésies de Sant Feliuet, Sant Pere i el castell de Savassona. Per això aparcarem el cotxe al pàrquing habilitat pels serveis de l'Espai Natural de Guilleries- Savassona a peu de la carretera. Un cop visitats els tres monuments de Savassona, continuem la carretera BV-5213 cap a nord-est i en 5.1 km arribem al Parador de Vic-Sau. Des d'aquí fem via al monestir de Sant Pere de Casserres. Tenim dos opcions, anar-hi a peu o en cotxe. Val la pena aparcar el vehicle al Parador i caminar els 3.4 km per la serra de Casserres seguint el GR-151 amb vistes impressionats del Ter. Si volem estalviar-nos de caminar una mica, des del Parador podem continuar per una pista asfaltada fins el restaurant que fa de porta d'entrada al monestir. Són 3.7 km de cotxe, però al pàrquing del restaurant cal aparcar i continuar caminant la resta dels 400 m fins al monestir de Sant Pere de Casserres. 65 Oscar Farrerons Sant Esteve de Tavèrnoles Sant Esteve es troba al carrer de l'Església, de direcció nord-sud, que devia ser el vial principal del nucli històric. És un temple de nau única, amb orientació de l'absis a est, amb un campanar de torre annex a la façana sud. El lloc de Tavèrnoles i l'església parroquial es documenten a partir del 981. L'església original romànica va patir diverses modificacions. Al 1628 es van obrir dues capelles laterals, i el 1728 es va canviar el portal de lloc Absis i campanar de Sant Esteve de Tavèrnoles, mirats des de l'est (febrer 2022) 66 Romànic i Guilleries-Savassona i es traslladà a ponent, a més es realçà la teulada. Al 1960 el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona va restaurar l'església. Les obres dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs van aprofitar per recuperar l'aspecte original, eliminant la capella a migjorn, rebaixant el sobrealçat, cobrint la nau amb una volta de canó, i refent algunes finestres del campanar. La porta original era al mur sud, però avui en dia està tapiada. La porta actual, a ponent, és de factura barroca. L'aparell dels murs és de petits carreus ben escairats, en filades uniformes i regulars. A les cantonades es pot observar carreus més grans. La decoració és típica llombarda, amb l'absis coronat per un fris de finestres cegues, agrupades de cinc entre lesenes. Hi destaca un sòcol de pedra a l'entorn de l'absis, que recull les lesenes. Les finestres cegues s'estenen per les façanes laterals amb un fris de dents de serra. L'esvelt campanar, per mi una dels més bonics de la contrada, és una torre de dos pisos per sobre la coberta, amb un alt sòcol llis. Els pisos estan limitats per un fris d'arcuacions llombardes i a sobre un altre en dent de serra. També en els dos s'obren finestres geminades, a les quatre direccions, situades prop de les arcuacions, partides per senzilles columnes amb capitells mensuliformes. Sant Feliuet de Savassona Savassona es troba situat en un punt intermedi de la carretera BV-5213, en una petita collada que puja des de Tavèrnoles per després començar a baixar lleugerament cap a la vall de Sau. A banda i banda de la carretera, que aquí fa un gran gir de 180 graus, s'hi trobem dos conjunts muntanyosos. Al nord el cim és coronat per Sant Feliuet, i al sud pel castell de Savassona. Pel tipus d'edifici i el lloc, Joan-Albert Adell creu que Sant Feliuet devia ser la primera parròquia de Savassona, però amb la construcció de l'església de Sant Pere al pla, es convertí en sufragània d'aquesta. El nom tradicional era Sant Feliu de la Roca. Al voltant de l'esglesiola hi ha tombes antropomorfes i un poblat ibèric. 67 Oscar Farrerons El sepulcre antic esmentat l'any 1035 podria correspondre a la famosa Pedra dels Sacrificis, gran roca amb escales i restes d'obra, sota el qual han estat trobades tombes de l'època neolítica i del bronze.19 Al principi del segle XIII es van construir el campanar d'espadanya de dos forats, avui sense campanes. El culte es mantingué fins al segle XIV. Al 1691 està documentat que només s'hi celebrava missa un cop l'any, quan coincidint amb la diada del patró s'hi anava en processó. Façana sud de Sant Feliuet de Savassona (juny 2020) 19 Al peu de Sant Feliuet de Savassona, uns grans rocs de fins 400 tones han quedat varats al mig de la plana. Quatre d'aquestes grans pedres, hi tenen gravats i llegendes, el que ha donat lloc a que la cultura popular els hi poses noms propis. Un dels grans rocs es l'anomenada Pedra dels Sacrificis, on la llegenda diu que era un lloc venerat per les bruixes, la que no havia exercit l'ofici amb maldat era executada sobre la pedra i la seva sang es recollia per les canals que encara ara podem veure. El conjunt de rocs ha rebut el nom popular de Bosc Màgic de Savassona, i a més de la Pedra dels Sacrificis hi podem trobar la Pedra del Dau, la Pedra de les Bruixes, i la Pedra de l'Home. 68 Romànic i Guilleries-Savassona El temple és un edifici d'una nau coberta amb volta de canó, amb absis rectangular a llevant. La porta original de la façana sud té una senzilla arquivolta que l'emmarca. A la façana de ponent, amb el campanar d'espadanya del segle XIII, s'hi obrí posteriorment una porta amb un arc de grans dovelles. Sobre la porta es situa una finestra en forma de creu. Hi ha quatre finestres de doble espitllera, dos a la façana migjorn i dos més a l'absis. Els carreus de la nau estan escairats, formant filades regulars, mentre que a l'absis el muram és desordenat amb blocs sense treballar. L'església va ser restaurada al 1960 per la Unió Excursionista de Vic. Sant Pere de Savassona L'església de Sant Pere de Savassona es troba al peu del castell homònim. La primera notícia històrica data de 1035, conformada al 1060, quan hom creu que s'acabà la construcció del temple original romànic. Sant Pere fou una parròquia independent fins el segle XV, que passà a dependre de Tavèrnoles com a sufragània. L'edifici construït ha pervingut original fins a l'actualitat, ja que només el segle XVII fou sobreaixecada la teulada i construït un portal nou al costat de ponent, tancant-se el de migdia. També s'aprofità per construir el robust campanar d'espadanya. Durant la Guerra Civil es van destruir els retaules que tapaven els murs, motiu pel qual l'interior de l'església mostra el seu aspecte primitiu. És un temple de nau única orientada a llevant, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, amb absis semicircular ornamentat interiorment amb cinc nínxols semicirculars. Al mur de tramuntana hi ha una absidiola semicircular, mentre a migdia un àmbit quadrat. A tots dos costats de la nau s'obren capelles obrades en posterioritat. La porta de la façana de ponent presenta un portal amb grans dovelles i a sobre un ull de bou. Repartits pels murs i l'absis hi ha diverses finestres de doble esqueixada. Les façanes són ornamentades amb motius llombards d'arcuacions cegues entre lesenes, marcant clarament l'alçada original del temple. La remunta del segle XVII es va fer amb carreus sense treballar, tal i com es pot veure fàcilment a tots els murs. 69 Oscar Farrerons Alçats sud i oest de Sant Pere de Savassona, on s'aprecia l'original temple romànic (foto Rosa Pasaret, desembre 2020) Castell de Savassona El terme de Savassona apareix per primer cop l'any 889, en un document d'una venda entre nobles, tot i que el castell és documentat al 921. El terme jurisdiccional històric del castell correspon a l'actual municipi de Tavèrnoles. L'originari castell del segle X, assentant sobre el punt més elevat de la roca mare, sembla ser un espai triangular situat a l'interior de l'edifici 70 Romànic i Guilleries-Savassona actual format per parets de 1,1m d'amplada per 5 m d'alçada, que sols permet l'accés a l'interior d'una sola persona. Gran part de l'estructura actual del castell és del segle XVII, bé que renovada en la façana pel 1775. Adossada al mur de migdia de la façana del castell hi ha una capella de planta rectangular, obra del segle XVII. El domini del castell era primer dels vescomtes de Cardona-Osona, i posteriorment dels comtes de Pallars, però la poca vinculació d'aquests senyors feudals al castell de Savassona és el motiu pel qual els castlans fossin els principals protagonistes de la història del castell. El primer castlà cognominat Savassona és Manfred de Savassona al 1064. La possessió del castell va passar per diferents famílies (Vilanova, Vila, Llupià...) quan es quedava sense descendència, però la majoria van adoptar el cognom Savassona, i a partir de Jeroni Ferrer el títol de barons de Savassona. El 1784 el rei Carles III, confirmà la baronia del castell. Castell de Savassona, construït sobre la roca mare (juny 2020) 71 Oscar Farrerons Monestir de Sant Pere de Casserres El monestir de Sant Pere es troba situat al final de l'estreta serra de Casserres, rodejada a est i oest pel riu Ter. Si en el seu origen la posició del monestir era ja de domini, encara s'aprecia més avui en dia, donat que aquí el riu es la cua de l'embassament de Sau, i quan està ple, la seva vista amb el Ter omplint d'aigua el meandre fins als peu de la serra és impressionant.20 El monestir va ser fundat per la vescomtessa Ermertruit al 1005, i el 1012 ja hi consta una comunitat erigida en abadia, que pocs anys després es convertirà en priorat. A despit de la història, la llegenda popular de l'Infant Sant explica que els vescomtes d'Osona van tenir un infant que al cap de tres dies ja parlava com una persona gran. Aquest nen va dir als seus pares que es moriria aviat i que, un cop mort, l'havien de carregar sobre una burra cega i deixar-la anar lliurament. Allà on s'aturés, havien de construir un monestir en honor a Sant Pere. Mort l'infant, els vescomtes varen carregar sobre la burra el cadàver i dues ampolles de llet a les alforges. La burra cega començà a caminar mentre la gent la seguia. Després d'un llarg viatge s'aturà al final de la serra de Casserres, on es va erigir el monestir. La llegenda té una part certa, perquè la mòmia de l'Infant Sant encara existeix. La mòmia va ser una relíquia que es va venerar durant segles al monestir de Sant Pere de Casserres, fins que l'església catòlica al 1906 en prohibí el culte en considerar-la una llegenda fabulosa. Als anys 60 la mòmia va ser robada, però al 1989 va ser recuperada, i encara avui es conserva en un gran casal de les Masies de Roda. L'església del monestir és de planta quadrada amb tres naus capçades a llevant per absis semicirculars, amb dos pilars cruciformes centrals que sostenen els arcs formers i torals. Les naus tenen volta de canó, sota una única coberta a dues vessants. Sota l'arc former de llevant, un mur d'època medieval separa la nau central de la de 20 Una llegenda explica que al peu del monestir hi havia unes palanques que permetien travessar el Ter en aquest punt, i que era un lloc on el diable convocava als seus adoradors. El dia de Santa Magdalena de 1617 onze bruixes i un bruixot van mantenir tractes carnals amb el dimoni, el que va provocar fortes pedregades que van arruïnar la collita de dos anys, i causar molta fam a la contrada. Les bruixes foren torturades i penjades, i al lloc va quedar la llegenda de “les diabòliques palanques de Casserres”. 72 Romànic i Guilleries-Savassona tramuntana. Només els absis i el presbiteri tenen decoració llombarda, a base d'arcuacions i lesenes. A l'absis major destaca el conjunt de finestres cegues sota un fris de dents de serra. El temple tenia quatre portes d'accés. A sud una porta permet entrar al claustre i altre al campanar. A nord una altra porta accedeix al cementiri, i al mur oest es troba la porta principal, d'arc de mig punt amb llinda de fusta i timpà llis. El campanar, adossat a sud, és una torre de planta quadrada i dos pisos, amb dues finestres de mig punt en cada mur. El terratrèmol del 1427 va fer caure la volta original, que va ser refeta modernament. Casserres constitueix una de les millors mostres conservades de l'arquitectura monàstica alt-medieval, atès que la seva estructura del segle XI no s'ha vist modificada per transformacions posteriors. És per això que ja des de 1931 és catalogat com Monument Històric. Accés al monestir de Sant Pere de Casserres (setembre 2020) 73 Alçat sud del monestir de Sant Pere de Casserres (setembre 2020) Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 9. Sau i Susqueda Vilanova de Sau és un poble de 59 km2 de terme municipal habitat actualment per poc més de 300 persones censades. Històricament el terme civil de Sau estava format per les parròquies de Santa Maria de Vilanova, Sant Romà de Sau, Sant Andreu de Bancells, Sant Martí de Querós i Sant Pere de Castanyadell. Arribarem a Vilanova de Sau per la carretera N-141d, que haurem iniciat a la sortida 187 de l'Eix Transversal. Visitem l'església de Santa Maria i també l'Oficina de l'Espai Natural de les Guilleries- Savassona, per conèixer una mica millor aquest espai natural protegit. Deixem el cotxe aparcat i ens apropem a l'àrea d'esplai dels Vernets de Ca la Marta, on s'inicia un recorregut senyalitzat amb el codi SL-C 122 que ens portarà fins a Santa Margarida d'Ardola i Puig el Far, de vistes immillorables de tota la vall. Seguim el SL-C 122 fins altre vegada arribar al poble de Vilanova de Sau, és una ruta circular de 7.8 km totals que val molt la pena de caminar.21 De tornada al nostre vehicle continuem per la N-141d fins arribar a la presa del pantà de Sau, que creuem i perseverem motoritzats per la carretera fins que en 3.8 km arribem a l'àrea d'esplai del pantà de Sau. Aquí aparquem i ens apropem a la riba de l'embassament. En funció de l'emplenat del pantà ens podrem aproximar més o menys a Sant Romà de Sau, inclús, en èpoques de forta sequera podrem arribar a tocar les seves parets. 21 Tot i això, si algú vol visitar Santa Margarida d'Ardola sense caminar tant, pot aproximar-se en cotxe des de la carretera BV-5213 i prendre la pista que es desvia cap a mas Coromines i Sabaters, que l'aproximarà molt a les ruïnes de l'església de Santa Margarida. 75 Oscar Farrerons Per acabar reprenem amb el cotxe fins a la barrera de l'embassament de Sau, on aparcarem. Caminem per la pista que va cap a l'est, resseguint la cua de l'embassament de Susqueda, indicada amb el GR 178 i GR 210, i en 9 km estarem davant de Sant Martí de Querós. Podrem visitar de prop les ruïnes de l'església en funció de l'emplenat de l'embassament, ja que si està per sota del 35% emergeix de les aigües l'antic pont de Querós, que ens permetrà passar a l'altra riba del pantà.22 22 Fora de l'àmbit d'aquest llibre també es pot arribar caminant a Sant Martí de Querós des del santuari de Montdois (entre Rupit i Susqueda). 76 Romànic i Guilleries-Savassona Santa Maria de Vilanova de Sau L'església de Sant Maria corona la petita serralada que configura el poble de Vilanova de Sau. De fet el poble s'estructura a l'entorn del carrer Major, que és una carena, on les cases s'han construït durant segles a banda i banda. A l'extrem nord-oest el carrer s'amplia una mica i es converteix en la plaça Major, culminant en el vèrtex amb l'església de Santa Maria. L'entorn del poble i del temple es majestuós, amb els cingles dels Munts i puig el Far a ponent, i les valls de la riera Major a llevant. L'església parroquial de Santa Maria de Vilanova apareix documentada per primera vegada al 1025. L'edifici original va ser substituït per una altre construcció romànica al final de segle XI, tot i Santa Maria de Vilanova de Sau culmina l'eix carener de la plaça i carrer Major de la població (juny 2020) 77 Oscar Farrerons que també subjecte a modificacions en temps posteriors. L'estructura original, mantinguda fins avui en dia, segueix l'orientació est-oest. Estava coberta amb volta de canó, acabat amb absis semicircular, amb finestra de doble esqueixada, l'únic vestigi romànic original que queda avui en dia. L'exterior de l'absis és ornamentat amb tres bandes de set arcuacions cegues, separades per dues lesenes que arriben fins a la base. Sobre del petit fris es pot observar de manera clara la sobrealçada posterior de la coberta. En les parets exteriors del temple es poden veure els carreus ben tallats de l'època romànica i les sobrealces i les construccions afegides amb pedres irregulars. L'any 1589 s'afegí al costat esquerre de la nau la capella del Roser, i una altra al costat dret, tot i que aquesta va desaparèixer quan al 1870 es van edificar tres capelles en sèrie, que donen la impressió falsa d'una segona nau. Malauradament el pas del temps va fer perdre l'entrada romànica, la teulada, l'absis i la volta original. Posteriorment es varen afegir la rectoria al costat dret de l'església i el cementiri a l'esquerra adossat a la capella del Roser, formant l'actual conjunt. Santa Margarida d'Ardola Les restes de l'església de Sant Margarida d'Ardola es situen a ponent del terme municipal de Tavèrnoles, vora el magnífic cim de Puig del Far.23 Tot i que estava sota la jurisdicció del castell de Savassona, era una capella que depenia de Santa Maria de Vilanova de Sau. El nom d'Ardola sembla que podria ser d'origen ibèric, inclús hi ha una hipòtesi que defensa que correspondria a un poblat ibèric situat a l'entorn de Puig del Far. L'església apareix documentada l'any 1064. L'any 1936 fou abandonada i paulatinament s'anà degradant fins que vers l'any 1945 s'ensorrà. Avui en dia les seves ruïnes es troben dins d'un aulet, amb les pedres originals escampades a prop pel terra. Resten dempeus els murs de tramuntana i de ponent, i encara es pot veure l'arrencada de la volta i 23 Encara que trobareu diferents versions toponímiques d'aquest cimal, nosaltres hem reproduït aquí la forma “Puig del Far” escrit al plànol oficial de l'Espai Natural. Altre forma popular per escriure aquest turó és “Puig d'Alfar” tal i com apareix al plànol de la vall de Sau, editat per l'Ajuntament de Vilanova de Sau i el Consell Comarcal d'Osona. 78 Romànic i Guilleries-Savassona part de l'absis. El portal estava situat a ponent, on encara es pot observar per l'interior un arc de mig punt amb dovelles, mentre que la part exterior l'arc ha estat espoliat. Ja no existia quan a inicis dels anys 80 del segle XX Gil Orriols va visitar Santa Margarida, el que el va permetre afirmar de l'espoliació “la qual cosa porta a creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem”. Ruïnes del que resta de Santa Margarida d'Ardola (juny 2020) 79 Oscar Farrerons Sant Romà de Sau La històrica església de Sant Romà resta negada sota les aigües del pantà de Sau des de 1963, però en èpoques de sequera surt a la superfície. La vall de Sau havia estat una de les més boniques de l'entorn del Ter i les Guilleries, amb el seu majestuós pont medieval, i l'església de Sant Romà presidint el poble, però tal i com expliquen Josep Llinàs i Jordi Merino: “Malgrat la pèrdua irreparable que va suposar la fi d'aquest paisatge natural i humà, no podem negar-li a aquest grandiós llac artificial una certa bellesa paisatgística, que refermen la solitud de les muntanyes emboscades i els penya-segats que l’emmarquen”.24 El campanar de Sant Romà de Sau sempre sobresurt, en major o menor mesura, de les aigües de l'embassament, cosa que l'ha convertit en un extraordinari atractiu turístic. Des de la riba del pantà, prop del campanar, es poden fer dues rutes a peu per l'entorn, la del Domus del Pi (de poc més d'un quilòmetre), i la SL-C 94 ruta de les Carboneres (3,6 km). Sant Romà és una església orientada a llevant, actualment mig enrunada, cosa que encara complica més distingir l'original romànic de les reedificacions posteriors. Temple de nau única, sense absis i amb una gran arcada a la part de migdia. A tramuntana s'hi adossa l'esvelt campanar de tres pisos, cobert a quatre vessants, amb finestres geminades al segon pis, i al tercer amb finestres d'arc de mig punt. Al mur nord, de pedra ben carejada, es conserven arcuacions llombardes, per sobre canvia l'aparell constructiu a còdols de riu. La volta original està aterrada. L'església romànica va resultar afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment fou reformada i ampliada. L'any 2021 l'Official World Record va certificar que Sant Romà de Sau és l'església submergida a un pantà més antiga del món que es conserva dreta. També que és la que està a més profunditat (23 metres). Sent així, com és que es manté en bon estat? Ho va explicar al desembre de 2021 l'alcalde de Sau, Joan Riera: “perquè el 1996, des de l'Ajuntament de Vilanova de Sau amb col·laboració de l'ACA, es va consolidar emplenant-lo i revestint-lo de 24 Llinàs; Merino, 2011, p. 113. 80 Romànic i Guilleries-Savassona formigó des de baix de tot de la torre, degut al mal estat en què es trobava, deixant la part de dalt al descobert”.25 Alguns dels habitants del poble negat de Sant Romà van anar a viure al nou poblat que es va aixecar a un turó a llevant de l'antic nucli, prop de la resclosa de formigó. Allà es bastí a partir del 1951 la nova església de Sant Romà, obra de l'arquitecte J. M. Pericas, on encara es manté un petit grup de cases. Sant Romà de Sau quan l'embassament de Sau estava emplenat sols al 47% (gener 2022) Sant Martí de Querós El petit poble de Querós, que pertany al terme municipal de Sant Hilari Sacalm, va quedar sota les aigües de l'embassament de Susqueda. Sols l'església de Sant Martí es va conservar, tot i que, quan l'embassament és ple, l'aigua li arriba als fonaments. A la segona meitat del segle XVII fou rector de la parròquia Antoni de Serrallonga, fill del 25 Nació Digital, 27 d'agost de 2021. 81 Oscar Farrerons conegut bandoler viladrauenc Joan Serrallonga, que s'havia casat amb la pubilla de mas Serrallonga,26 d'on prengué el malnom. L'origen probable del temple es situa cap al final del segle XI, tot i que la primera data que en parla és al 1104, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles. Els terratrèmols de 1425 i el 1428 destruïren en gran part la capella i la torre del campanar, que es van refer, com estava originalment annex al mur sud. Al segle XVI es reforçarà el campanar. Tenim la sort que les restes actuals conserven pràcticament íntegra la primitiva estructura romànica. L'església té nau rectangular coberta amb volta de canó interior, amb tres arcs torals. L'orientació a llevant acaba amb un absis semicircular, connectat a la nau per mitjà d'un arc presbiteral. Al mur de migdia, amb dos petites finestres, hi ha la porta d'entrada original romànica, amb un arc de mig punt. Les façanes laterals són coronades per un fris seguit d'arcuacions llombardes. A la part superior de l'absis, el fris és format per tres grups de cinc arcuacions. Les parets no són arrebossades, el que permet veure els carreus de mida mitjana, treballats i col·locats en filades perfectament horitzontals. A l'entorn també hi destaca l'antic pont de Querós, que emergeix quan l'embassament de Susqueda es força buit (a l'entorn del 35% de la seva capacitat). És un pont sostingut per tres massisses piles de carreus. De la pila central, coronada per una placeta, neixen dos grans arcades en arc de mig punt; i de les piles laterals dos arcades més petites fins als seus respectius estreps de pedra ancorats a la roca mare. El terra del pont és de còdols rierencs.27 A sud de Sant Martí un petit illot muntanyós sobresurt enclavat al mig de l’embassament; es tracta de la Roca del Mal Sopar, que atresora una llegenda, recollida per primera vegada per Juli Serra al 1890: “Perseguido un día D. Juan de Serrallonga por las tropas del virrey de Cataluña, traspuso montes y pasó collados hasta dar con su habitual residencia, Carós y sus 26 Mas avui en dia en ruïna, situat a la parròquia de Querós. 27 A la seva llarga història medieval, sempre havia estat un pont que permetia travessar la difícil vall del Ter en aquesta recòndita part de les Guilleries, i per això havia estat un punt de control habitual. Inclús als anys 40 del segle XX la Guardia Civil hi va muntar un post de vigilància amb metralladora per controlar l'anada i vinguda dels maquis en aquesta zona. 82 Romànic i Guilleries-Savassona inmediaciones. Disponíase a cenar tranquilamente sobre la famosa roca cuando fue sorprendido por sus perseguidores que ni tiempo le dejaron para ocultar sus bastimentos. Huyendo él y los suyos á la desbandada consiguieron escapar, y desde entonces se dio a la Roca en la comarca el nombre del Mal Sopar, del mal cenar que diríamos nosotros”.28 Sant Martí de Querós un dia d'hivern amb el pantà de Susqueda al 74% d'aigua embassada (febrer 2022). 28 Tarrés; Rams, 2002, p. 151. 83 Oscar Farrerons Annex. Itineraris i obres Itinerari 1. Santa Coloma de Farners Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Mare de Déu 41.8600, de Farners PCC: 23921 2.6328 390 Castell de 41.8603, Santa Coloma Farners BCIN: 1396-MH 2.6312 435 de Farners Sant Pere 41.8352, Cercada Sense dades 2.6081 416 Comarca: La Selva, Bisbat: Girona Itinerari 2. Cladells i Sauleda Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Monestir de Sant Salvi PCC: 31255 41.8722, 2.5758 491 Santa Sant Miquel de 41.8572, Coloma Cladells PCC: 31242 2.5637 446 de Sant Iscle i Santa IPAC: 31247 41.8516, Farners Victòria de Sauleda 2.6009 588 Comarca: La Selva, Bisbat: Girona 84 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 3. Sant Hilari Sacalm Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Sant Hilari Sacalm IPAC: 23896 41.8790, 2.5087 798 Santa Margarida de Sant Vallors PCC: 23833 41.8836, 2.5497 666 Hilari Sacalm Santa Maria del Pedró Sense dades 41.8978, 2.5654 921 Sant Mateu de Joanet IPAC: 26652 41.8440, 2.5276 525 Arbúcies Comarca: La Selva, Bisbat: Vic Itinerari 4. Vallclara i Osor Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Santa Maria de 41.9260, Vilanova de Vallclara * IPAC: 24847 2.4748 1.021 Sau Santa Maria de 41.9034, Sant Hilari Mansolí *2 PCC: 23875 2.5026 711 Sacalm Sant Pere d’Osor *2 PCC: 33508 41.9452, 2.5566 341 Osor Mare de Déu del IPAC: 26951 41.9579, Coll *2 2.5242 821 *Comarca: Osona, Bisbat: Vic *2Comarca: La Selva, Bisbat: Vic 85 Oscar Farrerons Itinerari 5. Sant Sadurní d’Osormort, Bancells i Castanyadell Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Sant Sadurní d'Osormort BCIL: 1135-I 41.9019, 2.3811 526 Sant Sadurní Sant Feliu de les BCIL: 1156-I 41.9236, Planeses (mas la Verneda 2.3705 659 d'Osormort de Sant Feliu) Sant Andreu de IPAC: 24830 41.9348, Bancells 2.4468 927 Vilanova de Sant Pere de 41.9255, Sau Castanyadell IPAC: 24862 2.4291 596 Comarca: Osona, Bisbat: Vic Itinerari 6. Sant Julià de Vilatorta Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Santa Maria de 41.7952, Vilalleons Sense dades 2.2333 635 Sant Julià de IPAC: 23648 41.7886, Vilatorta 2.2575 596 Sant Julià de Fortalesa de 41.7661, Vilatorta Bellpuig BCIN: 1487-MH 2.2640 627 Sant Llorenç BCIN: 1488-MH, 41.7867, del Munt BIC: RI-51-0005643 2.2842 810 Comarca: Osona, Bisbat: Vic 86 Romànic i Guilleries-Savassona Itinerari 7. L’Esquerda i la Plana Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Sant Pere de BCIN: 1032- 41.9738, Masies de Roda MH-ZA 2.3129 479 Roda BCIL: 2209-I Sant Martí de (església), 41.9275, Riudeperes BCIL: 2228-I 2.3074 542 (comunidor) Calldetenes Monestir de Sant Tomàs de BCIN: 4419- 41.9321, MH-EN 2.3027 527 Riudeperes Santa Maria de 41.9388, Folgueroles BCIL: 12506-I 2.3192 553 Folgueroles Comarca: Osona, Bisbat: Vic Itinerari 8. Savassona i Sant Pere de Casserres Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Sant Esteve de Tavèrnoles IPAC: 24277 41.9520, 2.3266 537 Sant Feliuet de 41.9520, Savassona IPAC: 24278 2.3267 658 Tavèrnoles Sant Pere de 41.9566, Savassona IPAC: 24273 2.3384 620 Castell de 41.9561, Savassona BCIN 1612-MH 2.3376 635 Monestir de Sant Pere de BCIN: 152-MH 42.0014, Masies de 2.3407 486 Roda Casserres Comarca: Osona, Bisbat: Vic 87 Oscar Farrerons Itinerari 9. Sau i Susqueda Obra Protecció Coordenades Altitud Municipi Santa Maria de BCIL: 3932-I 41.9483, Vilanova de Sau * 2.3872 555 Vilanova de Sau Santa Margarida d’Ardola * Sense dades 41.9614, 2.3726 752 Tavèrnoles Sant Romà de Sau * IPAC: 24833 41.9731, 420 Vilanova de 2.3951 Sau Sant Martí de Querós *2 BCIL: 9160-I 41.9594, 2.4703 409 Sant Hilari Sacalm *Comarca: Osona Bisbat: Vic *2: Comarca: La Selva, Bisbat: Vic Nomenclatura • BCIL: Bé Cultural d'Interès Local • BCIN: Bé Cultural d'Interès Nacional (Catalunya) • BIC: Bien de Interés Cultural (patrimonio histórico español) • IPAC: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya • PCC: Patrimoni Cultural Català 88 Romànic i Guilleries-Savassona Bibliografia Adell, Joan-Albert; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Arumí, Dolors. (1984). Sant Esteve de Tavèrnoles. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0361801.xml (consulta febrer 2022). Adell, Joan-Albert; Pladevall, Antoni; Benet, Albert. (1984). Sant Feliu de Savassona. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec- catrom-0361601.xml (consulta febrer 2022). Anglada, Manuel; Adell, Joan-Albert; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Vigué, Jordi; Orriols, Gil. (1984). Sant Julià de Vilatorta. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0349801.xml (consulta febrer 2022). Anglada, Manuel; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Arumí, Dolors. (1984). Santa Maria de Vilanova de Sau. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0381601.xml (consulta febrer 2022). Anglada, Manuel; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Arumí, Dolors. (1984). Sant Feliu de les Planeses. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0352701.xml (consulta febrer 2022). Auladell, Jordi. (1991). Santa Margarida de Vallors. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0523401ao.xml (consulta febrer 2022) Bruguera, F.; Ramió, N. (1997). Osor. Quaderns de la Revista de Girona, 70. Busqueta, Joan Josep. (1984). Santa Maria de Vilalleons. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0350201.xml (consulta febrer 2022). 89 Oscar Farrerons Catalònia Sacra. (2015). Bisbat de Girona. https://www.cataloniasacra.cat/bisbats/girona (consulta febrer 2022). Catalònia Sacra. (2015). Bisbat de Vic. https://www.cataloniasacra.cat/ bisbats/vic (consulta febrer 2022). Consell Comarcal d'Osona. (2022). Osona Turisme. https://osonaturisme.cat/ (consulta febrer 2022). Consell Comarcal de la Selva (2022). Associació de Turisme la Selva Comarca de l'aigua. https://www.laselvaturisme.com/ (consulta febrer 2022). Consorci Espai Natural de les Guilleries-Savassona. (2019). Mapa espai Natural Guilleries-Savassona. Gerència de Serveis d'Espais Naturals, Diputació de Barcelona. Consorci Espai Natural de les Guilleries-Savassona. (2022). https://parcs.diba.cat/web/guilleries (consulta febrer 2022). Danés Vila, Josep. (1991). Ruta de les 10 ermites. Ajuntament de Santa Coloma de Farners. Farrerons Vidal, Oscar. (2021). Guilleries i Vall de Sau. Sant Vicenç de Castellet. Farell. Farrerons Vidal, Oscar. (2022). Guilleries: el pont de Malafogassa, Sant Andreu de Bancells i Sant Pere de Castanyadell. Unió Excursionista de Catalunya: Excursionisme, 427, 30-35. Farrerons Vidal, Oscar. (2022). Osor i el Santuari de la Mare de Déu del Coll. Sant Just Desvern. Butlletí SEAS. I.M. Nació Digital, 27 d'agost de 2021. Rècord mundial català: l'església del pantà de Sau, la més antiga que es conserva dreta dins de l'aigua. https:// www.naciodigital.cat/noticia/223841/record-mundial-catala- esglesia-panta-sau-mes-antiga-conserva-dreta-dins-aigua (Consulta febrer 2022). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. (2022). http://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca Generalitat de Catalunya (consulta febrer 2022). Llinàs, Joan; Merino, Jordi; Curto, Josep (fotos). (2011). El Ter. El patrimoni vinculat als usos de l'aigua. Girona: Editorial Gavarres. Consorci Alba-Ter. Llinàs, Joan; Merino, Jordi. (1998-2011). El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca. 90 Romànic i Guilleries-Savassona Maneja, Guillem. (6 desembre 2021). Per què no cau el campanar del pantà de Sau? El Nacional.cat https://www.elnacional.cat/ca/societat/ campanar-panta-sant-roma-sau-osona_677813_102.html Monestirs de Catalunya. (2022). https://www.monestirs.cat (consulta febrer 2022). Museu Episcopal de Vic. (2022). https://www.museuepiscopalvic.com/ es (consulta febrer 2022). Ollich, Imma; Rocafiguera, M. (2001). L'Esquerda: 2500 anys d'història, 25 anys de recerca. Fundació Privada l'Esquerda, Eumo Ed. Roda de Ter. Orriols, Gil; Fluvià, Armand de; Pladevall, Antoni; Benet, Albert. (1984). Castell de Savassona. Catalunya romànica. https:// www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0361201.xml (consulta febrer 2022). Orriols, Gil; Pladevall, Antoni; Benet, Albert. (1984). Sant Andreu de Bancells. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec- catrom-0381701.xml (consulta febrer 2022). Orriols, Gil; Pladevall, Antoni; Benet, Albert. (1984). Santa Margarida d'Ardola. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec- catrom-0362301.xml (consulta febrer 2022). Ortiz, Josep; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Vigué; Jordi. (1984). Sant Pere de Savassona. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ ec-catrom-0361401.xml (consulta febrer 2022). Pagès, Josep. (2013). Com conèixer l'arquitectura romànica religiosa a Catalunya. Edició de l'autor. Pladevall, Antoni; Auladell, Jordi; Camps, Jordi. (1991). Sant Hilari Sacalm. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec- catrom-0532602.xml (consulta febrer 2022). Pladevall, Antoni; Chicote, Juli (1991). Sant Pere d'Osor. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0531101.xml (consulta febrer 2022). Pladevall, Antoni; Serradesanferm, A. (1986). Sant Hilari Sacalm. Capital de les Guilleries. Pladevall, Antoni. (2018). Pròleg. Dins M. Pagès, Imatges del Romànic del Montseny. Pàgs. 9-11. Autoeditat per l'autor. 91 Oscar Farrerons Pladevall, Antoni. Sant Martí de Querós. (1991). Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0532903.xml (consulta febrer 2022) Pladevall, Antoni et al. (1984). Sant Pere de Casserres. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0235401.xml (consulta febrer 2022). Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Adeli, Joan-Albert. (1984). Santa Maria de Vallclara. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec- catrom-0382201.xml (consulta febrer 2022). Pladevall, Antoni; Vigué, Jordi; Adeli, Joan-Albert; Arumí, Dolors; Sarri, Jordi. (1984). Sant Llorenç del Munt. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0348401.xml (consulta febrer 2022). Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday, J. (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya, vol. II (del segle IX al segle XI). Barcelona, Institut d'Estudis Catalans. Puig i Cadafalch, Josep. (1920). L'arquitectura romànica a Catalunya. Petits grans clàssics de la història de Catalunya. Editorial Base (facsímil 2016). Recarens, Josep Maria; Chicote, Juli; Adell, Joan-Albert; Peris, Núria. (1991). Sant Iscle i Santa Victòria de Sauleda. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0534101.xml (consulta febrer 2022). Recarens, Josep Maria; Chicote, Juli; Busqueta, Joan Josep. (1991). Mare de Déu de Farners. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ ec-catrom-0533401.xml (consulta febrer 2022). Recarens, Josep Maria; Chicote, Juli; Pladevall, Antoni; Rosell, Roser; Bargalló, Eva. (1991). La Mare de Déu del Coll. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0531102.xml (consulta febrer 2022). Recarens, Josep Maria; Pladevall, Antoni; Peris, Núria; Martín, Rosa Maria. (1991). Sant Pere Cercada. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0533501.xml (consulta febrer 2022). Recarens, Josep Maria; Pladevall, Antoni; Peris, Núria. (1991). Sant Miquel de Cladells. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ ec-catrom-0533901.xml (consulta febrer 2022). 92 Romànic i Guilleries-Savassona Recarens, Josep Maria; Raurich, Joaquim. (1991). Sant Mateu de Joanet. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec- catrom-0527001.xml (consulta febrer 2022). Sarri, Jordi; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Adell, Joan-Albert; Arumí, Dolors. (1984). Domus de Bellpuig. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0349501.xml (consulta febrer 2022). Serra, Juli. (1891). Las Guillerías. Barcelona: Luis Tasso editor. Tarrés, Josep; Rams, Emili. (2022). Un viatge per les Guilleries i el Montseny. Visió actual del recorregut pioner de l'any 1890 per Juli Serra. Barcelona, Rafel Dalmau editor. TERMCAT, Centre de Terminologia. (2022). Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. https://www.termcat.cat/ca/ diccionaris-en-linia/147 (consulta febrer 2022). Vigué, Jordi; et al. (1984). Sant Martí de Riudeperes. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0217101.xml (consulta febrer 2022). Vigué, Jordi; et al. (1984). Sant Tomàs de Riudeperes. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0217401.xml (consulta febrer 2022). Vigué, Jordi; Ollich, Imma; Pladevall, Antoni; Benet, Albert; Rosell, Roser. (1984). Sant Pere de Roda. Catalunya romànica. https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0234001.xml (consulta febrer 2022). 93 Oscar Farrerons Sobre l'autor Oscar Farrerons Vidal Barcelona, 1967 Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), doctor en Enginyeria Multimèdia. Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de 1995. Fundador ''Amics Fonts de Viladrau’', cofundador ''Projecte Fonts del Montseny’'. Ha escrit una quinzena de llibres sobre excursionisme científic, aigua, fonts i romànic. Al 2014 rep el guardó Castanyer de Plata de l'Ajuntament de Viladrau. Ha publicat en revistes una seixantena d’articles de temàtica variada, en especial d'excursionisme científic. Ha escrit tres articles (2019, 2020 i 2022) a la revista ''Románico'' de la Asociación Amigos del Románico, única revista a Europa que es publica dedicada exclusivament al romànic europeu. Ha participat en més de quaranta congressos nacionals i internacionals. Membre de la Junta de l'associació Amics del Montseny. Ha format part del comitè científic del International Conference on Water and Sustainability i del grup d'experts en hidrologia del Montseny. Actualment és director de la publicació ''Monografies del Montseny''. Al 2020 va publicar ''Romànic i Montseny’' (OmniaBooks) del que el llibre que teniu a les vostres mans en segueix la metodologia. Pertany al grup de recerca d'Enginyeria de Projectes, Aigua i Sostenibilitat. Més informació: https://futur.upc.edu/OscarFarreronsVidal 94 © Adrià Corella El castell de Savassona vist del del turó de Sant Feliuet de Savassona (Rosa Paret, desembre 2020)