El pàncrees artificial: un enfocament tecnològic al tractament de la diabetis

Abstract

La diabetis és una malaltia crònica amb conseqüències molt greus que afecta un percentatge important de la població, i la seva prevalença està augmentant. Es caracteritza per la destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, productores de l’hormona insulina (diabetis tipus 1), o per una resistència a l’acció de la insulina (diabetis tipus 2). El seu efecte principal és que provoca elevades concentracions de glucosa a la sang. Això fa que, en molts casos, el diabètic depengui d’un subministrament extern i continuat d’insulina. En els darrers anys, els dispositius per a la mesura contínua de glicèmia i les bombes d’insulina han esdevingut tecnologies madures, i permeten albirar el desenvolupament en els propers anys de l’anomenat pàncrees artificial, que ha de suposar una millora substancial en la qualitat de vida del malalt. Un pàncrees artificial és un dispositiu que consta d’un sensor continu de glicèmia, una bomba d’insulina i un algoritme de control que subministra la dosi d’insulina necessària per a mantenir els nivells de glucosa a la sang dins dels valors establerts. Això ho ha de poder fer tant en situacions de repòs o dormint, per exemple després dels àpats, com en el moment de fer un esforç físic o en situacions d’estrès. En aquesta conferència es presentaran els resultats de la recerca feta en el grup Modelització, Identificació i Enginyeria de Control (MiceLab) de la Universitat de Girona, en col·laboració amb diversos hospitals i centres de recerca de Catalunya i dels Estats Units.