L’osmosi inversa, la seva evolució i la seva aplicació en la gestió de la sequera a Catalunya

Abstract

La manca d’aigua en certes regions del globus terraqui va impulsar, en les dècades dels seixanta i dels setanta el desenvolupament de fonts alternatives d’aigua potable. Com que la població d’aquestes zones àrides es concentrava principalment a la regió costera, l’objectiu va ser el dessalatge d’aigua de mar, sense tenir en compte el cost d’aquesta tècnica (energètic, d’implantació, etc.). Així doncs, es van desenvolupar varis models de dessalatge, sobretot a l’Orient Mitjà i a les illes Canàries (evaporació, electrodiàlisi, osmosi inversa, etc.). Les elevades inversions i el gran consum, principalment d’energia, provocaven que el metre cúbic generat tingués un preu de producció desproporcionat. Aquest cost implicava que el dessalatge fos una tècnica inviable per aplicar, excepte si fos l’única font d’aigua potable. L’anomenat canvi climàtic i el fet que la industria, l’agricultura i la població cada cop consumeixen més aigua han modificat la visió de la societat sobre el dessalatge, de manera que l’han tornat cada cop més competitiu davant uns recursos naturals escassos i cada cop més contaminats. El desenvolupament de noves tecnologies en la fabricació de membranes d’osmosi inversa i la introducció de recuperadors d’energia en les instal·lacions de dessalatge per osmosi inversa han permès que el cost de l’aigua de mar dessalada ja sigui assumible en la gestió dels recursos hídrics, respecte a les altres alternatives en les quals el cost energètic no ha evolucionat de la mateixa manera. Les sequeres que Catalunya està patint aquests últims anys han obligat a una revaloració del recurs hídric en el preu just d’aquest i a oblidar els preus polítics de l’aigua per passar a recaptar-ne els costos reals. Tot això situa el dessalatge de l’aigua de mar per osmosi inversa en una situació privilegiada per a ser un subministrament de suport en èpoques de disponibilitat normal d’aigua i una font d’abastament primari en períodes de sequera.