http://hdl.handle.net/2099.2/2009 Thu, 23 May 2013 14:32:43 GMT 2013-05-23T14:32:43Z webmaster.bupc@upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació no http://hdl.handle.net/2099.2/2111 Title: L’evolució paisatgística de la vall Ferrera als darrers dos mil anys Authors: Pèlachs Mañosa, Albert; Gassiot Ballbé, Ermengol Abstract: Quin paper va tenir la Farga Catalana en la construcció del paisatge de les comarques ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques, l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals Fri, 18 Feb 2011 11:04:31 GMT http://hdl.handle.net/2099.2/2111 2011-02-18T11:04:31Z Pèlachs Mañosa, Albert; Gassiot Ballbé, Ermengol no Quin paper va tenir la Farga Catalana en la construcció del paisatge de les comarques ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques, l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals http://hdl.handle.net/2099.2/2010 Title: Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla Authors: Agulló i Batlle, Joaquim Abstract: L’enginyeria, com l’art d’aplicar la ciència per incidir en la realitat, troba un bon exemple en els programes de recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla. L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips. Thu, 25 Nov 2010 10:39:29 GMT http://hdl.handle.net/2099.2/2010 2010-11-25T10:39:29Z Agulló i Batlle, Joaquim no L’enginyeria, com l’art d’aplicar la ciència per incidir en la realitat, troba un bon exemple en els programes de recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla. L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.