DSpace Collection: http://hdl.handle.net/2099.2/2009 2013-05-20T22:13:49Z 2013-05-20T22:13:49Z L’evolució paisatgística de la vall Ferrera als darrers dos mil anys Pèlachs Mañosa, Albert Gassiot Ballbé, Ermengol http://hdl.handle.net/2099.2/2111 2011-10-26T19:29:39Z 2011-02-18T11:04:31Z Title: L’evolució paisatgística de la vall Ferrera als darrers dos mil anys Authors: Pèlachs Mañosa, Albert; Gassiot Ballbé, Ermengol Abstract: Quin paper va tenir la Farga Catalana en la construcció del paisatge de les comarques ferreres de l’Alt Pirineu de Lleida? Com va influir en la dinàmica del paisatge vegetal? Des de quan tenim indicis dels processos de transformació del mineral de ferro i quines tècniques es poden associar a cada moment? Aquestes i altres qüestions es poden respondre parcialment des de l’estudi de la geohistòria ambiental. És a dir, diferents treballs interdisciplinaris en què es fan servir tècniques diverses per a localitzar en l’espai i en diferents moments històrics la composició, l’estructura i la biomassa forestal, les variacions climàtiques, l’ocupació humana i les seves activitats, etcètera. La idea principal és que la construcció del paisatge actual és el resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps. Partint d’aquesta idea, es discutirà el paper que ha tingut l’explotació del ferro durant els darrers mil·lennis i com ha influït l’evolució de la tècnica en la configuració dels nostres paisatges actuals 2011-02-18T11:04:31Z Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla Agulló i Batlle, Joaquim http://hdl.handle.net/2099.2/2010 2011-10-26T19:25:58Z 2010-11-25T10:39:29Z Title: Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla Authors: Agulló i Batlle, Joaquim Abstract: L’enginyeria, com l’art d’aplicar la ciència per incidir en la realitat, troba un bon exemple en els programes de recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla. L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips. 2010-11-25T10:39:29Z