Planta de compostatge de Catelldefels i desenvolupament urbanístic

Abstract

Malgrat que la planificació territorial s’hauria de realitzar incorporant criteris de sostenibilitat, el creixement urbanístic de les poblacions de l’entorn metropolità ofereix nombroses mostres de la dificultat de conciliar creixement i sostenibilitat. Això ha comportat un model de ciutat residencial què sovint ha oblidat la necessitat de reservar els espais per dur a terme activitats fonamentals per a l’equilibri ambiental, com ara el tractament dels residus.

El model urbanístic de la ciutat de Castelldefels, amb gran quantitat d’habitatges unifamiliars i zones enjardinades, va comportar que a finals dels anys 80 l’empresa municipals de jardineria –Jarfels- iniciés el compostatge de residus vegetals amb fangs de la depuradora urbana en un espai apropiat i relativament allunyat de la població. Aquesta activitat, que va començar amb l’objectiu de reduir les despeses associades al consum d’adobs i fertilitzants, va suposar una millora per a la pròpia empresa però també per al conjunt de la ciutat, que va solucionar el problema del tractament de dos residus generats a la població d’una forma innovadora i respectuosa amb el medi. La planta de Castelldefels es va convertir en centre de visites de caire ambiental i va fer una divulgació necessària de les bondats del compostatge. En col•laboració amb la Universitat va facilitar les seves instal•lacions per realitzar experiències de compostatge amb altres residus i per a la formació de tècnics.

Amb el temps, l’activitat de l’empresa va anar creixent i es va separar la part de jardineria (Jarfels) de la de compostatge. Es va formar l’empresa Metrocompost dedicada a l’explotació de plantes de compostatge i al disseny i construcció de plantes amb la tecnologia dels compotúnels. Amb el desenvolupament dels plans de gestió de residus municipals a Catalunya, es va abandonar el tractament de fangs de depuradora per compostar la FORM de Castelldefels i altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. Durant tot aquest temps, i, en bona part, gràcies a disposar d’un equip de tècnics i treballadors cohesionat i format, la planta de Castelldefels va continuar sent una referència en el tractament de residus orgànics, per la qualitat del treball desenvolupat i la qualitat del compost produït.

Però el fort creixement urbanístic que va experimentar Castelldefels en aquest temps va fer oblidar la importància de mantenir una activitat com la que desenvolupava Metrocompost, i els nuclis habitats van arribar al costat de la planta de compostatge. L’aparició de conflictes en torn a l’activitat va acabar, després de molts anys de millores i lluita per mantenir-la en funcionament, amb la decisió de l’ajuntament de tancar la planta a finals de 2008.

Arribat aquest punt cal fer balanç i veure fins a on el pretès interès per la sostenibilitat dels diferents estaments politics i administratius, així com dels actors socials, han permès arribar a una situació que no es correspon amb la necessitat de la reducció dels residus i de la seva correcta gestió, ni amb les necessitats de recuperar el cicle de la MO, tant per protegir els sòls, com per lluitar contra el canvi climàtic.