Tècnics i tecnologia de gas a la Catalunya del segle XIX

Abstract

La introducció de la tecnologia del gas a les ciutats industrials catalanes va ser ràpida, pràcticament al mateix temps que a la majoria de les ciutats europees; i, com en aquestes, es va trobar vinculada al grau de desenvolupament econòmic i industrial existent en els teixits urbans respectius. En els inicis, l’entrada de la tecnologia del gas es va produir per dues vies: mitjançant la vinguda de tècnics estrangers i per mitjà de viatges d’estudis d’alguns científics catalans a diverses institucions acadèmiques de fora del país. En el primer cas, la procedència de la tecnologia i dels utillatges també va ser estrangera; en el segon, que els propis científics catalans van ser els qui van aportar els coneixements necessaris adquirits fora del país. A diferència d’altres ciutats espanyoles, la indústria de gas catalana va gaudir bastant d’hora d’un cert grau d’autonomia tècnica per diverses circumstàncies, entre d’altres, la disponibilitat de capitals per obtenir els primers utillatges i la tecnologia necessària que permetessin endegar un procés de producció en constant creixement i que, per això mateix, molt d’hora va manifestar un elevat grau de risc econòmic. D’altra banda, el retard en la creació d’escoles especialitzades que permetessin investigar noves tècniques de producció i la manca de matèries primeres per crear indústries dedicades a la producció de béns d’equipament no van permetre el desenvolupament d’una tecnologia pròpiament autòctona. A tot això, s’hi afegirien les pròpies limitacions produïdes per un sistema proteccionista que, paradoxalment, afavoria la còpia indiscriminada d’enginys de fora però que, en canvi, no va saber –o no va poder– afavorir la creació d’una infraestructura industrial a la resta de l’Estat. Alguns exemples de la transferència de tecnologia de gas a Catalunya serviran per mostrar el grau de desenvolupament tècnic que s’assoliria en aquest camp.