La tecnologia del vi i la destil.lació a la Catalunya del 1800

Abstract

En aquest article es descriuen alguns aspectes tècnics de la vinicultura catalana de la transició entre els segles XVIII i el XIX, en el marc d'un canvi tecnològic més general. En la fabricació del vi i dels seus derivats, un conjut de conceptes teòrics, d'experiments de laboratori i d'habilitats tècniques es complementaven a través d'una xarxa de químics acadèmics, d'artesans, de mecànics o de comerciants licoristes, que transformaren considerablement l'estudi del vi, la seva producció i conservació. En concret, i sota influència francesa, un seguit de noves propostes foren liderades a Catalunya per alguns dels representants genuïns de les Escoles tècniques de la Junta de Comerç. Si a la primera part del segle XIX, aquestes institucions es poden considerar, desde d'una perspectiva històrica, com precedents de l'Escola Industrial barcelonina, de manera anàloga, les noves tècniques vinícoles del 1800 serien en part un antecedent, una espècie de "protoenginyeria", que posaria algunes de les bases de la síntesi entre la química i la mecànica de la futura professió d'enginyer químic de les darreres dècades del vuitcents.