Números disponibles

• 1985, núm. 22 [19]

  La linea dura: el ala radical del racionalismo 1924-1934

• 1982, núm. 20-21 [8]

  Terragni

• 1981, núm. 19 [14]

  La colonización del territorio argentino (1875-1925). La arquitectura de Gunnar Asplund

• 1981, núm. 17-18 [13]

  La masia: historia y tipología de la casa rural catalana

• 1980, núm. 15-16 [17]

  Josep Torres Clavé: arquitecto y revolucionario

• 1979, núm. 14 [10]

  Aldo Rossi: cuatro obras construidas

• 1979, núm. 13 [14]

  Ciutat de Mallorca: evolución y permanencia del centro histórico

• 1978, núm. 12 [10]

  Il Veneto: territorio y arquitectura

• 1978, núm. 11 [14]

  En torno a la casa sevillana

• 1977, núm. 9 [18]

  J.P. Kleihues: en la encrucijada de la arquitectura alemana

• 1977, núm. 8 [23]

  Grupo 2c. Las etapas de un trabajo colectivo

• 1977, núm. 6-7 [7]

  Cerdà (1876-1976)

• 1977, núm. 10 [17]

  Giorgio Grassi

• 1975, núm. 5 [9]

  Aldo Rossi, 2 parte

• 1975, núm. 4 [9]

  Josep M. Sostres: Arquitecto

• 1975, núm. 3 [4]

  José M. Sostres: dos obras recientes

• 1975, núm. 2 [8]

  Aldo Rossi, 1 parte

• 1975, núm. 1 [5]

  Stirling

• 1972, núm. 0 [8]

2C: construcción de la ciudad

INTRODUCCIÓ A L’EDICIÓ DE 2C CONSTRUCCIÓN DE LA CIUDAD A INTERNET

La revista 2C Construcción de la Ciudad fou un projecte cultural d’un professor de l’ETSAB i una colla d’alumnes excepcionals, que treballaren plegats com a equip de redacció organitzats en forma de Cooperativa de Treball Industrial.

L’objectiu era estudiar i transmetre el coneixement d’alguns dels capítols més significatius de l’actualitat arquitectònica (Stirling, A. Rossi...), de la història de la casa (la masia catalana, la casa sevillana...), de la ciutat (Vitòria, Barcelona, Ciutat de Palma...) i de personatges (Cerdà, Sostres....), analitzats sempre des de dins, per tal que el discurs fos el més verídic possible.

Varen tenir diverses fortunes. La primera, la de dissenyar un producte editorial mixt i equilibrat llibre–revista. Llibre, pel seu caràcter monogràfic sobre temes d’interès i revista, per la qualitat de documentació gràfica. Aquesta combinació permetia mirar-lo amb complaença per la importància de les imatges i alhora guardar-lo pel seu valor de consulta.

La segona fou contar amb un grafista de primera línia, Joan Llopis, qui, com la resta dels membres de la redacció, va treballar sempre per amor a l’art i als amics.

La tercera va ser la col·laboració d’una impremta excepcional, Romargraf, SA, la qual, a més de la seva professionalitat, s’esperava a cobrar quan l’exemplar publicat ja estava a bastament venut, i, a més, ens feia de franc el magatzematge de tots els números endarrerits.

Finalment, la ratxa de la sort s’ha completat amb la digitalització de la revista sencera per penjar-la a Internet a proposta de la Biblioteca de l’ ETSAV.

Al destí o la Providència que els ha guiat, gràcies!

Salvador Tarragó

Llistar continguts de la revista per:

Cercar a tots els números de la revista: