DSpace DSpace UPC
 English   Castellano   Català  

Revistes i Congressos UPC >
Revistes >
ACE: architecture, city and environment >
2008, Año 2, núm. 6 Febrero >

Quan citeu aquest document, utilitzeu la següent adreça: http://hdl.handle.net/2099/4477

Arxiu Descripció MidaFormat
2_ALEGRET-CABRE.pdf391,13 kBAdobe PDFVeure/Obrir

Citació: Alegret Burgués, Alberto; Cabré i Puig, Esteve. "Valorar el sòl de forma sostenible". ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, 2008, Any III núm. 6.
Títol: Valorar el sòl de forma sostenible
Autor: Alegret Burgués, Alberto Veure Producció científica UPC; Cabré Puig, Esteve Veure Producció científica UPC
Editorial: Centre de Política del Sòl i Valoracions - Universitat Politècnica de Catalunya
Tipus de document: Article
Resum: Voldríem destinar aquesta reflexió a considerar el valor econòmic 2 generacional del sòl, tenint en compte la seva diversa naturalesa, particularment la submissió a la ratlla3 urbanística, tot relativitzant la possibilitat d’establir un valor real segons la llei, tal i com sembla desprendre-s'hi de la nova Llei de Sòl 4 8/2007. Des del convenciment que el sòl és matèria primera, suport de l’activitat urbana i de l’urbanisme, de la que som administradors ara i també per les futures generacions, entenem que presenta tres estats reals als que donar resposta des de la seva valoració: sòl rural –el camp-, el sòl per ésser transformat –normalment de camp a ciutat-, i el sòl urbanitzat –la ciutat-. La separació entre els estats del sòl la realitza l’urbanista amb el planejament i l’ordenació del territori, destacant el traçat de la ratlla urbanística. Si més no la ratlla només és realment transformadora quan esdevé una unitat d’actuació. La figura de gestió per realitzar aquesta transformació de camp a ciutat és l’Institut reparcel·latori, mitjançant el qual s’executa la transposició de drets inicials –parcel·les agràries- en drets finals –finques urbanes-, en aplicació del règim estatutari de la propietat, i com a conseqüència del qual es materialitza el contracte social, obtenint el privat una part de les plusvàlues creades. No obstant això, els sòls que queden fora de la ratlla transformadora o d’altres necessàries també per equipaments i infraestructures interurbanes, i que en el present estudi anomenarem zona de frontera5, es troben en situació de desequilibri respecte d’altres, per manca d’un sistema apropiat de valoració. Proposaríem l’existència d’un règim de valoració urbanística específica per la zona de frontera, on quedessin inclosos els sòls situats a tocar de la ciutat feta i aquells que hagin de suportar infraestructures i equipaments exclosos dels àmbits de gestió. Tots aquests terrenys podrien ésser considerats en situació de disposició forçosa, siguin o no siguin delimitats.
ISSN: 1886-4805
URI: http://hdl.handle.net/2099/4477
Apareix a les col·leccions:2008, Año 2, núm. 6 Febrero
Comparteix:


Stats Mostra les estadístiques d'aquest ítem

SFX Query

Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
Creative Commons

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius