Polítiques d'habitatge social i de joves
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2099/3706
Tipus de documentArticle
Data publicació2007
EditorCentre de Política del Sòl i Valoracions - Universitat Politècnica de Catalunya
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya
Abstract
L’objectiu d’aquest article és tractar les inquietuds que han aparegut en els darrers
vint anys que tenen a veure amb les dificultats d’accés a l’habitatge per part de determinats
col·lectius, entre els quals destaca el dels joves, i amb les condicions de vida d’aquests
col·lectius. Ja no es tracta de fer front a una insuficiència global d’habitatges, sinó a una
desproporció desconeguda entre el cost de l’habitatge i els salaris, desproporció, lògicament
més exagerada en el cas de salaris per sota de la mitjana com són habitualment els dels joves.
Allí on fins als anys 90 la política d’habitatge es plantejava problemes de caire físic, de
producció, sorgeix un problema de caràcter econòmic i financer, en front del qual la política
d’habitatge havia de repensar els seus instruments. No és que amb anterioritat a aquestes
dates els problemes econòmics d’accés a l’habitatge no existissin sinó que a començaments
dels anys 90 –com avui- els problemes econòmics esdevenen aclaparadors per a una part molt
important de la població. Aquestes noves problemàtiques de dificultat econòmica d’accés a
l’habitatge dels joves adquireixen una dimensió política i social important perquè tenen unes
derivades de conseqüències funestes, com són, només en l’àmbit demogràfic, el retard en
l’edat d’emancipació, el retard en la formació de noves llars, el retard en la natalitat i la reducció
del nombre de fills per mare. The aim of this article is to address concerns that have appeared in the last twenty years that have to do with the difficulties of access to housing for certain groups, among which is that of the young people and living conditions of these groups. It is not a failure to address global homes, but an unknown disparity between housing costs and wages, disproportion, which are evidently exaggerated in the case of wages below average as are usually those of the youth. Where to 90s housing policy problems arose physical, production, a problem of economic and financial, against which housing policy had to rethink their instruments. Not that these dates prior to the economic problems of access to housing but did not exist in the early 90s, as today, the economic problems become hoarders for a major part of the population. These new problems of economic difficulty of access to housing for young people acquire an important social and political dimension because they have some dire consequences resulting from, such as, only in the population, the delay in the age of emancipation, the delay in household formation, delayed birth and reducing the number of children per mother. El objetivo de este artículo es tratar las inquietudes que han aparecido en los últimos veinte años que tienen que ver con las dificultades de acceso a la vivienda por parte de determinados colectivos, entre los cuales destaca el de los jóvenes, y con las condiciones de vida de estos colectivos. Ya no se trata de hacer frente a una insuficiencia global de viviendas, sino a una desproporción desconocida entre el coste de la vivienda y los salarios, desproporción, lógicamente más exagerada en el caso de salarios por debajo de la media como son habitualmente los de los jóvenes. Allí donde hasta los años 90 la política de vivienda se planteaba problemas de carácter físico, de producción, surge un problema de carácter económico y financiero, frente al cual la política de vivienda tenía que repensar sus instrumentos. No es que con anterioridad a estas fechas los problemas económicos de acceso a la vivienda no existieran sino que a principios de los años 90 –como hoy- los problemas económicos devienen acaparadores para una parte muy importante de la población. Estas nuevas problemáticas de dificultad económica de acceso a la vivienda de los jóvenes adquieren una dimensión política y social importante porque tienen unas derivadas de consecuencias funestas, como son, sólo en el ámbito demográfico, el retraso en la edad de emancipación, el retraso en la formación de nuevos hogares, el retraso en la natalidad y la reducción del número de hijos por madre.
CitacióTrilla i Bellart, Carme. "Polítiques d'habitatge social i de joves". ACE: Arquitectura, Ciudad y Entorno, 2007, Any II núm. 5.
ISSN1886-4805
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
DEF13_carme trillas.pdf | 85,06Kb | Visualitza/Obre |