Ide@Sostenible

2004, any 1, núm. 03 : [4]

Editorial

“Però aquell dia començà a adonar-se de quelcom que ningú havia descobert, i era que durant el transcurs de l’any el sol anava canviant imperceptiblement de posició, i els que es sentaven en el menjador havien d’anar cambiant de lloc poc a poc i sense advertir-ho” Gabriel García Marquez. Cent anys de soletat.

La naturalesa complexa de la problemàtica de la Sostenibilitat planteja la necessitat d’enfocs que contemplin un treball cada vegada més pluridisciplinar, situació que comporta tan oportunitats com amenaces: per un costat, possibilita trobar-se visions que a primera vista ens poden semblar molt dispars, generant d’aquesta manera, i a través de les possibles sinèrgies que puguin sorgir, una visió dotada d’una major riquesa i diversitat. No obstant, el desplegament d’aquesta diversitat no garantitza per si sola un resultat satisfactori. És necessari ademés comptar amb un element comú, ja sigui en forma de conceptes o marcs de treball determinats, sobre els quals sigui possible la articulació de la varietat, fent-la comprensible i explotable per tots.

Ide@sostenible aposta per la difusió d’artícles i opinions que aportin llum sobre els conceptes de Desenvolupament Sostenible i Sostenibilitat, amb la viva intenció de contribuir a la cimentació de les bases del que, esperem, arribarà a ser un paradigma sòlid i coherent.

Precisament la Arquitectura, una disciplina que preten plasmar la relació del ser humà amb el seu entorn a través de representacions a mig camí entre l’Art i la Tecnologia, ocupa un espai significatiu en aquest número ja que la seva essència, de per si integradora d’aspectes ambientals, socials i econòmics, comulga perfectament amb la Sostenibilitat. La cerca de la Sostenibilitat, doncs, implica la reivindicació del retorn de la Arquitectura a aquesta essència.

D’altra banda, si la edició anterior d’aquesta publicació destacava la importància del paper que han de jugar les institucions en qualsevol de les múltiples facetes que envolten al Desenvolupament Sostenible, el present número posa l’accent en el comportament individual i l’efecte que aquest pot tenir si es considera de forma agregada, especialment en el que es refereix a la manera d’exercir el consum. A fi de comptes, un llac i un desert són les dues cares d’una mateixa moneda: el resultat de l’acumulació de diminutes contribucions en forma de gotes o grans de sorra, respectivament.

Cerca a aquesta col·lecció: