http://hdl.handle.net/2099/3306 Wed, 22 May 2013 16:10:06 GMT 2013-05-22T16:10:06Z webmaster.bupc@upc.edu Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació no http://eprints.upc.es:80/revistes/retrieve/12535/logo_cities.gif http://hdl.handle.net/2099/3306 http://hdl.handle.net/2099/8218 Title: Una recerca interdisciplinària en gestió de les platges Authors: Villares Junyent, Míriam; Roca Bosch, Elisabet; Junyent Comas, Rosa; Ariza, Eduard; Jiménez, José A., Abstract: La qualitat de les platges és un tema transversal per les seves repercussions ambientals, socials i econòmiques. La seva avaluació requereix integrar varies disciplines d’anàlisi que, a més, poden tenir lectures diverses en funció de les particularitats del context local. Des d’aquesta perspectiva, s’ha desenvolupat una recerca interdisciplinària en el marc del projecte MeVaPLAYA amb l’objectiu de crear un índex complex per l’avaluació, gestió i monitorització de la qualitat de les platges. Més enllà dels resultats substantius d’aquest estudi, l’interès d’aquesta comunicació estar en descriure i valorar el procés de recerca interdisciplinari desenvolupat per arribar a la creació de l’índex de valoració. La planificació acurada inicial i la col•laboració conjunta articulada a través de discussions periòdiques de tot l’equip, ha contribuït a generar resultats integrats que han estat divulgats tant a nivell científic com en l’àmbit local. El procés de recerca ha esdevingut un laboratori en condicions d’interdisciplinarietat, comportant un aprenentatge per als membres de l’equip que caldria capitalitzar per a futurs projectes. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8218 2009-07-09T00:00:00Z Villares Junyent, Míriam; Roca Bosch, Elisabet; Junyent Comas, Rosa; Ariza, Eduard; Jiménez, José A., no Universitat Politècnica de Catalunya, Recerca interdisciplinaria La qualitat de les platges és un tema transversal per les seves repercussions ambientals, socials i econòmiques. La seva avaluació requereix integrar varies disciplines d’anàlisi que, a més, poden tenir lectures diverses en funció de les particularitats del context local. Des d’aquesta perspectiva, s’ha desenvolupat una recerca interdisciplinària en el marc del projecte MeVaPLAYA amb l’objectiu de crear un índex complex per l’avaluació, gestió i monitorització de la qualitat de les platges. Més enllà dels resultats substantius d’aquest estudi, l’interès d’aquesta comunicació estar en descriure i valorar el procés de recerca interdisciplinari desenvolupat per arribar a la creació de l’índex de valoració. La planificació acurada inicial i la col•laboració conjunta articulada a través de discussions periòdiques de tot l’equip, ha contribuït a generar resultats integrats que han estat divulgats tant a nivell científic com en l’àmbit local. El procés de recerca ha esdevingut un laboratori en condicions d’interdisciplinarietat, comportant un aprenentatge per als membres de l’equip que caldria capitalitzar per a futurs projectes. http://hdl.handle.net/2099/8216 Title: La sostenibilitat en les tesis doctorals de la UPC Authors: Sureda Carbonell, Bàrbara; Felipe Blanch, José Juan de Abstract: Els estudis de doctorat, tal com els defineix la normativa de la UPC son estudis universitaris que tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en les tècniques de recerca. La superació d’aquests estudis inclou l'elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent. La tesi doctoral consisteix en un treball original d'investigació sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat realitzat pel doctorand. Donada la importància que tenen las tesis doctorals dins la recerca dels centres universitaris el present estudi pretén analitzar les tesis doctorals de la UPC. L’estudi s’ha centrat en la recerca en sostenibilitat portada a terme en les tesis de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per desenvolupar l’estudi s’han realitzat diverses cerques de les tesis doctorals publicades a la base de dades TDX. Aquestes s’han fet en base a paraules clau, tal com desenvolupament sostenible, sostenibilitat, recursos, energia, aigua,...., amb l’objectiu que el conjunt de paraules clau conformi un marc conceptual del concepte sostenibilitat. Els resultats de l’estudi presenten l’estat de la sostenibilitat a les tesis doctorals presentades fins el moment a la UPC i publicades a la base de dades TDX, agrupant les tesis per departaments i/o instituts. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8216 2009-07-09T00:00:00Z Sureda Carbonell, Bàrbara; Felipe Blanch, José Juan de no Universitat Politècnica de Catalunya, Sostenibilitat, Base de dades TDX Els estudis de doctorat, tal com els defineix la normativa de la UPC son estudis universitaris que tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en les tècniques de recerca. La superació d’aquests estudis inclou l'elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent. La tesi doctoral consisteix en un treball original d'investigació sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat realitzat pel doctorand. Donada la importància que tenen las tesis doctorals dins la recerca dels centres universitaris el present estudi pretén analitzar les tesis doctorals de la UPC. L’estudi s’ha centrat en la recerca en sostenibilitat portada a terme en les tesis de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per desenvolupar l’estudi s’han realitzat diverses cerques de les tesis doctorals publicades a la base de dades TDX. Aquestes s’han fet en base a paraules clau, tal com desenvolupament sostenible, sostenibilitat, recursos, energia, aigua,...., amb l’objectiu que el conjunt de paraules clau conformi un marc conceptual del concepte sostenibilitat. Els resultats de l’estudi presenten l’estat de la sostenibilitat a les tesis doctorals presentades fins el moment a la UPC i publicades a la base de dades TDX, agrupant les tesis per departaments i/o instituts. http://hdl.handle.net/2099/8215 Title: Integració de dades per estudis de sostenibilitat Authors: Bofill Abello, Jordi; Felipe Blanch, José Juan de Abstract: Els estudis de sostenibilitat es poden realitzar en àmbits concrets com poden ser el cicle de l'aigua, les migracions de població o la mobilitat territorial; si l'àmbit d'estudi és més global o general, llavors els models conceptuals aplicats (com poden ser els de Gallopin, Bossel, etc. ) són importants. En aquests tipus d'estudis calen un nombre de dades considerables: dades econòmiques, socials, territorials, ambientals, etc. Les fonts d'informació per obtenir les dades són també nombroses i diverses. Aquest fet ha motivat la concepció de diferents indicadors i índex per facilitar aquestes visions més amplies. No obstant el nombre de dades necessàries continua creixent, més encara si tenim en compte que l'anàlisi evolutiu requereix de la repetició de mesures per obtenir sèries temporals. Una part important de les dades provenen de fonts públiques (Idescat, Ine, Eurostat, Conselleries, Ministeris, etc.), que tenen temporalitats i cobertures diferents segons els organismes. Per altre banda, amb l'evolució de la web estan emergent noves fonts de dades, com la web semàntica o web de dades. La web semàntica enllaça dades de la mateixa manera que ara s'enllacen documents. Aquests lligams entre dades de diferents fonts facilita als rastrejador d'informació l'accés a dades en funció de la definició semàntica de la pròpia dada. Per realitzar els estudis de sostenibilitat és habitual recolzar-se en fulls de càlcul, per la seva agilitat i facilitat d'ús. Aquests fulls fan diverses funcions: eina matemàtica, eina de presentació de resultats i base de dades. El “tot en un”, el “swiss army knife”, és una eina útil, però és important evolucionar i incorporar noves estratègies d'anàlisi. En aquest treball presentem l'estat actual d'una innovadora eina d'estudis de sostenibilitat territorial. Aquesta eina incorpora visions territorials, conceptuals i temporals de les dades, integrant fins i tot fonts de dades semàntiques; s'ha desenvolupat totalment usant software lliure, el llenguatge de programació ha estat Python i el framework de desenvolupament Django. En una següent fase de la recerca incorporarà un model d'eines informàtiques d'anàlisi, de forma que es puguin escollir diferents software per l'anàlisi i la presentació de resultats (estadístiques, gràfiques, modelització, etc.) A nivell pràctic es presenta la implementació per l'estudi de sostenibilitat per municipis i comarques catalanes. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8215 2009-07-09T00:00:00Z Bofill Abello, Jordi; Felipe Blanch, José Juan de no Universitat Politècnica de Catalunya Els estudis de sostenibilitat es poden realitzar en àmbits concrets com poden ser el cicle de l'aigua, les migracions de població o la mobilitat territorial; si l'àmbit d'estudi és més global o general, llavors els models conceptuals aplicats (com poden ser els de Gallopin, Bossel, etc. ) són importants. En aquests tipus d'estudis calen un nombre de dades considerables: dades econòmiques, socials, territorials, ambientals, etc. Les fonts d'informació per obtenir les dades són també nombroses i diverses. Aquest fet ha motivat la concepció de diferents indicadors i índex per facilitar aquestes visions més amplies. No obstant el nombre de dades necessàries continua creixent, més encara si tenim en compte que l'anàlisi evolutiu requereix de la repetició de mesures per obtenir sèries temporals. Una part important de les dades provenen de fonts públiques (Idescat, Ine, Eurostat, Conselleries, Ministeris, etc.), que tenen temporalitats i cobertures diferents segons els organismes. Per altre banda, amb l'evolució de la web estan emergent noves fonts de dades, com la web semàntica o web de dades. La web semàntica enllaça dades de la mateixa manera que ara s'enllacen documents. Aquests lligams entre dades de diferents fonts facilita als rastrejador d'informació l'accés a dades en funció de la definició semàntica de la pròpia dada. Per realitzar els estudis de sostenibilitat és habitual recolzar-se en fulls de càlcul, per la seva agilitat i facilitat d'ús. Aquests fulls fan diverses funcions: eina matemàtica, eina de presentació de resultats i base de dades. El “tot en un”, el “swiss army knife”, és una eina útil, però és important evolucionar i incorporar noves estratègies d'anàlisi. En aquest treball presentem l'estat actual d'una innovadora eina d'estudis de sostenibilitat territorial. Aquesta eina incorpora visions territorials, conceptuals i temporals de les dades, integrant fins i tot fonts de dades semàntiques; s'ha desenvolupat totalment usant software lliure, el llenguatge de programació ha estat Python i el framework de desenvolupament Django. En una següent fase de la recerca incorporarà un model d'eines informàtiques d'anàlisi, de forma que es puguin escollir diferents software per l'anàlisi i la presentació de resultats (estadístiques, gràfiques, modelització, etc.) A nivell pràctic es presenta la implementació per l'estudi de sostenibilitat per municipis i comarques catalanes. http://hdl.handle.net/2099/8214 Title: Causes i tendències del consum d'envasos a Catalunya Authors: Mitjans, Víctor; Garcia, Rosa; Girona, Mercè Abstract: Els envasos representen una de les principals fraccions dels residus municipals i és la fracció que més ha crescut en aquests darrers anys. Les causes del creixement són diverses però els principals responsables de l’augment de residus han estat els fabricants, la gran distribució, i les empreses envasadores, les estratègies dels quals (màrqueting, abandonament de l'envàs retornable...) han trobat acceptació en una societat canviant i on factors com la comoditat o l'estalvi de temps han esdevingut valors importants i on un increment de la riquesa ha permet crear la demanda per aquests productes. Un altre factor important ha estat l'increment del consum de productes envasats de gran consum (especialment aigua, cervesa i refrescs), l'augment de l'envasat de productes tradicionalment frescos (carn, fruita i verdures) i l'increment del consum de productes precuinats o preparats. La gestió dels residus d'envasos ha mostrat resultats clarament insuficients i les mesures de prevenció de residus s'han quedat en meres declaracions d'intencions, de manera que caldrien canvis importants per redreçar la situació. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8214 2009-07-09T00:00:00Z Mitjans, Víctor; Garcia, Rosa; Girona, Mercè no Universitat Politècnica de Catalunya Els envasos representen una de les principals fraccions dels residus municipals i és la fracció que més ha crescut en aquests darrers anys. Les causes del creixement són diverses però els principals responsables de l’augment de residus han estat els fabricants, la gran distribució, i les empreses envasadores, les estratègies dels quals (màrqueting, abandonament de l'envàs retornable...) han trobat acceptació en una societat canviant i on factors com la comoditat o l'estalvi de temps han esdevingut valors importants i on un increment de la riquesa ha permet crear la demanda per aquests productes. Un altre factor important ha estat l'increment del consum de productes envasats de gran consum (especialment aigua, cervesa i refrescs), l'augment de l'envasat de productes tradicionalment frescos (carn, fruita i verdures) i l'increment del consum de productes precuinats o preparats. La gestió dels residus d'envasos ha mostrat resultats clarament insuficients i les mesures de prevenció de residus s'han quedat en meres declaracions d'intencions, de manera que caldrien canvis importants per redreçar la situació. http://hdl.handle.net/2099/8213 Title: Planta de compostatge de Catelldefels i desenvolupament urbanístic Authors: Benito, Pere; Zaloña, Maria; Soliva Torrentó, Montserrat; Huerta, Oscar Abstract: Malgrat que la planificació territorial s’hauria de realitzar incorporant criteris de sostenibilitat, el creixement urbanístic de les poblacions de l’entorn metropolità ofereix nombroses mostres de la dificultat de conciliar creixement i sostenibilitat. Això ha comportat un model de ciutat residencial què sovint ha oblidat la necessitat de reservar els espais per dur a terme activitats fonamentals per a l’equilibri ambiental, com ara el tractament dels residus. El model urbanístic de la ciutat de Castelldefels, amb gran quantitat d’habitatges unifamiliars i zones enjardinades, va comportar que a finals dels anys 80 l’empresa municipals de jardineria –Jarfels- iniciés el compostatge de residus vegetals amb fangs de la depuradora urbana en un espai apropiat i relativament allunyat de la població. Aquesta activitat, que va començar amb l’objectiu de reduir les despeses associades al consum d’adobs i fertilitzants, va suposar una millora per a la pròpia empresa però també per al conjunt de la ciutat, que va solucionar el problema del tractament de dos residus generats a la població d’una forma innovadora i respectuosa amb el medi. La planta de Castelldefels es va convertir en centre de visites de caire ambiental i va fer una divulgació necessària de les bondats del compostatge. En col•laboració amb la Universitat va facilitar les seves instal•lacions per realitzar experiències de compostatge amb altres residus i per a la formació de tècnics. Amb el temps, l’activitat de l’empresa va anar creixent i es va separar la part de jardineria (Jarfels) de la de compostatge. Es va formar l’empresa Metrocompost dedicada a l’explotació de plantes de compostatge i al disseny i construcció de plantes amb la tecnologia dels compotúnels. Amb el desenvolupament dels plans de gestió de residus municipals a Catalunya, es va abandonar el tractament de fangs de depuradora per compostar la FORM de Castelldefels i altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. Durant tot aquest temps, i, en bona part, gràcies a disposar d’un equip de tècnics i treballadors cohesionat i format, la planta de Castelldefels va continuar sent una referència en el tractament de residus orgànics, per la qualitat del treball desenvolupat i la qualitat del compost produït. Però el fort creixement urbanístic que va experimentar Castelldefels en aquest temps va fer oblidar la importància de mantenir una activitat com la que desenvolupava Metrocompost, i els nuclis habitats van arribar al costat de la planta de compostatge. L’aparició de conflictes en torn a l’activitat va acabar, després de molts anys de millores i lluita per mantenir-la en funcionament, amb la decisió de l’ajuntament de tancar la planta a finals de 2008. Arribat aquest punt cal fer balanç i veure fins a on el pretès interès per la sostenibilitat dels diferents estaments politics i administratius, així com dels actors socials, han permès arribar a una situació que no es correspon amb la necessitat de la reducció dels residus i de la seva correcta gestió, ni amb les necessitats de recuperar el cicle de la MO, tant per protegir els sòls, com per lluitar contra el canvi climàtic. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8213 2009-07-09T00:00:00Z Benito, Pere; Zaloña, Maria; Soliva Torrentó, Montserrat; Huerta, Oscar no Universitat Politècnica de Catalunya Malgrat que la planificació territorial s’hauria de realitzar incorporant criteris de sostenibilitat, el creixement urbanístic de les poblacions de l’entorn metropolità ofereix nombroses mostres de la dificultat de conciliar creixement i sostenibilitat. Això ha comportat un model de ciutat residencial què sovint ha oblidat la necessitat de reservar els espais per dur a terme activitats fonamentals per a l’equilibri ambiental, com ara el tractament dels residus. El model urbanístic de la ciutat de Castelldefels, amb gran quantitat d’habitatges unifamiliars i zones enjardinades, va comportar que a finals dels anys 80 l’empresa municipals de jardineria –Jarfels- iniciés el compostatge de residus vegetals amb fangs de la depuradora urbana en un espai apropiat i relativament allunyat de la població. Aquesta activitat, que va començar amb l’objectiu de reduir les despeses associades al consum d’adobs i fertilitzants, va suposar una millora per a la pròpia empresa però també per al conjunt de la ciutat, que va solucionar el problema del tractament de dos residus generats a la població d’una forma innovadora i respectuosa amb el medi. La planta de Castelldefels es va convertir en centre de visites de caire ambiental i va fer una divulgació necessària de les bondats del compostatge. En col•laboració amb la Universitat va facilitar les seves instal•lacions per realitzar experiències de compostatge amb altres residus i per a la formació de tècnics. Amb el temps, l’activitat de l’empresa va anar creixent i es va separar la part de jardineria (Jarfels) de la de compostatge. Es va formar l’empresa Metrocompost dedicada a l’explotació de plantes de compostatge i al disseny i construcció de plantes amb la tecnologia dels compotúnels. Amb el desenvolupament dels plans de gestió de residus municipals a Catalunya, es va abandonar el tractament de fangs de depuradora per compostar la FORM de Castelldefels i altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. Durant tot aquest temps, i, en bona part, gràcies a disposar d’un equip de tècnics i treballadors cohesionat i format, la planta de Castelldefels va continuar sent una referència en el tractament de residus orgànics, per la qualitat del treball desenvolupat i la qualitat del compost produït. Però el fort creixement urbanístic que va experimentar Castelldefels en aquest temps va fer oblidar la importància de mantenir una activitat com la que desenvolupava Metrocompost, i els nuclis habitats van arribar al costat de la planta de compostatge. L’aparició de conflictes en torn a l’activitat va acabar, després de molts anys de millores i lluita per mantenir-la en funcionament, amb la decisió de l’ajuntament de tancar la planta a finals de 2008. Arribat aquest punt cal fer balanç i veure fins a on el pretès interès per la sostenibilitat dels diferents estaments politics i administratius, així com dels actors socials, han permès arribar a una situació que no es correspon amb la necessitat de la reducció dels residus i de la seva correcta gestió, ni amb les necessitats de recuperar el cicle de la MO, tant per protegir els sòls, com per lluitar contra el canvi climàtic. http://hdl.handle.net/2099/8212 Title: Línies de treball per a una política catalana en R+D+i en prevenció de residus Authors: Girona, Mercè; Garcia, Rosa; Mitjans, Víctor Abstract: Malgrat que la prevenció de residus és la prioritat formal de les polítiques de gestió de residus, mai no s'ha desplegat un pla de R+D+I coherent i amb prou recursos econòmics; de fet, la previsió és que el PROGREMIC (207-2012) destini només un 0,7% del seu pressupost a R+D+I i només algunes de les línies previstes estan encaminades a la prevenció. Tanmateix, per afrontar el repte de dissociar el creixement econòmic en termes de PIB i la producció de residus, cal una visió transversal de R+D+I que faciliti la cooperació entre els diferents actors que intervenen en les diferents fases de l’economia productiva: extracció, producció, distribució, ús i residus. Els objectius a llarg termini d’aquesta política haurien de ser: - Substitució de materials perillosos i no renovables - Tancament del cicle de materials - Economia poc intensiva en ús de materials, d’energia i carboni - Reducció dels impactes a la salut i el medi ambient Per facilitar la interacció entre els diferents actors cal definir una política de recerca, desenvolupament i innovació que abordi els principals aspectes que determinaran una política de gestió sostenible dels residus en els propers anys i que permeti: - Integrar els diferents enfocaments per avançar cap a la sostenibilitat: producció neta (PIP), ecodisseny, ecologia industrial,... - Integrar les diferents perspectives: indústria, administració, universitat, població en general. - Detectar els fluxos de residus més importants i actuar per minimitzar-los. - Detectar i solucionar mancances de coneixement. Aquesta ponència pretén apuntar algunes de les àrees on s'han detectat mancances i proposar línies d’investigació per a superar-les. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8212 2009-07-09T00:00:00Z Girona, Mercè; Garcia, Rosa; Mitjans, Víctor no Universitat Politècnica de Catalunya Malgrat que la prevenció de residus és la prioritat formal de les polítiques de gestió de residus, mai no s'ha desplegat un pla de R+D+I coherent i amb prou recursos econòmics; de fet, la previsió és que el PROGREMIC (207-2012) destini només un 0,7% del seu pressupost a R+D+I i només algunes de les línies previstes estan encaminades a la prevenció. Tanmateix, per afrontar el repte de dissociar el creixement econòmic en termes de PIB i la producció de residus, cal una visió transversal de R+D+I que faciliti la cooperació entre els diferents actors que intervenen en les diferents fases de l’economia productiva: extracció, producció, distribució, ús i residus. Els objectius a llarg termini d’aquesta política haurien de ser: - Substitució de materials perillosos i no renovables - Tancament del cicle de materials - Economia poc intensiva en ús de materials, d’energia i carboni - Reducció dels impactes a la salut i el medi ambient Per facilitar la interacció entre els diferents actors cal definir una política de recerca, desenvolupament i innovació que abordi els principals aspectes que determinaran una política de gestió sostenible dels residus en els propers anys i que permeti: - Integrar els diferents enfocaments per avançar cap a la sostenibilitat: producció neta (PIP), ecodisseny, ecologia industrial,... - Integrar les diferents perspectives: indústria, administració, universitat, població en general. - Detectar els fluxos de residus més importants i actuar per minimitzar-los. - Detectar i solucionar mancances de coneixement. Aquesta ponència pretén apuntar algunes de les àrees on s'han detectat mancances i proposar línies d’investigació per a superar-les. http://hdl.handle.net/2099/8211 Title: OEIL: Observatori de la Evolució dels Interiors arquitectònics Authors: Alonso Pujol, Pol; Zamora i Mestre, Joan-Lluís Abstract: La construcció de l’interior dels edificis és una activitat que genera actualment un gran impacte ambiental tan en energia consumida com en residus generats. Això és així perquè els interiors es renoven molt sovint, perquè s’empren materials amb molt valor afegit i perquè les tècniques de posada en obra són poc industrialitzades. L’equip docent de l’assignatura Construcció VII que s’imparteix a l’ETS Arquitectura del Vallès de la UPC desenvolupa una tasca d’observatori de pràctiques reals de la construcció interior gràcies als treballs de seguiment d’obra que cada any realitzen 120 alumnes. A través de la selecció i ordenació de les fotos es tracta de detectar aquelles males pràctiques susceptibles de ser millorades i aquelles bones pràctiques susceptibles de ser escampades i promocionades. L’alumne Pol Alonso Pujol, becari col•laboració del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC està desenvolupant aquesta recerca sota la direcció del professor Joan Lluís Zamora i mestre. L’objectiu és millorar la sostenibilitat del sector des de les pròpies pràctiques d’obra, un dels aspectes més desatesos per la recerca. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8211 2009-07-09T00:00:00Z Alonso Pujol, Pol; Zamora i Mestre, Joan-Lluís no Universitat Politècnica de Catalunya, Impacte ambiental La construcció de l’interior dels edificis és una activitat que genera actualment un gran impacte ambiental tan en energia consumida com en residus generats. Això és així perquè els interiors es renoven molt sovint, perquè s’empren materials amb molt valor afegit i perquè les tècniques de posada en obra són poc industrialitzades. L’equip docent de l’assignatura Construcció VII que s’imparteix a l’ETS Arquitectura del Vallès de la UPC desenvolupa una tasca d’observatori de pràctiques reals de la construcció interior gràcies als treballs de seguiment d’obra que cada any realitzen 120 alumnes. A través de la selecció i ordenació de les fotos es tracta de detectar aquelles males pràctiques susceptibles de ser millorades i aquelles bones pràctiques susceptibles de ser escampades i promocionades. L’alumne Pol Alonso Pujol, becari col•laboració del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC està desenvolupant aquesta recerca sota la direcció del professor Joan Lluís Zamora i mestre. L’objectiu és millorar la sostenibilitat del sector des de les pròpies pràctiques d’obra, un dels aspectes més desatesos per la recerca. http://hdl.handle.net/2099/8210 Title: Sostenibilidad o pensamiento ambiental Authors: Arabany Ramírez C., Luz Abstract: El objetivo de la sostenibilidad asociado al concepto de desarrollo, no ha conseguido en términos generales revertir o reducir los efectos negativos (pobreza, brecha digital, migración, entre otros) del proceso de crecimiento económico, que predomina en un mundo cada vez más globalizado. Si estos esquemas o modelos establecidos durante tanto tiempo, no cumplen con las estimaciones previstas para ellos, es importante considerar otras formas de conocer, pensar, hacer y habitar el mundo. La propuesta de un pensamiento ambiental se fundamenta en la concepción del ambiente de una manera amplia; lo ambiental debe empezar en el mundo material y llegar hasta el mundo inmaterial, y viceversa. De manera tradicional se considera que el ambiente está constituido y se refiere a los elementos físicos que dan soporte y rodean las actividades humanas. Sin embargo, la noción de ambiente no es ajena a la de sistema, y en este caso en particular, va más allá de una consideración material (medio ambiente). Lo ambiental abarca elementos físicos (tierra y naturaleza,) y procesos sociales, políticos, científicos y económicos (seres humanos y cultura), que están relacionados y no deben ser revisados de manera aislada. Con base en una concepción del ambiente más amplia se habla del pensamiento ambiental. De manera complementaria se recogen planteamientos hechos desde el pensamiento sistémico, el pensamiento complejo y el pensamiento transdisciplinar, hechos por Fritjof Capra, Edgar Morin, Manfred Max-Neef, Augusto Ángel y Patricia Noguera, entre otros. El pensamiento ambiental considera el ambiente como un sistema, en el cual se dan relaciones complejas entre elementos bióticos y abióticos, su estructura corresponde a tramas de vida entre urdimbres del orden y urdimbres flexibles. En este sistema emergen de manera permanente y aparentemente contradictoria diferentes niveles de la realidad, que va en un sentido diferente al sentido tradicional planteado por las exigencias económicas y sociales del mundo contemporáneo. El ambiente, desde el pensamiento ambiental, relaciona de manera armoniosa la relación entre los ecosistemas y las culturas. Al establecer una forma diferente de aproximarse al mundo y a los problemas que enfrenta en la actualidad, es posible entonces hablar de maneras alternativas de mantener y preservar el mundo natural y las formas de sociedad que en él ha establecido el hombre. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8210 2009-07-09T00:00:00Z Arabany Ramírez C., Luz no Universitat Politècnica de Catalunya El objetivo de la sostenibilidad asociado al concepto de desarrollo, no ha conseguido en términos generales revertir o reducir los efectos negativos (pobreza, brecha digital, migración, entre otros) del proceso de crecimiento económico, que predomina en un mundo cada vez más globalizado. Si estos esquemas o modelos establecidos durante tanto tiempo, no cumplen con las estimaciones previstas para ellos, es importante considerar otras formas de conocer, pensar, hacer y habitar el mundo. La propuesta de un pensamiento ambiental se fundamenta en la concepción del ambiente de una manera amplia; lo ambiental debe empezar en el mundo material y llegar hasta el mundo inmaterial, y viceversa. De manera tradicional se considera que el ambiente está constituido y se refiere a los elementos físicos que dan soporte y rodean las actividades humanas. Sin embargo, la noción de ambiente no es ajena a la de sistema, y en este caso en particular, va más allá de una consideración material (medio ambiente). Lo ambiental abarca elementos físicos (tierra y naturaleza,) y procesos sociales, políticos, científicos y económicos (seres humanos y cultura), que están relacionados y no deben ser revisados de manera aislada. Con base en una concepción del ambiente más amplia se habla del pensamiento ambiental. De manera complementaria se recogen planteamientos hechos desde el pensamiento sistémico, el pensamiento complejo y el pensamiento transdisciplinar, hechos por Fritjof Capra, Edgar Morin, Manfred Max-Neef, Augusto Ángel y Patricia Noguera, entre otros. El pensamiento ambiental considera el ambiente como un sistema, en el cual se dan relaciones complejas entre elementos bióticos y abióticos, su estructura corresponde a tramas de vida entre urdimbres del orden y urdimbres flexibles. En este sistema emergen de manera permanente y aparentemente contradictoria diferentes niveles de la realidad, que va en un sentido diferente al sentido tradicional planteado por las exigencias económicas y sociales del mundo contemporáneo. El ambiente, desde el pensamiento ambiental, relaciona de manera armoniosa la relación entre los ecosistemas y las culturas. Al establecer una forma diferente de aproximarse al mundo y a los problemas que enfrenta en la actualidad, es posible entonces hablar de maneras alternativas de mantener y preservar el mundo natural y las formas de sociedad que en él ha establecido el hombre. http://hdl.handle.net/2099/8209 Title: Herramientas para investigar la Sostenibilidad: la dinámica de sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica Authors: Gallón, Luciano; Gómez, Diego; Barceló García, Miquel Abstract: Según Naciones Unidas, en el año 1950 vivían en Suramérica unos 113 millones de personas, ese número ha llegado a unos 385 millones en 2008, casi tres veces y media más, y se estima que para el 2050 llegará a unos 516 millones. De otra parte, un análisis global de las dinámicas de población con corte en 2008 revela que, aproximadamente, por cada nacimiento que se da en un entorno de riqueza, se dan unos 38 en entornos de pobreza. Son ese tipo de dinámicas las que revelan la necesidad de contar con nuevos modelos de los sistemas sociales, ecológicos y económicos en los que se desarrollan poblaciones determinadas para poder analizar y sintetizar sus posibles escenarios de sostenibilidad. Pero para responder si es posible avanzar en la comprensión, el control y la reducción la pobreza en Suramérica con desarrollo sostenible, no sólo se necesita de un modelo, sino de una herramienta para investigarlo como la Dinámica de Sistemas. Esa es la dirección en la que va esta investigación, parte de la tesis ‘Modelo de Sostenibilidad Regional, Dinámica de Sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica’ que se elabora en el marco del Doctorado en Sostenibilidad, Tecnología y Humanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña, y que se apoya entre otros, en principios de la economía sistémica, la sociocibernética y la informática para conformar un marco teórico y práctico que sustente la modelización con dinámica de sistemas de la región de Suramérica para tener una plataforma que sirva como apoyo para descubrir posibles inconsistencias y desalienamientos entre las concepciones tradicionales del desarrollo y la sostenibilidad y dar nuevas luces, aportar escenarios de soluciones y proveer una innovadora herramienta de investigación y gestión, para enfrentar la realidad trágica de pobreza de más de la mitad de los habitantes de 17.840.000 km2 de biósfera del planeta tierra. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8209 2009-07-09T00:00:00Z Gallón, Luciano; Gómez, Diego; Barceló García, Miquel no Universitat Politècnica de Catalunya Según Naciones Unidas, en el año 1950 vivían en Suramérica unos 113 millones de personas, ese número ha llegado a unos 385 millones en 2008, casi tres veces y media más, y se estima que para el 2050 llegará a unos 516 millones. De otra parte, un análisis global de las dinámicas de población con corte en 2008 revela que, aproximadamente, por cada nacimiento que se da en un entorno de riqueza, se dan unos 38 en entornos de pobreza. Son ese tipo de dinámicas las que revelan la necesidad de contar con nuevos modelos de los sistemas sociales, ecológicos y económicos en los que se desarrollan poblaciones determinadas para poder analizar y sintetizar sus posibles escenarios de sostenibilidad. Pero para responder si es posible avanzar en la comprensión, el control y la reducción la pobreza en Suramérica con desarrollo sostenible, no sólo se necesita de un modelo, sino de una herramienta para investigarlo como la Dinámica de Sistemas. Esa es la dirección en la que va esta investigación, parte de la tesis ‘Modelo de Sostenibilidad Regional, Dinámica de Sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica’ que se elabora en el marco del Doctorado en Sostenibilidad, Tecnología y Humanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña, y que se apoya entre otros, en principios de la economía sistémica, la sociocibernética y la informática para conformar un marco teórico y práctico que sustente la modelización con dinámica de sistemas de la región de Suramérica para tener una plataforma que sirva como apoyo para descubrir posibles inconsistencias y desalienamientos entre las concepciones tradicionales del desarrollo y la sostenibilidad y dar nuevas luces, aportar escenarios de soluciones y proveer una innovadora herramienta de investigación y gestión, para enfrentar la realidad trágica de pobreza de más de la mitad de los habitantes de 17.840.000 km2 de biósfera del planeta tierra. http://hdl.handle.net/2099/8208 Title: Hacia una prefabricación sostenible Authors: Bestraten Castells, Sandra Cinta; Hormias Laperal, Emilio Abstract: La industrialización de los procesos constructivos en general representa una mejora respecto a las cualidades sostenibles de un proyecto. La obra en seco, permite minimizar el consumo de agua en el proceso de ejecución, reducir los residuos y facilitar el posterior reciclaje, además de acortar el planning de ejecución, mejorando la precisión de ejecución y la seguridad en la obra. Si al valor añadido de la industrialización incorporamos un material con bajo impacto ambiental, estaremos dando un paso más hacia un modelo de construcción sostenible. En el proyecto para la nueva Escuela de Primaria Waldorf-Steiner el material escogido fue la Madera contralaminada de la compañía austríaca KLH. Este material respondía a todos los requerimientos del proyecto: 1.Rapidez de montaje. 2. Transportable y reutilitzable 3. Apilable. 4. Mínimos de calidad y acondicionamiento estrictos. 5.Viabilidad económica 6.Libertad compositiva La escuela Situación. La escuela está ubicada en la ciudad jardín de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). El proyecto arquitectónico lo conforman 6 aulas en 3 módulos independientes de idénticas dimensiones, articulados alrededor de una plaza de 12 x 12 metros, un espacio de encuentro y de acceso a las diferentes aulas que está abierto a levante, recibiendo a los alumnos con el sol de mañana. Los aularios están conectados entre sí con un recorrido cubierto con un porche. La solución constructiva ha permitido adosar a los módulos un gran voladizo también de panel de madera contralaminada. Los materiales Los paneles de madera contralaminada se elaboran por adición bidireccional capas de tablones de madera procedentes de bosques de tala controlada con certificado PEFC. Dada la disposición de las capas en dos direcciones perpendiculares, el panel KLH puede transferir cargas en todas las direcciones. Protección contra parásitos. KLH hecho de madera maziza con un 12% humedad. Se descarta la presencia de parásitos, hongos e insectos. Protección contra incendios. Con gruesos de 12,8cm a 14,6 cm el edificio adquiere una estabilidad ante el fuego de 60 minutos. Fachada ventilada montada en taller Cubierta ventilada de KLH con palets reutilizados. CO2 y comportamiento climático Comparativa con las emisiones de un prefabricado modular metálico convencional. Emisiones. La madera es un material que, en su proceso de producción (bosques de tala controlada) no solamente no emite CO2, sino que lo elimina, convirtiéndolo en oxígeno. Aislamiento térmico, dado que la misma estructura es aislante. La fachada y la cubierta ventiladas protegen los cerramientos de los rayos solares y también del viento, evitando sobrecalentamientos en verano y enfriamientos en invierno. Protecciones solares exteriores y regulables. Son claves para disminuir la temperatura interna del aula en verano y también para regular la intensidad lumínica. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8208 2009-07-09T00:00:00Z Bestraten Castells, Sandra Cinta; Hormias Laperal, Emilio no Universitat Politècnica de Catalunya La industrialización de los procesos constructivos en general representa una mejora respecto a las cualidades sostenibles de un proyecto. La obra en seco, permite minimizar el consumo de agua en el proceso de ejecución, reducir los residuos y facilitar el posterior reciclaje, además de acortar el planning de ejecución, mejorando la precisión de ejecución y la seguridad en la obra. Si al valor añadido de la industrialización incorporamos un material con bajo impacto ambiental, estaremos dando un paso más hacia un modelo de construcción sostenible. En el proyecto para la nueva Escuela de Primaria Waldorf-Steiner el material escogido fue la Madera contralaminada de la compañía austríaca KLH. Este material respondía a todos los requerimientos del proyecto: 1.Rapidez de montaje. 2. Transportable y reutilitzable 3. Apilable. 4. Mínimos de calidad y acondicionamiento estrictos. 5.Viabilidad económica 6.Libertad compositiva La escuela Situación. La escuela está ubicada en la ciudad jardín de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). El proyecto arquitectónico lo conforman 6 aulas en 3 módulos independientes de idénticas dimensiones, articulados alrededor de una plaza de 12 x 12 metros, un espacio de encuentro y de acceso a las diferentes aulas que está abierto a levante, recibiendo a los alumnos con el sol de mañana. Los aularios están conectados entre sí con un recorrido cubierto con un porche. La solución constructiva ha permitido adosar a los módulos un gran voladizo también de panel de madera contralaminada. Los materiales Los paneles de madera contralaminada se elaboran por adición bidireccional capas de tablones de madera procedentes de bosques de tala controlada con certificado PEFC. Dada la disposición de las capas en dos direcciones perpendiculares, el panel KLH puede transferir cargas en todas las direcciones. Protección contra parásitos. KLH hecho de madera maziza con un 12% humedad. Se descarta la presencia de parásitos, hongos e insectos. Protección contra incendios. Con gruesos de 12,8cm a 14,6 cm el edificio adquiere una estabilidad ante el fuego de 60 minutos. Fachada ventilada montada en taller Cubierta ventilada de KLH con palets reutilizados. CO2 y comportamiento climático Comparativa con las emisiones de un prefabricado modular metálico convencional. Emisiones. La madera es un material que, en su proceso de producción (bosques de tala controlada) no solamente no emite CO2, sino que lo elimina, convirtiéndolo en oxígeno. Aislamiento térmico, dado que la misma estructura es aislante. La fachada y la cubierta ventiladas protegen los cerramientos de los rayos solares y también del viento, evitando sobrecalentamientos en verano y enfriamientos en invierno. Protecciones solares exteriores y regulables. Son claves para disminuir la temperatura interna del aula en verano y también para regular la intensidad lumínica. http://hdl.handle.net/2099/8207 Title: Desarrollo de un proceso de reciclaje para la fracción mixta de residuos de plástico, provenientes de plantas de separación selectiva Authors: Cáceres Moreno, María Angélica; Sánchez Soto, Miguel; Maspoch Rulduà, Mª Lluïsa; Sánchez Hernández, Mónica; Sánchez Rojo, Antonio Abstract: El desarrollo industrial y el ritmo de vida actuales han llevado a la sociedad a adoptar un tipo de consumo masivo de productos de muy corta vida útil. Esto ha ocasionado que a lo largo de los últimos años la generación de residuos esté en constante crecimiento. Los materiales plásticos, por su versatilidad y gran número de aplicaciones además de por su baja densidad y bajo coste, han sido la familia de materiales más utilizado en sectores de gran consumo como el del envase y embalaje. Es por ello que los materiales plásticos representan un porcentaje muy importante dentro del volumen de residuos sólidos urbanos que se generan. Dado el carácter no biodegradable de los polímeros, para conseguir su reutilización y reciclado es necesario aplicar procesos de separación o de tratamiento específicos. Así se han desarrollado sistemas para reaprovechar polímeros de interés comercial como el polietilentereftalato (PET) el polietileno (PE), o el policloruro de vinilo (PVC) entre otros. En la práctica, los procesos de clasificación que se llevan a cabo en las plantas de separación de residuos sólidos generan un alto porcentaje de rechazo. Este rechazo, que tienen como disposición final el vertedero, se compone básicamente de plásticos mixtos que por diferentes razones (estado físico, contaminación, tamaño etc.) no han entrado en los procesos de separación primarios. Dada la necesidad de una gestión de residuos plásticos cada vez más eficiente surge el presente trabajo de investigación, que propone la definición de un proceso de reciclado viable para la fracción mixta de plásticos proveniente del rechazo producido en diferentes plantas de separación de residuos de España. El objetivo es revalorizar el material de desecho y proponer una solución a la problemática de acumulación de residuos no biodegradables, siempre considerando que el proceso sea ambientalmente sostenible. Con ese fin, se ha realizado el estudio y caracterización del residuo mixto en diferentes etapas. La primera etapa ha consistido en determinar las diferentes clases de polímeros que componen el residuo mixto y la proporción en que se encuentran. Con esos datos se ha diseñado una estrategia de reciclado que conjuga tanto los aspectos ecológicos como los económicos. Seguidamente, se ha evaluado la viabilidad de aplicar diferentes métodos industriales de transformación (extrusión, compresión o inyección) al residuo mixto. La transformación del residuo por métodos convencionales ha sido factible, obteniéndose placas, laminados y piezas inyectadas. Finalmente la investigación se ha orientado a ampliar el rango de posibles aplicaciones del residuo. Así se han propuesto mezclas con otro material reciclado con los que se consiguen variaciones en las propiedades del residuo. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8207 2009-07-09T00:00:00Z Cáceres Moreno, María Angélica; Sánchez Soto, Miguel; Maspoch Rulduà, Mª Lluïsa; Sánchez Hernández, Mónica; Sánchez Rojo, Antonio no Universitat Politècnica de Catalunya El desarrollo industrial y el ritmo de vida actuales han llevado a la sociedad a adoptar un tipo de consumo masivo de productos de muy corta vida útil. Esto ha ocasionado que a lo largo de los últimos años la generación de residuos esté en constante crecimiento. Los materiales plásticos, por su versatilidad y gran número de aplicaciones además de por su baja densidad y bajo coste, han sido la familia de materiales más utilizado en sectores de gran consumo como el del envase y embalaje. Es por ello que los materiales plásticos representan un porcentaje muy importante dentro del volumen de residuos sólidos urbanos que se generan. Dado el carácter no biodegradable de los polímeros, para conseguir su reutilización y reciclado es necesario aplicar procesos de separación o de tratamiento específicos. Así se han desarrollado sistemas para reaprovechar polímeros de interés comercial como el polietilentereftalato (PET) el polietileno (PE), o el policloruro de vinilo (PVC) entre otros. En la práctica, los procesos de clasificación que se llevan a cabo en las plantas de separación de residuos sólidos generan un alto porcentaje de rechazo. Este rechazo, que tienen como disposición final el vertedero, se compone básicamente de plásticos mixtos que por diferentes razones (estado físico, contaminación, tamaño etc.) no han entrado en los procesos de separación primarios. Dada la necesidad de una gestión de residuos plásticos cada vez más eficiente surge el presente trabajo de investigación, que propone la definición de un proceso de reciclado viable para la fracción mixta de plásticos proveniente del rechazo producido en diferentes plantas de separación de residuos de España. El objetivo es revalorizar el material de desecho y proponer una solución a la problemática de acumulación de residuos no biodegradables, siempre considerando que el proceso sea ambientalmente sostenible. Con ese fin, se ha realizado el estudio y caracterización del residuo mixto en diferentes etapas. La primera etapa ha consistido en determinar las diferentes clases de polímeros que componen el residuo mixto y la proporción en que se encuentran. Con esos datos se ha diseñado una estrategia de reciclado que conjuga tanto los aspectos ecológicos como los económicos. Seguidamente, se ha evaluado la viabilidad de aplicar diferentes métodos industriales de transformación (extrusión, compresión o inyección) al residuo mixto. La transformación del residuo por métodos convencionales ha sido factible, obteniéndose placas, laminados y piezas inyectadas. Finalmente la investigación se ha orientado a ampliar el rango de posibles aplicaciones del residuo. Así se han propuesto mezclas con otro material reciclado con los que se consiguen variaciones en las propiedades del residuo. http://hdl.handle.net/2099/8206 Title: El disseny cradle to cradle Authors: Cubiña Reyes, Ignasi Abstract: Ens trobem en un moment de crisi: el model d'economia lineal, nascut amb la revolució industrial està arribant – si és que no ha arribat ja - a la seva fi. Crisi és també oportunitat de canvi i en aquest sentit la pregunta és: què és el que ha fallat en el model econòmic actual? William McDonough ho resumeix en una afirmació molt clara: “Tenim un problema de disseny”. Cradle to Cradle proposa funcionar de la mateixa manera que ho fan els cicles naturals, on els residus es transformen en aliment i matèria primera per a un nou començament, aconseguint una màxima eficàcia i economia de recursos, aprofitant-lo tot sense disminuir el seu valor (upcycling). Tota la nostra economia de materials pot sintetitzar-se en 2 cicles que han de funcionar interdependentment, un Cicle Biològic per als materials compostables que retornaran els nutrients al sòl, i un Cicle Tècnic de materials no-compostables que són en definitiva Productes de Servei que han de circular sobre la base d'un sistema de Cadena de Custòdia, evitant l'abocament de substàncies contaminants en cap fase (We have no right to pollute, Bill Mc.Donough) El disseny eco-eficient pensat en termes de “sostenibilitat” és el pas intermedi cap al disseny eco-eficaç: no es tracta de minimitzar els danys (to be less bad) sinó d'optar per la regeneració i l'optimització dels beneficis per a tots (la resta d'espècies, la societat i l'economia de les empreses), en definitiva generar un efecte positiu. El producte, en molts casos, es transforma en servei i en aquest context, l'integrar la sostenibilitat com la força motriu del bon disseny permet re-introduir els materials en els seus respectius cicles, de manera segura, sana i menys costosa per a tots. Es tracta de viure en equilibri amb el nostre hàbitat (no únicament preservar-lo com si es tractarà d'una externalitat més). Es tracta de plantejar una nova revolució industrial que celebri la diversitat, utilitzi l'energia solar que vam rebre diàriament, i re-introdueixi els nutrients en els respectius cicles de manera indefinida (waste=food, nutrient for nutrient). Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8206 2009-07-09T00:00:00Z Cubiña Reyes, Ignasi no Universitat Politècnica de Catalunya, Cradle to Cradle, upcycling, downcycling disseny eco-eficaç, waste eq.food Ens trobem en un moment de crisi: el model d'economia lineal, nascut amb la revolució industrial està arribant – si és que no ha arribat ja - a la seva fi. Crisi és també oportunitat de canvi i en aquest sentit la pregunta és: què és el que ha fallat en el model econòmic actual? William McDonough ho resumeix en una afirmació molt clara: “Tenim un problema de disseny”. Cradle to Cradle proposa funcionar de la mateixa manera que ho fan els cicles naturals, on els residus es transformen en aliment i matèria primera per a un nou començament, aconseguint una màxima eficàcia i economia de recursos, aprofitant-lo tot sense disminuir el seu valor (upcycling). Tota la nostra economia de materials pot sintetitzar-se en 2 cicles que han de funcionar interdependentment, un Cicle Biològic per als materials compostables que retornaran els nutrients al sòl, i un Cicle Tècnic de materials no-compostables que són en definitiva Productes de Servei que han de circular sobre la base d'un sistema de Cadena de Custòdia, evitant l'abocament de substàncies contaminants en cap fase (We have no right to pollute, Bill Mc.Donough) El disseny eco-eficient pensat en termes de “sostenibilitat” és el pas intermedi cap al disseny eco-eficaç: no es tracta de minimitzar els danys (to be less bad) sinó d'optar per la regeneració i l'optimització dels beneficis per a tots (la resta d'espècies, la societat i l'economia de les empreses), en definitiva generar un efecte positiu. El producte, en molts casos, es transforma en servei i en aquest context, l'integrar la sostenibilitat com la força motriu del bon disseny permet re-introduir els materials en els seus respectius cicles, de manera segura, sana i menys costosa per a tots. Es tracta de viure en equilibri amb el nostre hàbitat (no únicament preservar-lo com si es tractarà d'una externalitat més). Es tracta de plantejar una nova revolució industrial que celebri la diversitat, utilitzi l'energia solar que vam rebre diàriament, i re-introdueixi els nutrients en els respectius cicles de manera indefinida (waste=food, nutrient for nutrient). http://hdl.handle.net/2099/8205 Title: “Escolta el teu voltant!”: Xarxes sense fils per a l'estalvi d'energia al Campus Nord Authors: Carcelle, Núria; Crusafon, Carlota; Franzi, Albert; Punsoda, Georgina; Orduña, Xavier; Gil, Marisa Abstract: Aquest és un projecte dut a terme per estudiants i professors de la FIB, en col•laboració amb alguns estudiants de secundària i l’empresa tecnològica DEXMA. L’objectiu és sensibilitzar a la comunitat de l’estalvi energètic que es pot aconseguir millorant els seus hàbits en quant a utilització dels serveis de il.luminació i refrigeració/calefacció. Per tal de poder quantificar l’energia a estalviar desenvoluparem una plataforma de monitorització amb una xarxa de sensors sense fils (Wireless Sensor Networks) pel Campus Nord. A partir de la informació obtinguda sobre la temperatura a diferents sales, la presencia de persones i la llum, es desenvoluparan diverses aplicacions que permetin avaluar les despeses reals energètiques i proposar alternatives. Un exemple d’aplicació pot ser, mesurar la temperatura de l’aula quan no hi ha classe (no hem detectat presència) i mesurar la mateixa quan hi ha persones. Si la temperatura puja per sobre de 21ºC, la temperatura no és còmode per a treballar això indica que hem sobre escalfat l’aula, hem desaprofitat energia. L’alternativa a proposar seria mantenir les aules més fredes quan estan buides, així quan estigui plena tindrà una temperatura correcte i no haurem desaprofitat recursos energètics. Aquest projecte serveix com a exemple pràctic de l’aportació de la tecnologia a la societat. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8205 2009-07-09T00:00:00Z Carcelle, Núria; Crusafon, Carlota; Franzi, Albert; Punsoda, Georgina; Orduña, Xavier; Gil, Marisa no Universitat Politècnica de Catalunya Aquest és un projecte dut a terme per estudiants i professors de la FIB, en col•laboració amb alguns estudiants de secundària i l’empresa tecnològica DEXMA. L’objectiu és sensibilitzar a la comunitat de l’estalvi energètic que es pot aconseguir millorant els seus hàbits en quant a utilització dels serveis de il.luminació i refrigeració/calefacció. Per tal de poder quantificar l’energia a estalviar desenvoluparem una plataforma de monitorització amb una xarxa de sensors sense fils (Wireless Sensor Networks) pel Campus Nord. A partir de la informació obtinguda sobre la temperatura a diferents sales, la presencia de persones i la llum, es desenvoluparan diverses aplicacions que permetin avaluar les despeses reals energètiques i proposar alternatives. Un exemple d’aplicació pot ser, mesurar la temperatura de l’aula quan no hi ha classe (no hem detectat presència) i mesurar la mateixa quan hi ha persones. Si la temperatura puja per sobre de 21ºC, la temperatura no és còmode per a treballar això indica que hem sobre escalfat l’aula, hem desaprofitat energia. L’alternativa a proposar seria mantenir les aules més fredes quan estan buides, així quan estigui plena tindrà una temperatura correcte i no haurem desaprofitat recursos energètics. Aquest projecte serveix com a exemple pràctic de l’aportació de la tecnologia a la societat. http://hdl.handle.net/2099/8204 Title: Cub Solar - Laboratori Solar ETSAV Educació participativa cap a la sostenibilitat Authors: Masseck, Torsten Abstract: El projecte CUB SOLAR - Laboratori Solar ETSAV ha estat desenvolupat pel CISOL - Centre d'Investigació Solar ETSAV (Universitat Politècnica de Catalunya) en col•laboració amb Enginyeria La Salle (Universitat Ramon Llull) i un total de 14 entitats entre universitats i empreses privades. Es tracta d’un mòdul educatiu i experimental sobre l’energia solar que vol difondre entre l’alumnat el potencial de l’energia fotovoltaica en el camp de l’arquitectura. Tanmateix, esdevé un espai d’investigació sobre materials, productes i sistemes fotovoltaics que permet avaluar el comportament tèrmic i elèctric dels diferents sistemes integrats a les façanes i la coberta. L’objectiu és el desenvolupament de solucions innovadores d’integració arquitectònica de tecnologies solars en col•laboració amb empreses i altres entitats d’investigació. La col•laboració del CISOL amb el grup PAUS i amb experts en instal•lacions solars de Enginyeria La Salle (Universitat Ramon Llull) va permetre la realització d’un sofisticat sistema de monitorització de totes les instal•lacions integrades al laboratori. El laboratori és mòbil, recolzat sobre rodes industrials, per tal de poder estudiar i comparar el comportament de les superfícies captadores amb diferents orientacions. Una exposició de productes i materials i un recorregut informatiu a través de panells explicatius informen sobre tecnologies, projectes, productes, legislació i el context ambiental de les energies renovables. D’aquesta manera, el mòdul serveix com una font d’informació i aprenentatge per a estudiants d’arquitectura i altres interessats de dins o fora de la UPC. El laboratori solar s’entén com un primer pas cap a una plataforma experimental per a la construcció sostenible en el campus Sant Cugat de la UPC, vinculat al Centre de Recerca i Transferència Tecnològica (CRITT) i als diferents grups/projectes de temàtica sostenible que s’hi desenvolupen. La inauguració del projecte es va celebrar el Juny del 2008 amb la participació dels patrocinadors, estudiants i professors de l’ ETSAV. S’han publicat varis articles en revistes especialitzades i diaris sobre el projecte, i s’han realitzat 3 reportatges per part de televisions locals i regionals. S’han organitzat vàries visites guiades tant per a grups d’estudiants de l’escola com per a visitants externs. Com mòdul d’auto aprenentatge amb els seus plafons explicatius sobre tecnologies solars, projectes i productes, legislació i història, el CUB SOLAR ha tingut un impacte molt positiu entre estudiants i professors de l’escola com a eina d’aprenentatge experimental, vinculant activitats de recerca amb tasques de docència. El projecte ha estat presentat al Congrés Internacional “Oxford Conference 2008” sobre conceptes innovadors de docència en arquitectura i ha estat guardonat amb el Premi Solar 2009 de EUROSOLAR per iniciatives d’ educació i formació en energies renovables per Espanya. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8204 2009-07-09T00:00:00Z Masseck, Torsten no Universitat Politècnica de Catalunya, Tecnologies solars El projecte CUB SOLAR - Laboratori Solar ETSAV ha estat desenvolupat pel CISOL - Centre d'Investigació Solar ETSAV (Universitat Politècnica de Catalunya) en col•laboració amb Enginyeria La Salle (Universitat Ramon Llull) i un total de 14 entitats entre universitats i empreses privades. Es tracta d’un mòdul educatiu i experimental sobre l’energia solar que vol difondre entre l’alumnat el potencial de l’energia fotovoltaica en el camp de l’arquitectura. Tanmateix, esdevé un espai d’investigació sobre materials, productes i sistemes fotovoltaics que permet avaluar el comportament tèrmic i elèctric dels diferents sistemes integrats a les façanes i la coberta. L’objectiu és el desenvolupament de solucions innovadores d’integració arquitectònica de tecnologies solars en col•laboració amb empreses i altres entitats d’investigació. La col•laboració del CISOL amb el grup PAUS i amb experts en instal•lacions solars de Enginyeria La Salle (Universitat Ramon Llull) va permetre la realització d’un sofisticat sistema de monitorització de totes les instal•lacions integrades al laboratori. El laboratori és mòbil, recolzat sobre rodes industrials, per tal de poder estudiar i comparar el comportament de les superfícies captadores amb diferents orientacions. Una exposició de productes i materials i un recorregut informatiu a través de panells explicatius informen sobre tecnologies, projectes, productes, legislació i el context ambiental de les energies renovables. D’aquesta manera, el mòdul serveix com una font d’informació i aprenentatge per a estudiants d’arquitectura i altres interessats de dins o fora de la UPC. El laboratori solar s’entén com un primer pas cap a una plataforma experimental per a la construcció sostenible en el campus Sant Cugat de la UPC, vinculat al Centre de Recerca i Transferència Tecnològica (CRITT) i als diferents grups/projectes de temàtica sostenible que s’hi desenvolupen. La inauguració del projecte es va celebrar el Juny del 2008 amb la participació dels patrocinadors, estudiants i professors de l’ ETSAV. S’han publicat varis articles en revistes especialitzades i diaris sobre el projecte, i s’han realitzat 3 reportatges per part de televisions locals i regionals. S’han organitzat vàries visites guiades tant per a grups d’estudiants de l’escola com per a visitants externs. Com mòdul d’auto aprenentatge amb els seus plafons explicatius sobre tecnologies solars, projectes i productes, legislació i història, el CUB SOLAR ha tingut un impacte molt positiu entre estudiants i professors de l’escola com a eina d’aprenentatge experimental, vinculant activitats de recerca amb tasques de docència. El projecte ha estat presentat al Congrés Internacional “Oxford Conference 2008” sobre conceptes innovadors de docència en arquitectura i ha estat guardonat amb el Premi Solar 2009 de EUROSOLAR per iniciatives d’ educació i formació en energies renovables per Espanya. http://hdl.handle.net/2099/8203 Title: El jardí de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona Authors: Marcos, Oscar; Batlló, Maria; Figuerola, Blanca; Masalles, Ramon M. Abstract: El Jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, batejat des del 1995 com a Jardí Ferran Soldevila, es troba ubicat al bell mig de Barcelona, i constitueix un petit pulmó verd de poc menys d’una hectàrea en un dels espais amb major concentració de trànsit i contaminació atmosfèrica de la ciutat. Atès que va ser creat a finals del segle XIX com un jardí amb sentit botànic i que històricament ha servit per fer les pràctiques de botànica de diverses facultats de ciències, aquest espai excedeix la funció estètica de les zones verdes urbanes, i per tant pot esdevenir un recurs educatiu a disposició de tota la societat. El projecte dut a terme comporta la transformació del Jardí d’un espai d’esbarjo i lleure en un recurs d’educació per la sostenibilitat. Aquest canvi no és significatiu en quant a l’aspecte que el Jardí te per al visitant, ja que no varien les espècies presents, el nombre d’exemplars ni la seva ubicació, però sí comporta una variació profunda del paper que ha de jugar aquest espai en el teixit urbà, ja que s’implanten un seguit d’accions encaminades a orientar els visitants envers un millor coneixement de la dinàmica ecològica dels espais verds en l’entorn metropolità, i a fomentar la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. Entre els aspectes més innovadors del projecte destaca la senyalització del Jardí. A més dels cartells indicadors dels noms de les espècies i la seva procedència, s’han incorporat plafons de grans dimensions que incorporen informació en relació a factors com la rellevància de les espècies presents, l’agrupació d’aquestes en eixos temàtics d’especial interès, i la relació del Jardí amb l’ecosistema urbà de Barcelona. Aquests plafons serveixen a més per definir itineraris temàtics de visita que, amb dossiers informatius específics, permeten desenvolupar conceptes propis dels àmbits de la botànica, la biogeografia o la sostenibilitat, fent així que el Jardí reforci encara més la seva funció educativa. Thu, 09 Jul 2009 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/2099/8203 2009-07-09T00:00:00Z Marcos, Oscar; Batlló, Maria; Figuerola, Blanca; Masalles, Ramon M. no Universitat Politècnica de Catalunya El Jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, batejat des del 1995 com a Jardí Ferran Soldevila, es troba ubicat al bell mig de Barcelona, i constitueix un petit pulmó verd de poc menys d’una hectàrea en un dels espais amb major concentració de trànsit i contaminació atmosfèrica de la ciutat. Atès que va ser creat a finals del segle XIX com un jardí amb sentit botànic i que històricament ha servit per fer les pràctiques de botànica de diverses facultats de ciències, aquest espai excedeix la funció estètica de les zones verdes urbanes, i per tant pot esdevenir un recurs educatiu a disposició de tota la societat. El projecte dut a terme comporta la transformació del Jardí d’un espai d’esbarjo i lleure en un recurs d’educació per la sostenibilitat. Aquest canvi no és significatiu en quant a l’aspecte que el Jardí te per al visitant, ja que no varien les espècies presents, el nombre d’exemplars ni la seva ubicació, però sí comporta una variació profunda del paper que ha de jugar aquest espai en el teixit urbà, ja que s’implanten un seguit d’accions encaminades a orientar els visitants envers un millor coneixement de la dinàmica ecològica dels espais verds en l’entorn metropolità, i a fomentar la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. Entre els aspectes més innovadors del projecte destaca la senyalització del Jardí. A més dels cartells indicadors dels noms de les espècies i la seva procedència, s’han incorporat plafons de grans dimensions que incorporen informació en relació a factors com la rellevància de les espècies presents, l’agrupació d’aquestes en eixos temàtics d’especial interès, i la relació del Jardí amb l’ecosistema urbà de Barcelona. Aquests plafons serveixen a més per definir itineraris temàtics de visita que, amb dossiers informatius específics, permeten desenvolupar conceptes propis dels àmbits de la botànica, la biogeografia o la sostenibilitat, fent així que el Jardí reforci encara més la seva funció educativa.