<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
  <channel>
    <title>DSpace Community:</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/1208</link>
    <description />
    <pubDate>Thu, 23 May 2013 14:04:14 GMT</pubDate>
    <dc:date>2013-05-23T14:04:14Z</dc:date>
    <itunes:owner>
      <itunes:email>webmaster.bupc@upc.edu</itunes:email>
      <itunes:name>Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques i Documentació</itunes:name>
    </itunes:owner>
    <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
    <itunes:keywords />
    <image>
      <title>The Channel Image</title>
      <url>http://eprints.upc.es:80/revistes/retrieve/4092/4065.jpg</url>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/1208</link>
    </image>
    <item>
      <title>Societat en crisi: recursos a Internet</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12975</link>
      <description>Title: Societat en crisi: recursos a Internet
Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12975</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
    </item>
    <item>
      <title>Societat en crisi: recursos bibliogràfics</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12974</link>
      <description>Title: Societat en crisi: recursos bibliogràfics
Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12974</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
    </item>
    <item>
      <title>Es tracta del deute privat!</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12973</link>
      <description>Title: Es tracta del deute privat!
Authors: Gomez-Olive Casas, Daniel
Abstract: Els principals responsables econòmics i polítics europeus i espanyols ens repeteixen&#xD;
incansablement, com si d'un mantra es tractés, que l'actual crisi financera prové&#xD;
d'una mala gestió pública. Així, segons s'afirma des dels centres de poder econòmics&#xD;
i polítics europeus la crisi té el seu origen en el fet que les administracions públiques&#xD;
s'han endeutat por damunt d'allò imaginable. Com a conseqüència lògica, per sortir&#xD;
de la crisi totes les polítiques que s'han de dur a terme han d'anar en la línia de&#xD;
tallar la sagnia de la despesa pública. En aquest article ens preguntem què hi ha&#xD;
de cert en aquestes afirmacions i si realment el problema del sobre endeutament&#xD;
en el cas espanyol prové d'una mala gestió pública.; Els principals responsables econòmics i polítics europeus i espanyols ens repeteixen&#xD;
incansablement, com si d'un mantra es tractés, que l'actual crisi financera prové&#xD;
d'una mala gestió pública. Així, segons s'afirma des dels centres de poder econòmics&#xD;
i polítics europeus la crisi té el seu origen en el fet que les administracions públiques&#xD;
s'han endeutat por damunt d'allò imaginable. Com a conseqüència lògica, per sortir&#xD;
de la crisi totes les polítiques que s'han de dur a terme han d'anar en la línia de&#xD;
tallar la sagnia de la despesa pública. En aquest article ens preguntem què hi ha&#xD;
de cert en aquestes afirmacions i si realment el problema del sobre endeutament&#xD;
en el cas espanyol prové d'una mala gestió pública.; The main economic European and Spanish policy makers tirelessly repeat to us&#xD;
like if it was a mantra, that the current financial crisis stems from poor governance.&#xD;
Thus, as stated from the European political and economic centers of power, crisis&#xD;
originates from the fact that public administrations have borrowed above what&#xD;
imaginable. As a logical consequence, to overcome the crisis all policies to be&#xD;
carried out must be in line to cut the bleeding public spending. In this article we ask&#xD;
what truth is found in these claims and whether or not the problem of overindebtedness&#xD;
in the Spanish case stems from poor governance.</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12973</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Gomez-Olive Casas, Daniel</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>Els principals responsables econòmics i polítics europeus i espanyols ens repeteixen&#xD;
incansablement, com si d'un mantra es tractés, que l'actual crisi financera prové&#xD;
d'una mala gestió pública. Així, segons s'afirma des dels centres de poder econòmics&#xD;
i polítics europeus la crisi té el seu origen en el fet que les administracions públiques&#xD;
s'han endeutat por damunt d'allò imaginable. Com a conseqüència lògica, per sortir&#xD;
de la crisi totes les polítiques que s'han de dur a terme han d'anar en la línia de&#xD;
tallar la sagnia de la despesa pública. En aquest article ens preguntem què hi ha&#xD;
de cert en aquestes afirmacions i si realment el problema del sobre endeutament&#xD;
en el cas espanyol prové d'una mala gestió pública.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Los desahucios en la ciudad de Terrassa</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12972</link>
      <description>Title: Los desahucios en la ciudad de Terrassa
Authors: Domingo Utset, Guillem
Abstract: La crisi econòmica ha comportat dramàtiques conseqüències d'impacte social, una&#xD;
de les més rellevants és la pèrdua de l'habitatge de centenars de milers de persones&#xD;
a l'Estat Espanyol. Moltes famílies no poden fer front a les quotes hipotecàries del&#xD;
seu habitatge habitual i a partir de dos impagaments, l'entitat financera pot interposar&#xD;
una demanda judicial i s'inicia el procés d'execució hipotecària. Aleshores es&#xD;
subhasta l'immoble i si no es ven, la llei preveu que l'entitat s'adjudiqui l'habitatge&#xD;
pel 60% del seu valor mentre que la família es queda amb el deute restant i és&#xD;
desnonada. A Espanya s'han donat unes 400 mil execucions hipotecàries entre&#xD;
2007 y 2012 i uns 200 mil desnonaments desde 2008. Catalunya és la segona&#xD;
Comunitat Autònoma de la llista (després d'Andalusia i València). En el cas de la&#xD;
ciutat de Terrassa les xifres serien de l'ordre de tres desnonaments diaris durant&#xD;
el període del 2009 al 2012.; La crisis económica ha generado consecuencias sociales dramáticas, una de las&#xD;
más relevantes es la perdida de la vivienda de centenares de miles de personas&#xD;
en el Estado Español. Muchas familias no pueden sufragar las cuotas hipotecarias&#xD;
de su vivienda habitual y con solo dos impagos, la entidad financiera puede&#xD;
interponer una demanda judicial, con la que se inicia el proceso de ejecución&#xD;
hipotecaria. Entonces se subasta el inmueble y si nadie puja, la ley prevé que dicha&#xD;
entidad se adjudique la vivienda por el 60% de su valor mientras que la familia es&#xD;
desahuciada y la deuda restante permanece. En España ha habido más de 400&#xD;
mil ejecuciones hipotecarias desde 2007 y unos 200 mil desahucios desde 2008.&#xD;
Catalunya es la segunda Comunidad Autónoma del ranking (después de Andalucía&#xD;
y Valencia). En el caso de la ciudad de Terrassa las cifras son del orden de tres&#xD;
desahucios al día desde 2009 hasta 2012.; The economic crisis has led to dramatic social consequences; among the most&#xD;
important ones the loss of housing for hundreds of thousands of people within the&#xD;
Spanish State. Many families cannot afford their residence mortgage payments&#xD;
and with only two missed payments the lender entity can file a lawsuit and this gets&#xD;
the foreclosure process started. Then the process continues with an auction for the&#xD;
property and if nobody bids, the law provides that such entity awards the housing&#xD;
for only 60% of its value while the family is evicted still carrying the remaining debt.&#xD;
In Spain more than 400,000 foreclosures have taken place since 2007 and about&#xD;
200,000 evictions since 2008. Catalonia is the second region of the ranking (after&#xD;
Andalusia and Valencia). In the case of Terrassa the city's figures show that there&#xD;
are about three evictions per day in the period from 2009 to 2012.</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12972</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Domingo Utset, Guillem</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Desnonament, mobilització, Terrassa, endeutament familiar, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, exclusió social i financera, habitatge buit, bancs / Desahucio, movilización, Terrassa, endeudamiento familiar, Plataforma de Afectados por la Hipoteca, exclusión social y financiera, vivienda vacía, bancos / Evictions, demonstrations, Terrassa, family indebtedness, People Affected by Mortgage Platform, social and financial exclusion, empty housing, banks.</itunes:keywords>
      <itunes:summary>La crisi econòmica ha comportat dramàtiques conseqüències d'impacte social, una&#xD;
de les més rellevants és la pèrdua de l'habitatge de centenars de milers de persones&#xD;
a l'Estat Espanyol. Moltes famílies no poden fer front a les quotes hipotecàries del&#xD;
seu habitatge habitual i a partir de dos impagaments, l'entitat financera pot interposar&#xD;
una demanda judicial i s'inicia el procés d'execució hipotecària. Aleshores es&#xD;
subhasta l'immoble i si no es ven, la llei preveu que l'entitat s'adjudiqui l'habitatge&#xD;
pel 60% del seu valor mentre que la família es queda amb el deute restant i és&#xD;
desnonada. A Espanya s'han donat unes 400 mil execucions hipotecàries entre&#xD;
2007 y 2012 i uns 200 mil desnonaments desde 2008. Catalunya és la segona&#xD;
Comunitat Autònoma de la llista (després d'Andalusia i València). En el cas de la&#xD;
ciutat de Terrassa les xifres serien de l'ordre de tres desnonaments diaris durant&#xD;
el període del 2009 al 2012.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Juventud en crisis</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12971</link>
      <description>Title: Juventud en crisis
Authors: Recio, Albert
Abstract: La crisis económica tiene efectos desiguales sobre diferentes sectores de la&#xD;
población. La juventud es uno de los colectivos más afectados por la combinación&#xD;
de la destrucción de empleo y la vulnerabilidad de los mercados laborales en los&#xD;
que se emplean los jóvenes. El objetivo de este artículo es dar cuenta de los&#xD;
diferentes elementos que explican esta mayor vulnerabilidad de los jóvenes ante&#xD;
la crisis y ofrecer algunas reflexiones sobre el tipo de políticas para hacerles frente.; La crisi econòmica té efectes desiguals sobre els diferents sectors de la població.&#xD;
La joventut és un dels col·lectius més afectats per la combinació de la destrucció&#xD;
d'ocupació i la vulnerabilitat dels mercats laborals en els que s'ocupen el jovent.&#xD;
L'objectiu d'aquest article és donar comptes dels diferents elements que expliquen&#xD;
aquesta major vulnerabilitat dels joves davant de la crisi.; Economic crisis affect diversely to different population groups. Youngs are one of&#xD;
the groups more affected due the combination of massive job destruction and the&#xD;
vulnerability of specific job markets where young people are employed. The objetive&#xD;
of this paper is to quote the elements that can explain the vulnerabilty of young&#xD;
people in the economic crisis and to introduce some proposals about the type of&#xD;
policies that are needed in order to reverse the situation.</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12971</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Recio, Albert</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>La crisis económica tiene efectos desiguales sobre diferentes sectores de la&#xD;
población. La juventud es uno de los colectivos más afectados por la combinación&#xD;
de la destrucción de empleo y la vulnerabilidad de los mercados laborales en los&#xD;
que se emplean los jóvenes. El objetivo de este artículo es dar cuenta de los&#xD;
diferentes elementos que explican esta mayor vulnerabilidad de los jóvenes ante&#xD;
la crisis y ofrecer algunas reflexiones sobre el tipo de políticas para hacerles frente.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>De colapsos y continuidades. Una valoración conceptual del estudio de sociedades en transición</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12970</link>
      <description>Title: De colapsos y continuidades. Una valoración conceptual del estudio de sociedades en transición
Authors: Delgado Raack, Selina; Rosas Casals, Martí
Abstract: El proceso de estudio de los fenómenos de orden social o natural requiere de&#xD;
categorías analíticas específicas como herramientas destinadas a describir la&#xD;
realidad. Una de las categorías comúnmente utilizadas en la bibliografía es la de&#xD;
colapso. Este artículo persigue dos objetivos fundamentales que convergen en la&#xD;
intención de matizar la definición de este término: (1) se realiza una revisión de&#xD;
su uso a través de la bibliografía que trata casos concretos de sociedades pasadas&#xD;
cuyo destino ha sido directamente relacionado con este fenómeno y (2) se presenta&#xD;
el caso de estudio del colapso de la sociedad argárica, sita en el sudeste peninsular.&#xD;
Finalmente se realiza un ejercicio de correspondencia entre los aspectos destacados&#xD;
en el caso de estudio y los rasgos postulados en la bibliografía acerca del concepto&#xD;
de colapso.; El procés de l'estudi dels fenòmens de l'ordre social o natural requereix de categories&#xD;
analítiques especifiques, com eines destinades a descriure la realitat. Una de les&#xD;
categories comunament utilitzades en la bibliografia és el del col·lapse. Aquest&#xD;
article, persegueix dos objectius: (1) es realitza una revisió del seu ús a través de&#xD;
la bibliografia que tracta casos concrets de societats passades en el que el seu&#xD;
destí ha estat directament relacionat amb aquest fenomen i (2) es presenta el cas&#xD;
d'estudi del col·lapse de la societat argàrica, situat en el sud-est peninsular.&#xD;
Finalment, es realitza un exercici de correspondència entre els aspectes destacats&#xD;
en el cas d'estudi i el trets postulats en la bibliografia sobre el concepte de col·lapse.; The process of studying social or natural phenomena requires specific analytical&#xD;
categories that serve as tools to describe reality. One of the commonly used&#xD;
categories among the literature is collapse. This article has two main objectives&#xD;
that converge on the intention to refine the definition of the term: (1) a review of its&#xD;
use through the literature dealing with specific instances of past societies whose&#xD;
fate has been directly related to this phenomenon and (2), presents the case study&#xD;
of the collapse of the argaric society, located in southeastern Spain. We carried&#xD;
out an exercise of correspondence between the aspects highlighted in the case&#xD;
study and the features postulated in the literature about the concept of collapse.</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12970</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Delgado Raack, Selina; Rosas Casals, Martí</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Col·lapse, societats en transició, Collapse, transition societies, Argar</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El proceso de estudio de los fenómenos de orden social o natural requiere de&#xD;
categorías analíticas específicas como herramientas destinadas a describir la&#xD;
realidad. Una de las categorías comúnmente utilizadas en la bibliografía es la de&#xD;
colapso. Este artículo persigue dos objetivos fundamentales que convergen en la&#xD;
intención de matizar la definición de este término: (1) se realiza una revisión de&#xD;
su uso a través de la bibliografía que trata casos concretos de sociedades pasadas&#xD;
cuyo destino ha sido directamente relacionado con este fenómeno y (2) se presenta&#xD;
el caso de estudio del colapso de la sociedad argárica, sita en el sudeste peninsular.&#xD;
Finalmente se realiza un ejercicio de correspondencia entre los aspectos destacados&#xD;
en el caso de estudio y los rasgos postulados en la bibliografía acerca del concepto&#xD;
de colapso.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Presentació</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/12969</link>
      <description>Title: Presentació
Authors: Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz</description>
      <pubDate>Sat, 01 Dec 2012 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/12969</guid>
      <dc:date>2012-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
    </item>
    <item>
      <title>Reciclar ciutat: recursos a Internet</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11908</link>
      <description>Title: Reciclar ciutat: recursos a Internet
Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11908</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
    </item>
    <item>
      <title>Reciclar ciutat: recursos bibliogràfics</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11907</link>
      <description>Title: Reciclar ciutat: recursos bibliogràfics
Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11907</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
    </item>
    <item>
      <title>Epílogo: El Barrio de la Alegría</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11906</link>
      <description>Title: Epílogo: El Barrio de la Alegría
Authors: Melguizo, Jorge</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11906</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Melguizo, Jorge</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Moravia</itunes:keywords>
    </item>
    <item>
      <title>"Open source" solutions for sustainability</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11905</link>
      <description>Title: "Open source" solutions for sustainability
Authors: No Emission Monday
Abstract: No Emission Monday is an ´open source´ community that creates new perspectives and solutions towards a more sustainable future.&#xD;
Accordingly, ´open source´ is a powerful tool to the climate change as a main&#xD;
concern of a growing number of individuals and the attached need for a massive&#xD;
retooling of our life styles towards more sustainable patterns. Naturally, here it is&#xD;
not a software project and therefore the term is used in quotes and in a symbolic&#xD;
meaning.&#xD;
Naturally, the most effective outcomes are reached through constructive collaboration between the community that channels the bottom-up drive and ideas, and the institutional framework established top-down by the governments, global climate negotiations and multinational corporations.&#xD;
NemoBarcelona, with its roots at the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)&#xD;
and active connections to several partners in Central and South America, is an&#xD;
excellent example of ´open source´ sustainability. The Recycling City project&#xD;
driven by the UNESCO Sustainability Chair at UPC produce local solutions for participating cities and facilitates the exchange of experiences from one country&#xD;
to another. With an extension to other Nemo cities the Recycling City project can&#xD;
have even larger impact.; El No Emission Monday (Dilluns Sense Emissions), és una comunitat de ‘codi&#xD;
obert’ que crea solucions i noves perspectives cap a un futur més sostenible.&#xD;
En conseqüència, el ‘codi obert’ és una poderosa eina per a la principal&#xD;
preocupació d’un nombre creixent d’individus, el canvi climàtic, i per la necessitat adherida d’una reorganització massiva dels nostres estils de vida cap a patrons més sostenibles. Naturalment, aquí no tenim un projecte de construcció d’un&#xD;
software i per tant, el terme s’utilitza a manera de cita i en un sentit simbòlic.&#xD;
Naturalment, els resultats més efectius són assolits a través, tant de la col·laboració&#xD;
constructiva entre la comunitat que generi unitat i idees de baix a dalt com el marc&#xD;
institucional establert de dalt a baix pels governs, negociacions del clima global i&#xD;
corporacions multinacionals.NemoBarcelona que té les seves arrels a la Universitat Politècnica de Catalunya&#xD;
(UPC) i connexions actives amb diversos socis a Amèrica Central i del Sud, és un&#xD;
excel·lent exemple de la sostenibilitat de “codi obert”. El projecte Reciclar Ciutat,&#xD;
impulsat per la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC produeix solucions&#xD;
locals per a les ciutats participants i facilita l’intercanvi d’experiències d’un país a un altre. Amb l’extensió cap a altres ciutats de Nemo, el projecte Reciclar Ciutat&#xD;
pot tenir un impacte encara més gran.; El No Emission Monday (Lunes Sin Emisiones), es una comunidad de ‘código abierto’ que crea soluciones y nuevas perspectivas hacia un futuro más sostenible.&#xD;
El ‘código abierto’ es una herramienta poderosa para la principal preocupación&#xD;
de un número creciente de individuos, el cambio climático, y para la necesidad&#xD;
adherida de una reorganización masiva de nuestros estilos de vida hacia patrones&#xD;
más sostenibles.&#xD;
Naturalmente, los resultados más efectivos son alcanzados a través, tanto de la&#xD;
colaboración constructiva entre la comunidad que genere unidad e ideas de abajo&#xD;
hacia arriba, como del marco institucional establecido de arriba hacia abajo por&#xD;
los gobiernos, negociaciones del clima global y corporaciones multinacionales.&#xD;
NemoBarcelona, que tiene sus raíces en la Universitat Politècnica de Catalunya&#xD;
(UPC) y conexiones activas con varios socios en América Central y del Sur, es&#xD;
un excelente ejemplo de sostenibilidad de “código abierto”. El proyecto Reciclar&#xD;
Ciudad, impulsado por la Cátedra UNESCO de Sostenibilidad de la UPC, produce&#xD;
soluciones locales para las ciudades participantes y facilita el intercambio de&#xD;
experiencias de un país a otro. Con la extensión hacia otras ciudades de Nemo, el&#xD;
proyecto Reciclar Ciudad puede tener un impacto aún mayor.</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11905</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>No Emission Monday</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords />
      <itunes:summary>No Emission Monday is an ´open source´ community that creates new perspectives and solutions towards a more sustainable future.&#xD;
Accordingly, ´open source´ is a powerful tool to the climate change as a main&#xD;
concern of a growing number of individuals and the attached need for a massive&#xD;
retooling of our life styles towards more sustainable patterns. Naturally, here it is&#xD;
not a software project and therefore the term is used in quotes and in a symbolic&#xD;
meaning.&#xD;
Naturally, the most effective outcomes are reached through constructive collaboration between the community that channels the bottom-up drive and ideas, and the institutional framework established top-down by the governments, global climate negotiations and multinational corporations.&#xD;
NemoBarcelona, with its roots at the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)&#xD;
and active connections to several partners in Central and South America, is an&#xD;
excellent example of ´open source´ sustainability. The Recycling City project&#xD;
driven by the UNESCO Sustainability Chair at UPC produce local solutions for participating cities and facilitates the exchange of experiences from one country&#xD;
to another. With an extension to other Nemo cities the Recycling City project can&#xD;
have even larger impact.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Reciclar ciudad: repensar la transformación hacia una gestión sostenible del territorio</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11904</link>
      <description>Title: Reciclar ciudad: repensar la transformación hacia una gestión sostenible del territorio
Authors: Morató Farreras, Jordi; Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz; Bestraten Castells, Sandra Cinta; Hormias Laperal, Emilio; Gallegos, Ángel; Ortiz Balderas, María de los Ángeles; Flecha, Óscar; Viadé, Daniel; Torres, Leonel; Villanueva, Brent; Rodríguez, Luis; Verdú, Alex
Abstract: El presente artículo, aborda el reto socio-ambiental que enfrentan las ciudades&#xD;
actualmente. La necesidad de buscar nuevos horizontes en el análisis del metabolismo urbano es ahora indudable, ya que la insostenibilidad de las ciudades como sistema se hace palpable en la gran cantidad de suelo degradado que se encuentra en ellas. Bajo este enfoque, se presentan las experiencias de educación para la sostenibilidad Reciclar Ciudad, fruto del esfuerzo común de la administración,&#xD;
instituciones universitarias, grupos de investigación, ONGs y la misma población.&#xD;
Con el objetivo de dar a conocer las actuaciones llevadas a cabo para recuperar el&#xD;
Morro de Moravia, en la ciudad de Medellín, Colombia, la Exposición RECICLAR CIUDAD ha marcado el inicio de un ejercicio para renovar la función del territorio y su&#xD;
relación con las personas dentro de la ciudad.; Aquest article, aborda el repte socioambiental que enfronten les ciutats actualment. La necessitat de buscar nous horitzons en l’anàlisi del metabolisme urbà és ara indubtable, ja que la insostenibilitat de les ciutats com a sistema es fa palpable en la gran quantitat de sòl degradat que es troba dins de elles. Sota aquest enfocament, es presenten les experiències d’educació per la sostenibilitat Reciclar Ciutat, fruit de&#xD;
l’esforç comú de l’administració, institucions universitàries, grups de recerca, ONG’s i la mateixa població. Con l’objectiu de donar a conèixer les actuacions dutes a terme per recuperar el Morro de Moràvia, a la ciutat de Medellín, Colòmbia, l’Exposició RECICLAR CIUTAT ha marcat l’inici d’un exercici per renovar la funció del territori i la seva relació amb les persones dins de la ciutat.; This article addresses the social and environmental challenges that cities are&#xD;
facing today. The need to seek new horizons in the urban metabolism analysis is now certain, as the un-sustainability of cities as system becomes evident in the large amount of degraded land that is found within them. Under this approach, we present education for sustainability experiences Recycle City, a joint effort from the&#xD;
administration, universities, research groups, NGO’s and the population itself. In&#xD;
order to make public the actions taken to recover Morro de Moravia, in the city of&#xD;
Medellin, Colombia, RECYCLE CITY Exposition marked the beginning of an exercise to renew the role of territory and its relationship with people inside the city.</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11904</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Morató Farreras, Jordi; Escribano Rodríguez de Robles, Beatriz; Bestraten Castells, Sandra Cinta; Hormias Laperal, Emilio; Gallegos, Ángel; Ortiz Balderas, María de los Ángeles; Flecha, Óscar; Viadé, Daniel; Torres, Leonel; Villanueva, Brent; Rodríguez, Luis; Verdú, Alex</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Reciclar ciutat, Moravia, Gestió Sostenible del territori, Reciclar ciudad, Moravia, Gestión Sostenible del territorio, Recycling City, Moravia, Land Sustainable Managment.</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El presente artículo, aborda el reto socio-ambiental que enfrentan las ciudades&#xD;
actualmente. La necesidad de buscar nuevos horizontes en el análisis del metabolismo urbano es ahora indudable, ya que la insostenibilidad de las ciudades como sistema se hace palpable en la gran cantidad de suelo degradado que se encuentra en ellas. Bajo este enfoque, se presentan las experiencias de educación para la sostenibilidad Reciclar Ciudad, fruto del esfuerzo común de la administración,&#xD;
instituciones universitarias, grupos de investigación, ONGs y la misma población.&#xD;
Con el objetivo de dar a conocer las actuaciones llevadas a cabo para recuperar el&#xD;
Morro de Moravia, en la ciudad de Medellín, Colombia, la Exposición RECICLAR CIUDAD ha marcado el inicio de un ejercicio para renovar la función del territorio y su&#xD;
relación con las personas dentro de la ciudad.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Las ciudades del siglo XXI frente al reto del pico del petróleo</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11903</link>
      <description>Title: Las ciudades del siglo XXI frente al reto del pico del petróleo
Authors: Stahel, Andri Werner
Abstract: En este artículo se pretende analizar el acelerado proceso de urbanización&#xD;
característico de la Edad Moderna y su tendencia a la concentración y sobreescala&#xD;
urbana con el surgimiento de las megalópolis actuales. Se analiza la forma y los mecanismos que permiten a estas grandes ciudades subordinar y transformar el territorio en función de sus necesidades de un creciente flujo de materia, energía&#xD;
e información que las atraviesa y por ellas es transformado y degradado, para sostener su metabolismo social. Analizando las fuerzas subyacentes al proceso, se indica el rol y la importancia fundamental que asume en ello la abundante disponibilidad de combustibles fósiles y el reto que supone para las ciudades del siglo XXI el fin del denominado ‘petróleo barato’ por el pico del petróleo.; En aquest article s’analitza el procés d’urbanització característic de l’Edat&#xD;
Moderna, amb la seva tendència a la concentració i a la sobre-escala urbana&#xD;
amb el sorgiment de les grans metròpolis actuals. S’analitzen els mecanismes que permeten a les ciutats subordinar i transformar el territori en funció de les&#xD;
seves necessitats creixents d’un flux de matèria, energia e informació que les&#xD;
alimenta i es degradat al llarg d’aquest procés. Analitzant aquest procés s’indica&#xD;
la importància fonamental que en té l’abundant disponibilitat de combustibles&#xD;
fòssils per alimentar-ho i el repte que suposa per les ciutats del segle XXI la fi de&#xD;
l’anomenat ‘petroli barat’ resultant del pic del petroli.; In this article the modern urbanization process with its tendency to higher&#xD;
concentration and urban over-scale of its megalopolis is analyzed. The ways in which these urban centres manage to subordinate the territory to their interests in order to gain the needed mater, energy and information to maintain their socioeconomic metabolism are described, pointing to the central role played therein by the existence of abundant fossil fuels. From this perspective, the challenge for modern cities implied by the end of ‘cheap oil’ due to peak oil scenarios is described and how conflicting interests may generate unsustainable urban scenarios in the XXI century.</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11903</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Stahel, Andri Werner</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Ciutats, bec del petroli, metròpolis, procés d’urbanització, sostenibilitat., Ciudades, pico del petróleo, metrópolis, proceso de urbanización, sostenibilidad., Cities, Peak oil, Metropolies, Urbanization, Sustainability.</itunes:keywords>
      <itunes:summary>En este artículo se pretende analizar el acelerado proceso de urbanización&#xD;
característico de la Edad Moderna y su tendencia a la concentración y sobreescala&#xD;
urbana con el surgimiento de las megalópolis actuales. Se analiza la forma y los mecanismos que permiten a estas grandes ciudades subordinar y transformar el territorio en función de sus necesidades de un creciente flujo de materia, energía&#xD;
e información que las atraviesa y por ellas es transformado y degradado, para sostener su metabolismo social. Analizando las fuerzas subyacentes al proceso, se indica el rol y la importancia fundamental que asume en ello la abundante disponibilidad de combustibles fósiles y el reto que supone para las ciudades del siglo XXI el fin del denominado ‘petróleo barato’ por el pico del petróleo.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Retos urbanos: debates centrales para la sostenibilidad y la adaptación al cambio climático</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11902</link>
      <description>Title: Retos urbanos: debates centrales para la sostenibilidad y la adaptación al cambio climático
Authors: Lampis, Andrea
Abstract: Aquest article il·lustra les connexions entre els impactes del canvi climàtic i&#xD;
el desenvolupament socioeconòmic i, a partir d’aquestes consideracions s’analitzen les relacions que aquests impactes tenen per als assentaments urbans. A la segona part, s’analitzen els temes d’adaptació i, mentre d’una banda es fa èmfasi en la relació entre Canvi Ambiental Global (GEC) canvi climàtic i adaptació, de l’altra es destaca com a l’interior d’aquestes dinàmiques hi ha una agenda de la desigualtat i de la justícia social. Finalment, en la tercera i última part de l’article, s’analitzen les dimensions de l’espai urbà, de la provisió d’energia i de l’accés a l’aigua i al sanejament, per mostrar la seva característica de dobles agendes del canvi climàtic, és a dir, de temàtiques front a les quals la racionalitat tècnica i la mirada a la dimensió física del problema del canvi climàtic no aconsegueix capturar la complexitat. L’article es proposa com un “concept paper”, és a dir, un treball que té com a objectiu mostrar connexions analítiques encara poc desenvolupades a l’interior d’una àrea d’investigació en ràpida construcció, com és el cas de l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic.; Este artículo ilustra las conexiones entre impactos del cambio climático y desarrollo socioeconómico y, a partir de estas consideraciones se analizan las relaciones que estos impactos tienen para los asentamientos urbanos. En la segunda parte, se analizan los temas de adaptación y, mientras por un lado se hace énfasis en la relación entre Cambio Ambiental Global (GEC) cambio climático y adaptación, por el otro se destaca como al interior de estas dinámicas existe una agenda de la desigualdad y de la justicia social. Finalmente, en la tercera y última&#xD;
parte del artículo, se analizan las dimensiones del espacio urbano, de la provisión de energía y del acceso al agua y al saneamiento, para mostrar su característica de dobles agendas del cambio climático, es decir, de temáticas frente a las cuales la racionalidad técnica y la mirada a la dimensión física del problema del&#xD;
cambo climático no logra capturar la complejidad. El artículo se propone como un&#xD;
“concept paper”, o sea, un trabajo que tiene como objetivo mostrar conexiones&#xD;
analíticas todavía poco desarrolladas al interior de un área de investigación en&#xD;
rápida construcción, como es el caso de la adaptación de las ciudades al cambio climático.; This article illustrates the connections between climate change impacts and socioeconomic development and, and from these considerations, the relationships that these impacts have on urban settlements are analyzed. In the second part, the issues of adaptation are discussed; in one hand, it emphasizes the relationship between Global Environmental Change (GEC) climate change and&#xD;
adaptation, while on the other stands out that there is an agenda of inequality and&#xD;
social justice within these dynamics. Finally, the third and final part of the article explores the dimensions of urban space, energy supply and access to water and&#xD;
sanitation, to show how climate change agendas are double featured, meaning how looking at the physical dimension with technical rationality fail to capture the&#xD;
complexity of subjects related to the problem of climate change. The article is&#xD;
proposed as a “concept paper”, which aims to show analytical connections still poorly developed within a research area of rapid construction, such as the cities adaptation to climate change.</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11902</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Lampis, Andrea</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Adaptació, Canvio climàtic, Resiliència urbana, Adaptación, Cambio Climático, Resiliencia Urbana, Adaptation, Climate change, Urban resilience.</itunes:keywords>
      <itunes:summary>Aquest article il·lustra les connexions entre els impactes del canvi climàtic i&#xD;
el desenvolupament socioeconòmic i, a partir d’aquestes consideracions s’analitzen les relacions que aquests impactes tenen per als assentaments urbans. A la segona part, s’analitzen els temes d’adaptació i, mentre d’una banda es fa èmfasi en la relació entre Canvi Ambiental Global (GEC) canvi climàtic i adaptació, de l’altra es destaca com a l’interior d’aquestes dinàmiques hi ha una agenda de la desigualtat i de la justícia social. Finalment, en la tercera i última part de l’article, s’analitzen les dimensions de l’espai urbà, de la provisió d’energia i de l’accés a l’aigua i al sanejament, per mostrar la seva característica de dobles agendes del canvi climàtic, és a dir, de temàtiques front a les quals la racionalitat tècnica i la mirada a la dimensió física del problema del canvi climàtic no aconsegueix capturar la complexitat. L’article es proposa com un “concept paper”, és a dir, un treball que té com a objectiu mostrar connexions analítiques encara poc desenvolupades a l’interior d’una àrea d’investigació en ràpida construcció, com és el cas de l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>AADA – Arquitectura de Alto Desempeño Ambiental: más que una certificación o un indicador, una metodología conceptual para Iberoamérica</title>
      <link>http://hdl.handle.net/2099/11901</link>
      <description>Title: AADA – Arquitectura de Alto Desempeño Ambiental: más que una certificación o un indicador, una metodología conceptual para Iberoamérica
Authors: Bedoya, Carlos Mauricio
Abstract: El presente artículo es una reflexión o ensayo crítico sobre la construcción&#xD;
sostenible, el contexto y las acciones abordadas para lograr hábitats urbanos y&#xD;
rurales apropiados, es decir, pertinentes con las condiciones del lugar y las dinámicas&#xD;
socio culturales de sus habitantes. Sin desconocer que existen certificaciones y&#xD;
estrategias que tienen utilidad en determinados países, la discusión se centra en el asunto de la estandarización y, derivado de esto, la eliminación de la complejidad en detrimento de un ejercicio constructivo reflexivo, arraigado, que se viste de lugar y que de esa manera respeta la idiosincrasia de las personas y potencializa las economías y talentos locales.; Aquest article és una reflexió o assaig crític sobre la construcció sostenible, el&#xD;
context i les accions abordades per aconseguir hàbitats urbans i rurals apropiats, és a dir, pertinents amb les condicions del lloc i les dinàmiques soci culturals dels seus habitants. Sense desconèixer que hi ha certificacions i estratègies que tenen utilitat en determinats països, la discussió se centra en l’assumpte de l’estandardització i,&#xD;
derivat d’això, l’eliminació de la complexitat en detriment d’un exercici constructiu reflexiu, arrelat, que es vesteix de lloc i que d’aquesta manera respecta la idiosincràsia de les persones i potència les economies i talents locals.; This article is a reflection, a critical essay on sustainable construction, its context and the actions addressed to achieve appropriate urban and rural habitats that&#xD;
are relevant to local conditions and socio-cultural dynamics of its inhabitants. Without&#xD;
denying that there are certifications and strategies useful in certain countries, the&#xD;
discussion focuses on the issue of standardization and the elimination of complexity related to this, all within a constructive thoughtful, and grounded exercise, that dresses as a place and thus respects the idiosyncrasies of people and potentiates local economies and talent.</description>
      <pubDate>Thu, 01 Dec 2011 00:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/2099/11901</guid>
      <dc:date>2011-12-01T00:00:00Z</dc:date>
      <itunes:author>Bedoya, Carlos Mauricio</itunes:author>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:keywords>Construcción sostenible, AADA, Eco materiales, Sustainable construction, Eco materials</itunes:keywords>
      <itunes:summary>El presente artículo es una reflexión o ensayo crítico sobre la construcción&#xD;
sostenible, el contexto y las acciones abordadas para lograr hábitats urbanos y&#xD;
rurales apropiados, es decir, pertinentes con las condiciones del lugar y las dinámicas&#xD;
socio culturales de sus habitantes. Sin desconocer que existen certificaciones y&#xD;
estrategias que tienen utilidad en determinados países, la discusión se centra en el asunto de la estandarización y, derivado de esto, la eliminación de la complejidad en detrimento de un ejercicio constructivo reflexivo, arraigado, que se viste de lugar y que de esa manera respeta la idiosincrasia de las personas y potencializa las economías y talentos locales.</itunes:summary>
    </item>
  </channel>
</rss>

