<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
  <channel rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9489">
    <title>DSpace Collection: Avaluació de la sostenibilitat / Evaluación de la sostenibilidad / Evaluation of sustainability</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9489</link>
    <description>Avaluació de la sostenibilitat / Evaluación de la sostenibilidad / Evaluation of sustainability</description>
    <items>
      <rdf:Seq>
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9523" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9522" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9521" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9520" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9519" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9518" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9517" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9516" />
        <rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/2099/9503" />
      </rdf:Seq>
    </items>
    <dc:date>2013-05-25T08:04:02Z</dc:date>
  </channel>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9523">
    <title>Números anteriors</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9523</link>
    <description>Title: Números anteriors</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9522">
    <title>Recursos a Internet sobre avaluació de la sostenibilitat</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9522</link>
    <description>Title: Recursos a Internet sobre avaluació de la sostenibilitat
Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9521">
    <title>Recursos bibliogràfics sobre avaluació de la sostenibilitat</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9521</link>
    <description>Title: Recursos bibliogràfics sobre avaluació de la sostenibilitat
Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9520">
    <title>La medición de los procesos de sostenibilidad en España mediante indicadores. La experiencia del OSE</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9520</link>
    <description>Title: La medición de los procesos de sostenibilidad en España mediante indicadores. La experiencia del OSE
Authors: Jiménez Herrero, Luis M.
Abstract: En aquest article es plantegen inicialment diverses consideracions per posar de manifest la dificultat de definir la sostenibilitat de forma objectiva i l’àrdua tasca de concretar la medició dels processos sostenibles degut a la seva multidimensionalitat, les seves dinàmiques espaials-temporals i els seus variats objectius i funcions. Seguidament es remarca la importància de disposar de sistemes d’indicadors que contemplin els diferents marcs conceptuals, metodologies i enfocaments, i es pren com a referència l’experiència de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España a través dels seus informes genèrics i temàtics. Finalment, s’incideix en la necessitat d’avançar cap a la visualització dinàmica de la sostenibilitat mitjançant sistemes de modelització i escenaris prospectius.; En este artículo se plantean inicialmente varias consideraciones para poner de manifiesto la dificultad de definir la sostenibilidad de forma objetiva y la ardua tarea de concretar la medición de los procesos sostenibles debido a su multidimensionalidad, sus dinámicas espacialestemporales y sus variados objetivos y funciones. A continuación, se resalta la importancia de disponer de sistemas de indicadores que contemplen los diferentes marcos conceptuales, metodologías y enfoques, y se toma como referencia la experiencia del Observatorio de la&#xD;
sostenibilidad en España a través de sus informes genéricos y temáticos. Finalmente, se incide en la necesidad de avanzar hacia visualización dinámica de la sostenibilidad mediante sistemas de modelización y escenarios prospectivos.; This article initially discusses the difficulty of defining sustainability objectively and the arduous task of measuring sustainable processes because of their multidimensionality, their space-time&#xD;
dynamics, and their varied objectives and functions. It then highlights the importance of indicator systems that take into account the different conceptual frameworks, methodologies and approaches, in addition to the experience of the Observatory of Sustainability in Spain as expressed in its generic and thematic reports. Finally, it stresses the need to move towards a dynamic view of sustainability through modeling systems and prospective scenarios.</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9519">
    <title>Medir la sostenibilidad urbana a escalas intermedias: compacidad-proximidad y habitabilidad-accesibilidad</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9519</link>
    <description>Title: Medir la sostenibilidad urbana a escalas intermedias: compacidad-proximidad y habitabilidad-accesibilidad
Authors: Llop i Torné, Josep M.
Abstract: L’article proposa una reflexió sobre què condicions mitges de la sostenibilitat poden donar-se en base i per a les escales intermitges, amb l’objectiu que aquestes condicions permetin una reflexió operativa que serveixi per utilitzar-la en l’urbanisme i millorar el nivell dels plans i dels projectes, tant en ciutats intermitges com en les trames urbanes d’aquesta escala, de les grans ciutats. Els criteris i les reflexions estan basades en graus i índexs sobre els dos binomis: compacitat i&#xD;
proximitat / habitabilitat i accessibilitat. Aquests en permeten no només mesurar a escala física sinó també comparar ciutats fàcilment, ja que el treball en xarxa de professionals i de la Càtedra UNESCO sobre les CIMES o ciutats intermitges té un nivell internacional i una dimensió proactiva. Amb això es volen aportar avenços metodològics en els fòrums i en els escenaris de treball global, per tal d’aconseguir un millor desenvolupament humà local, més sostenible i&#xD;
harmònic, d’acord amb els Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides.; El artículo propone una reflexión sobre qué condiciones de medida de la sostenibilidad pueden darse en base y para las escalas intermedias, con el objetivo de que esas condiciones permitan una reflexión operativa que sirva para utilizarla en el urbanismo y mejorar el nivel de los planes y de los proyectos tanto en ciudades intermedias como en las tramas urbanas de esa escala, de las grandes ciudades. Los criterios y las reflexiones están basadas en grados e índices sobre los dos binomios: compacidad y proximidad / habitabilidad y accesibilidad. Estos permiten no sólo medir a escala física sino también comparar ciudades fácilmente, puesto que el trabajo en red de profesionales y de la Cátedra UNESCO sobre las CIMES o ciudades intermedias tiene un nivel internacional y una dimensión proactiva. Con ello se quiere aportar avances metodológicos en los foros y en las escenas de trabajo global, para lograr un mejor desarrollo humano local, más sostenible y harmónico, de acuerdo con los Objetivos del Milenio de las Naciones Unidas.; This article explores the conditions for measuring sustainability that occur at intermediate scales, with the goal of enabling an operational reflection that can be applied to improve the quality of urban development plans and projects. This reflection should consider intermediate cities and urban areas, as well as large cities. The criteria and reflections presented in this article are based on degrees and indices related to the relationships between compactness and proximity, on the one hand, and habitability and accessibility, on the other. These relationships make it possible to measure sustainability at the physical scale and to compare the conditions in different cities&#xD;
without difficulty. A network of professionals is working proactively at the international level with the UNESCO Chair on the topic of intermediate cities. The goal of their work is to contribute methodological advances to the forums and venues where global work is being conducted, in order to make local human development better, more sustainable, more harmonious, and aligned with the United Nations’ Millennium Development Goals.</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9518">
    <title>La medida y modelización de la sostenibilidad: caso de estudio "La huella ecológica y los escenarios de futuro de la ciudad de Terrassa"</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9518</link>
    <description>Title: La medida y modelización de la sostenibilidad: caso de estudio "La huella ecológica y los escenarios de futuro de la ciudad de Terrassa"
Authors: Felipe Blanch, José Juan de; Sureda Carbonell, Bàrbara
Abstract: Es fa evident la necessitat de millorar el coneixement dels sistemes (característiques, propietats emergents, relacions, causes i impactes) per optimitzar la presa de decisions polítiques i de gestió, per tal d’arribar al desenvolupament sostenible del binomi humanitat-medi ambient. En el present&#xD;
article s’exposa un cas d’estudi concret on s’apliquen diverses metodologies i eines sistèmiques amb l’objectiu de millorar el coneixement d’un sistema tan complex com és una ciutat. L’aplicació d’un conjunt de mètodes, metodologies i eines es realitza amb el fi d’analitzar l’evolució de la&#xD;
petjada ecològica de la ciutat de Terrassa (Barcelona, Espanya), en funció d’una sèrie d’escenaris socioeconòmics. L’objectiu és poder confeccionar polítiques i/o accions per a la millora de la sostenibilitat de la ciutat. Primer es calcula un índex d’impacte ambiental (la petjada ecològica del municipi) i després es modelitza, mitjançant “Dinàmica de Sistemes”, la petjada ecològica&#xD;
conjuntament amb factors socioeconòmics, amb el fi d’estudiar l’evolució del sistema “Terrassa” i poder veure i analitzar el millor camí cap a la sostenibilitat. Com valor afegit es comparen i analitzen els resultats d’aquest estudi amb la realitat actual de la ciutat i es comprova la validesa&#xD;
dels seus resultats.; Es evidente la necesidad de mejorar el conocimiento de los sistemas (características, propiedades emergentes, relaciones, causas e impactos) para optimizar la toma de decisiones políticas y de gestión en pos del desarrollo sostenible del binomio humanidad-medio ambiente. En el presente artículo se expone un caso de estudio concreto en el que se aplican diversas metodologías y herramientas sistémicas con el objeto de mejorar el conocimiento de un sistema tan complejo&#xD;
como es una ciudad. La aplicación de un conjunto de métodos, metodologías y herramientas se realiza con el fin de analizar la evolución de la huella ecológica de la ciudad de Terrassa (Barcelona, España), en función de una serie de escenarios socioeconómicos. El objetivo es poder confeccionar políticas y/o acciones en pos de la mejora de la sostenibilidad de la ciudad. Primero se calcula un índice de impacto ambiental (la huella ecológica del municipio) y después se modeliza, mediante “Dinámica de Sistemas”, la huella ecológica conjuntamente con factores socioeconómicos, con el fin de estudiar la evolución del sistema “Terrassa” y poder vislumbrar y analizar el mejor camino para la sostenibilidad. Como valor añadido se comparan y analizan los resultados de este estudio con la realidad actual de la ciudad, y se comprueba la validez de sus resultados.; There is a clear need to improve the knowledge of systems (features, emergent properties, relationships, causes and impacts) with a view to optimizing policy and management decisionmaking to ensure the sustainable development of the humanity-environment binomial. This article&#xD;
presents a specific case study in which several systemic tools and methods are applied to shed light on a system as complex as that of a city and to analyse the evolution of the ecological footprint of the city of Terrassa (Barcelona, Spain) in various socio-economic scenarios, with a&#xD;
view to designing policies and/or actions to enhance the sustainability of the city. First, an environmental impact index—the ecological footprint of the municipality—is calculated; the ecological footprint and socioeconomic factors are then modeled using system dynamics to study the evolution of the Terrassa system and to envision and analyse the best way to attain sustainability. As an added value, the results of this study are analysed and compared with the current reality of the city, and the validity of the results are verified.</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9517">
    <title>El desarrollo sostenible desde una prespectiva sistémica</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9517</link>
    <description>Title: El desarrollo sostenible desde una prespectiva sistémica
Authors: Gallopín, Gilberto C.
Abstract: En aquest treball es presenta una visió sistèmica del concepte de desenvolupament sostenible, i es diferencia del concepte de sostenibilitat amb què sovint es confon. Aquesta mirada sistèmica permet ressaltar les fonts de les ambigüitats que apareixen en les diferents discussions sobre el&#xD;
desenvolupament sostenible. El treball comença amb una breu recapitulació sobre l’origen i l’evolució del concepte i una breu discussió sobre la pertinença de la distinció que alguns proposen entre desenvolupament sostenible i desenvolupament sustentable. A continuació, s’intenta revelar l’essència bàsica del concepte de sostenibilitat i de desenvolupament sostenible a través d’un enfocament sistèmic general. S’identifiquen les diferents posicions sobre les prioritats sobre el subjecte de la sostenibilitat. La cinquena secció ofereix una representació gràfica de les diferents formes de desenvolupament i no-desenvolupament en termes de les relacions entre la qualitat de vida i el creixement econòmic material i no material. Finalment, s’ofereix un conjunt de conclusions que sorgeixen de l’aplicació de la perspectiva sistèmica al desenvolupament sostenible.; En este trabajo se presenta una visión sistémica del concepto de desarrollo sostenible, y se lo diferencia del concepto de sostenibilidad con el cual es a menudo confundido. Esta mirada sistémica permite resaltar las fuentes de las ambigüedades que aparecen en las diferentes discusiones sobre el desarrollo sostenible. El trabajo comienza con una breve recapitulación sobre el origen y la evolución del concepto y con una corta discusión sobre la pertinencia de la distinción que algunos proponen entre desarrollo sostenible y desarrollo sustentable. A continuación, se intenta revelar la esencia básica del concepto de sostenibilidad y de desarrollo sostenible a través de un enfoque sistémico general. Se identifican las diferentes posiciones sobre&#xD;
las prioridades sobre el sujeto de la sostenibilidad. La quinta sección ofrece una representación gráfica de las diferentes formas de desarrollo y no-desarrollo en términos de las relaciones entre la calidad de vida y el crecimiento económico material y no material. Finalmente, se ofrece un&#xD;
conjunto de conclusiones que surgen de la aplicación de la perspectiva sistémica al desarrollo sostenible.; This paper offers a systemic view of the concept of sustainable development, and distinctions are drawn between this and the concept of sustainability, with which it is often confused. The systemic view allows the author to highlight the source of ambiguities to which discussions about&#xD;
sustainable development are prone. The work begins with an overview of the origin and evolution of the concept and a brief discussion of the relevance of the distinction proposed by some between desarrollo sostenible and desarrollo sustentable in the Spanish-speaking world. It goes on to attempt to shed light on the essence of the concepts of sustainability and sustainable development by adopting a general systemic approach. Various positions on the priorities for the subject of sustainability are identified. Section 5 offers graphic representations of forms of&#xD;
development and non-development in relation to quality of life and material and non-material economic growth. Finally, a set of conclusions is drawn from the application of a systemic view of sustainable development.</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9516">
    <title>Editorial</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9516</link>
    <description>Title: Editorial
Authors: Carrera Gallissà, Enric</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9503">
    <title>Salutació</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9503</link>
    <description>Title: Salutació
Authors: Carrera Gallissà, Enric</description>
    <dc:date>2010-11-01T00:00:00Z</dc:date>
  </item>
</rdf:RDF>

