2n. 2009
http://hdl.handle.net/2099/7868
2024-03-28T13:06:46ZUna recerca interdisciplinària en gestió de les platges
http://hdl.handle.net/2099/8218
Una recerca interdisciplinària en gestió de les platges
Villares Junyent, Míriam; Roca Bosch, Elisabet; Junyent Comas, Rosa; Ariza, Eduard; Jiménez, José A.,
La qualitat de les platges és un tema transversal per les seves repercussions ambientals, socials i econòmiques. La seva avaluació requereix integrar varies disciplines d’anàlisi que, a més, poden tenir lectures diverses en funció de les particularitats del context local. Des d’aquesta perspectiva, s’ha desenvolupat una recerca interdisciplinària en el marc del projecte MeVaPLAYA amb l’objectiu de crear un índex complex per l’avaluació, gestió i monitorització de la qualitat de les platges. Més enllà dels resultats substantius d’aquest estudi, l’interès d’aquesta comunicació estar en descriure i valorar el procés de recerca interdisciplinari desenvolupat per arribar a la creació de l’índex de valoració.
La planificació acurada inicial i la col•laboració conjunta articulada a través de discussions periòdiques de tot l’equip, ha contribuït a generar resultats integrats que han estat divulgats tant a nivell científic com en l’àmbit local. El procés de recerca ha esdevingut un laboratori en condicions d’interdisciplinarietat, comportant un aprenentatge per als membres de l’equip que caldria capitalitzar per a futurs projectes.
2009-09-22T18:35:22ZVillares Junyent, MíriamRoca Bosch, ElisabetJunyent Comas, RosaAriza, EduardJiménez, José A.,La qualitat de les platges és un tema transversal per les seves repercussions ambientals, socials i econòmiques. La seva avaluació requereix integrar varies disciplines d’anàlisi que, a més, poden tenir lectures diverses en funció de les particularitats del context local. Des d’aquesta perspectiva, s’ha desenvolupat una recerca interdisciplinària en el marc del projecte MeVaPLAYA amb l’objectiu de crear un índex complex per l’avaluació, gestió i monitorització de la qualitat de les platges. Més enllà dels resultats substantius d’aquest estudi, l’interès d’aquesta comunicació estar en descriure i valorar el procés de recerca interdisciplinari desenvolupat per arribar a la creació de l’índex de valoració.
La planificació acurada inicial i la col•laboració conjunta articulada a través de discussions periòdiques de tot l’equip, ha contribuït a generar resultats integrats que han estat divulgats tant a nivell científic com en l’àmbit local. El procés de recerca ha esdevingut un laboratori en condicions d’interdisciplinarietat, comportant un aprenentatge per als membres de l’equip que caldria capitalitzar per a futurs projectes.La sostenibilitat en les tesis doctorals de la UPC
http://hdl.handle.net/2099/8216
La sostenibilitat en les tesis doctorals de la UPC
Sureda Carbonell, Bàrbara; Felipe Blanch, José Juan de
Els estudis de doctorat, tal com els defineix la normativa de la UPC son estudis universitaris que tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en les tècniques de recerca. La superació d’aquests estudis inclou l'elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent.
La tesi doctoral consisteix en un treball original d'investigació sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat realitzat pel doctorand.
Donada la importància que tenen las tesis doctorals dins la recerca dels centres universitaris el present estudi pretén analitzar les tesis doctorals de la UPC. L’estudi s’ha centrat en la recerca en sostenibilitat portada a terme en les tesis de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Per desenvolupar l’estudi s’han realitzat diverses cerques de les tesis doctorals publicades a la base de dades TDX. Aquestes s’han fet en base a paraules clau, tal com desenvolupament sostenible, sostenibilitat, recursos, energia, aigua,...., amb l’objectiu que el conjunt de paraules clau conformi un marc conceptual del concepte sostenibilitat.
Els resultats de l’estudi presenten l’estat de la sostenibilitat a les tesis doctorals presentades fins el moment a la UPC i publicades a la base de dades TDX, agrupant les tesis per departaments i/o instituts.
2009-09-22T18:11:29ZSureda Carbonell, BàrbaraFelipe Blanch, José Juan deEls estudis de doctorat, tal com els defineix la normativa de la UPC son estudis universitaris que tenen com a finalitat la formació avançada de l'estudiant en les tècniques de recerca. La superació d’aquests estudis inclou l'elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent.
La tesi doctoral consisteix en un treball original d'investigació sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat realitzat pel doctorand.
Donada la importància que tenen las tesis doctorals dins la recerca dels centres universitaris el present estudi pretén analitzar les tesis doctorals de la UPC. L’estudi s’ha centrat en la recerca en sostenibilitat portada a terme en les tesis de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Per desenvolupar l’estudi s’han realitzat diverses cerques de les tesis doctorals publicades a la base de dades TDX. Aquestes s’han fet en base a paraules clau, tal com desenvolupament sostenible, sostenibilitat, recursos, energia, aigua,...., amb l’objectiu que el conjunt de paraules clau conformi un marc conceptual del concepte sostenibilitat.
Els resultats de l’estudi presenten l’estat de la sostenibilitat a les tesis doctorals presentades fins el moment a la UPC i publicades a la base de dades TDX, agrupant les tesis per departaments i/o instituts.Integració de dades per estudis de sostenibilitat
http://hdl.handle.net/2099/8215
Integració de dades per estudis de sostenibilitat
Bofill Abello, Jordi; Felipe Blanch, José Juan de
Els estudis de sostenibilitat es poden realitzar en àmbits concrets com poden ser el cicle de l'aigua, les migracions de població o la mobilitat territorial; si l'àmbit d'estudi és més global o general, llavors els models conceptuals aplicats (com poden ser els de Gallopin, Bossel, etc. ) són importants. En aquests tipus d'estudis calen un nombre de dades considerables: dades econòmiques, socials, territorials, ambientals, etc. Les fonts d'informació per obtenir les dades són també nombroses i diverses. Aquest fet ha motivat la concepció de diferents indicadors i índex per facilitar aquestes visions més amplies. No obstant el nombre de dades necessàries continua creixent, més encara si tenim en compte que l'anàlisi evolutiu requereix de la repetició de mesures per obtenir sèries temporals.
Una part important de les dades provenen de fonts públiques (Idescat, Ine, Eurostat, Conselleries, Ministeris, etc.), que tenen temporalitats i cobertures diferents segons els organismes. Per altre banda, amb l'evolució de la web estan emergent noves fonts de dades, com la web semàntica o web de dades. La web semàntica enllaça dades de la mateixa manera que ara s'enllacen documents. Aquests lligams entre dades de diferents fonts facilita als rastrejador d'informació l'accés a dades en funció de la definició semàntica de la pròpia dada.
Per realitzar els estudis de sostenibilitat és habitual recolzar-se en fulls de càlcul, per la seva agilitat i facilitat d'ús. Aquests fulls fan diverses funcions: eina matemàtica, eina de presentació de resultats i base de dades. El “tot en un”, el “swiss army knife”, és una eina útil, però és important evolucionar i incorporar noves estratègies d'anàlisi.
En aquest treball presentem l'estat actual d'una innovadora eina d'estudis de sostenibilitat territorial. Aquesta eina incorpora visions territorials, conceptuals i temporals de les dades, integrant fins i tot fonts de dades semàntiques; s'ha desenvolupat totalment usant software lliure, el llenguatge de programació ha estat Python i el framework de desenvolupament Django.
En una següent fase de la recerca incorporarà un model d'eines informàtiques d'anàlisi, de forma que es puguin escollir diferents software per l'anàlisi i la presentació de resultats (estadístiques, gràfiques, modelització, etc.)
A nivell pràctic es presenta la implementació per l'estudi de sostenibilitat per municipis i comarques catalanes.
2009-09-22T15:16:27ZBofill Abello, JordiFelipe Blanch, José Juan deEls estudis de sostenibilitat es poden realitzar en àmbits concrets com poden ser el cicle de l'aigua, les migracions de població o la mobilitat territorial; si l'àmbit d'estudi és més global o general, llavors els models conceptuals aplicats (com poden ser els de Gallopin, Bossel, etc. ) són importants. En aquests tipus d'estudis calen un nombre de dades considerables: dades econòmiques, socials, territorials, ambientals, etc. Les fonts d'informació per obtenir les dades són també nombroses i diverses. Aquest fet ha motivat la concepció de diferents indicadors i índex per facilitar aquestes visions més amplies. No obstant el nombre de dades necessàries continua creixent, més encara si tenim en compte que l'anàlisi evolutiu requereix de la repetició de mesures per obtenir sèries temporals.
Una part important de les dades provenen de fonts públiques (Idescat, Ine, Eurostat, Conselleries, Ministeris, etc.), que tenen temporalitats i cobertures diferents segons els organismes. Per altre banda, amb l'evolució de la web estan emergent noves fonts de dades, com la web semàntica o web de dades. La web semàntica enllaça dades de la mateixa manera que ara s'enllacen documents. Aquests lligams entre dades de diferents fonts facilita als rastrejador d'informació l'accés a dades en funció de la definició semàntica de la pròpia dada.
Per realitzar els estudis de sostenibilitat és habitual recolzar-se en fulls de càlcul, per la seva agilitat i facilitat d'ús. Aquests fulls fan diverses funcions: eina matemàtica, eina de presentació de resultats i base de dades. El “tot en un”, el “swiss army knife”, és una eina útil, però és important evolucionar i incorporar noves estratègies d'anàlisi.
En aquest treball presentem l'estat actual d'una innovadora eina d'estudis de sostenibilitat territorial. Aquesta eina incorpora visions territorials, conceptuals i temporals de les dades, integrant fins i tot fonts de dades semàntiques; s'ha desenvolupat totalment usant software lliure, el llenguatge de programació ha estat Python i el framework de desenvolupament Django.
En una següent fase de la recerca incorporarà un model d'eines informàtiques d'anàlisi, de forma que es puguin escollir diferents software per l'anàlisi i la presentació de resultats (estadístiques, gràfiques, modelització, etc.)
A nivell pràctic es presenta la implementació per l'estudi de sostenibilitat per municipis i comarques catalanes.Causes i tendències del consum d'envasos a Catalunya
http://hdl.handle.net/2099/8214
Causes i tendències del consum d'envasos a Catalunya
Mitjans, Víctor; Garcia, Rosa; Girona, Mercè
Els envasos representen una de les principals fraccions dels residus municipals i és la fracció que més ha crescut en aquests darrers anys. Les causes del creixement són diverses però els principals responsables de l’augment de residus han estat els fabricants, la gran distribució, i les empreses envasadores, les estratègies dels quals (màrqueting, abandonament de l'envàs retornable...) han trobat acceptació en una societat canviant i on factors com la comoditat o l'estalvi de temps han esdevingut valors importants i on un increment de la riquesa ha permet crear la demanda per aquests productes.
Un altre factor important ha estat l'increment del consum de productes envasats de gran consum (especialment aigua, cervesa i refrescs), l'augment de l'envasat de productes tradicionalment frescos (carn, fruita i verdures) i l'increment del consum de productes precuinats o preparats.
La gestió dels residus d'envasos ha mostrat resultats clarament insuficients i les mesures de prevenció de residus s'han quedat en meres declaracions d'intencions, de manera que caldrien canvis importants per redreçar la situació.
2009-09-22T15:13:06ZMitjans, VíctorGarcia, RosaGirona, MercèEls envasos representen una de les principals fraccions dels residus municipals i és la fracció que més ha crescut en aquests darrers anys. Les causes del creixement són diverses però els principals responsables de l’augment de residus han estat els fabricants, la gran distribució, i les empreses envasadores, les estratègies dels quals (màrqueting, abandonament de l'envàs retornable...) han trobat acceptació en una societat canviant i on factors com la comoditat o l'estalvi de temps han esdevingut valors importants i on un increment de la riquesa ha permet crear la demanda per aquests productes.
Un altre factor important ha estat l'increment del consum de productes envasats de gran consum (especialment aigua, cervesa i refrescs), l'augment de l'envasat de productes tradicionalment frescos (carn, fruita i verdures) i l'increment del consum de productes precuinats o preparats.
La gestió dels residus d'envasos ha mostrat resultats clarament insuficients i les mesures de prevenció de residus s'han quedat en meres declaracions d'intencions, de manera que caldrien canvis importants per redreçar la situació.Planta de compostatge de Catelldefels i desenvolupament urbanístic
http://hdl.handle.net/2099/8213
Planta de compostatge de Catelldefels i desenvolupament urbanístic
Benito, Pere; Zaloña, Maria; Soliva Torrentó, Montserrat; Huerta, Oscar
Malgrat que la planificació territorial s’hauria de realitzar incorporant criteris de sostenibilitat, el creixement urbanístic de les poblacions de l’entorn metropolità ofereix nombroses mostres de la dificultat de conciliar creixement i sostenibilitat. Això ha comportat un model de ciutat residencial què sovint ha oblidat la necessitat de reservar els espais per dur a terme activitats fonamentals per a l’equilibri ambiental, com ara el tractament dels residus.
El model urbanístic de la ciutat de Castelldefels, amb gran quantitat d’habitatges unifamiliars i zones enjardinades, va comportar que a finals dels anys 80 l’empresa municipals de jardineria –Jarfels- iniciés el compostatge de residus vegetals amb fangs de la depuradora urbana en un espai apropiat i relativament allunyat de la població. Aquesta activitat, que va començar amb l’objectiu de reduir les despeses associades al consum d’adobs i fertilitzants, va suposar una millora per a la pròpia empresa però també per al conjunt de la ciutat, que va solucionar el problema del tractament de dos residus generats a la població d’una forma innovadora i respectuosa amb el medi. La planta de Castelldefels es va convertir en centre de visites de caire ambiental i va fer una divulgació necessària de les bondats del compostatge. En col•laboració amb la Universitat va facilitar les seves instal•lacions per realitzar experiències de compostatge amb altres residus i per a la formació de tècnics.
Amb el temps, l’activitat de l’empresa va anar creixent i es va separar la part de jardineria (Jarfels) de la de compostatge. Es va formar l’empresa Metrocompost dedicada a l’explotació de plantes de compostatge i al disseny i construcció de plantes amb la tecnologia dels compotúnels. Amb el desenvolupament dels plans de gestió de residus municipals a Catalunya, es va abandonar el tractament de fangs de depuradora per compostar la FORM de Castelldefels i altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. Durant tot aquest temps, i, en bona part, gràcies a disposar d’un equip de tècnics i treballadors cohesionat i format, la planta de Castelldefels va continuar sent una referència en el tractament de residus orgànics, per la qualitat del treball desenvolupat i la qualitat del compost produït.
Però el fort creixement urbanístic que va experimentar Castelldefels en aquest temps va fer oblidar la importància de mantenir una activitat com la que desenvolupava Metrocompost, i els nuclis habitats van arribar al costat de la planta de compostatge. L’aparició de conflictes en torn a l’activitat va acabar, després de molts anys de millores i lluita per mantenir-la en funcionament, amb la decisió de l’ajuntament de tancar la planta a finals de 2008.
Arribat aquest punt cal fer balanç i veure fins a on el pretès interès per la sostenibilitat dels diferents estaments politics i administratius, així com dels actors socials, han permès arribar a una situació que no es correspon amb la necessitat de la reducció dels residus i de la seva correcta gestió, ni amb les necessitats de recuperar el cicle de la MO, tant per protegir els sòls, com per lluitar contra el canvi climàtic.
2009-09-22T15:11:23ZBenito, PereZaloña, MariaSoliva Torrentó, MontserratHuerta, OscarMalgrat que la planificació territorial s’hauria de realitzar incorporant criteris de sostenibilitat, el creixement urbanístic de les poblacions de l’entorn metropolità ofereix nombroses mostres de la dificultat de conciliar creixement i sostenibilitat. Això ha comportat un model de ciutat residencial què sovint ha oblidat la necessitat de reservar els espais per dur a terme activitats fonamentals per a l’equilibri ambiental, com ara el tractament dels residus.
El model urbanístic de la ciutat de Castelldefels, amb gran quantitat d’habitatges unifamiliars i zones enjardinades, va comportar que a finals dels anys 80 l’empresa municipals de jardineria –Jarfels- iniciés el compostatge de residus vegetals amb fangs de la depuradora urbana en un espai apropiat i relativament allunyat de la població. Aquesta activitat, que va començar amb l’objectiu de reduir les despeses associades al consum d’adobs i fertilitzants, va suposar una millora per a la pròpia empresa però també per al conjunt de la ciutat, que va solucionar el problema del tractament de dos residus generats a la població d’una forma innovadora i respectuosa amb el medi. La planta de Castelldefels es va convertir en centre de visites de caire ambiental i va fer una divulgació necessària de les bondats del compostatge. En col•laboració amb la Universitat va facilitar les seves instal•lacions per realitzar experiències de compostatge amb altres residus i per a la formació de tècnics.
Amb el temps, l’activitat de l’empresa va anar creixent i es va separar la part de jardineria (Jarfels) de la de compostatge. Es va formar l’empresa Metrocompost dedicada a l’explotació de plantes de compostatge i al disseny i construcció de plantes amb la tecnologia dels compotúnels. Amb el desenvolupament dels plans de gestió de residus municipals a Catalunya, es va abandonar el tractament de fangs de depuradora per compostar la FORM de Castelldefels i altres poblacions de l’Àrea Metropolitana. Durant tot aquest temps, i, en bona part, gràcies a disposar d’un equip de tècnics i treballadors cohesionat i format, la planta de Castelldefels va continuar sent una referència en el tractament de residus orgànics, per la qualitat del treball desenvolupat i la qualitat del compost produït.
Però el fort creixement urbanístic que va experimentar Castelldefels en aquest temps va fer oblidar la importància de mantenir una activitat com la que desenvolupava Metrocompost, i els nuclis habitats van arribar al costat de la planta de compostatge. L’aparició de conflictes en torn a l’activitat va acabar, després de molts anys de millores i lluita per mantenir-la en funcionament, amb la decisió de l’ajuntament de tancar la planta a finals de 2008.
Arribat aquest punt cal fer balanç i veure fins a on el pretès interès per la sostenibilitat dels diferents estaments politics i administratius, així com dels actors socials, han permès arribar a una situació que no es correspon amb la necessitat de la reducció dels residus i de la seva correcta gestió, ni amb les necessitats de recuperar el cicle de la MO, tant per protegir els sòls, com per lluitar contra el canvi climàtic.Línies de treball per a una política catalana en R+D+i en prevenció de residus
http://hdl.handle.net/2099/8212
Línies de treball per a una política catalana en R+D+i en prevenció de residus
Girona, Mercè; Garcia, Rosa; Mitjans, Víctor
Malgrat que la prevenció de residus és la prioritat formal de les polítiques de gestió de residus, mai no s'ha desplegat un pla de R+D+I coherent i amb prou recursos econòmics; de fet, la previsió és que el PROGREMIC (207-2012) destini només un 0,7% del seu pressupost a R+D+I i només algunes de les línies previstes estan encaminades a la prevenció.
Tanmateix, per afrontar el repte de dissociar el creixement econòmic en termes de PIB i la producció de residus, cal una visió transversal de R+D+I que faciliti la cooperació entre els diferents actors que intervenen en les diferents fases de l’economia productiva: extracció, producció, distribució, ús i residus. Els objectius a llarg termini d’aquesta política haurien de ser:
- Substitució de materials perillosos i no renovables
- Tancament del cicle de materials
- Economia poc intensiva en ús de materials, d’energia i carboni
- Reducció dels impactes a la salut i el medi ambient
Per facilitar la interacció entre els diferents actors cal definir una política de recerca, desenvolupament i innovació que abordi els principals aspectes que determinaran una política de gestió sostenible dels residus en els propers anys i que permeti:
- Integrar els diferents enfocaments per avançar cap a la sostenibilitat: producció neta (PIP), ecodisseny, ecologia industrial,...
- Integrar les diferents perspectives: indústria, administració, universitat, població en general.
- Detectar els fluxos de residus més importants i actuar per minimitzar-los.
- Detectar i solucionar mancances de coneixement.
Aquesta ponència pretén apuntar algunes de les àrees on s'han detectat mancances i proposar línies d’investigació per a superar-les.
2009-09-22T15:09:33ZGirona, MercèGarcia, RosaMitjans, VíctorMalgrat que la prevenció de residus és la prioritat formal de les polítiques de gestió de residus, mai no s'ha desplegat un pla de R+D+I coherent i amb prou recursos econòmics; de fet, la previsió és que el PROGREMIC (207-2012) destini només un 0,7% del seu pressupost a R+D+I i només algunes de les línies previstes estan encaminades a la prevenció.
Tanmateix, per afrontar el repte de dissociar el creixement econòmic en termes de PIB i la producció de residus, cal una visió transversal de R+D+I que faciliti la cooperació entre els diferents actors que intervenen en les diferents fases de l’economia productiva: extracció, producció, distribució, ús i residus. Els objectius a llarg termini d’aquesta política haurien de ser:
- Substitució de materials perillosos i no renovables
- Tancament del cicle de materials
- Economia poc intensiva en ús de materials, d’energia i carboni
- Reducció dels impactes a la salut i el medi ambient
Per facilitar la interacció entre els diferents actors cal definir una política de recerca, desenvolupament i innovació que abordi els principals aspectes que determinaran una política de gestió sostenible dels residus en els propers anys i que permeti:
- Integrar els diferents enfocaments per avançar cap a la sostenibilitat: producció neta (PIP), ecodisseny, ecologia industrial,...
- Integrar les diferents perspectives: indústria, administració, universitat, població en general.
- Detectar els fluxos de residus més importants i actuar per minimitzar-los.
- Detectar i solucionar mancances de coneixement.
Aquesta ponència pretén apuntar algunes de les àrees on s'han detectat mancances i proposar línies d’investigació per a superar-les.OEIL: Observatori de la Evolució dels Interiors arquitectònics
http://hdl.handle.net/2099/8211
OEIL: Observatori de la Evolució dels Interiors arquitectònics
Alonso Pujol, Pol; Zamora i Mestre, Joan-Lluís
La construcció de l’interior dels edificis és una activitat que genera actualment un gran impacte ambiental tan en energia consumida com en residus generats. Això és així perquè els interiors es renoven molt sovint, perquè s’empren materials amb molt valor afegit i perquè les tècniques de posada en obra són poc industrialitzades. L’equip docent de l’assignatura Construcció VII que s’imparteix a l’ETS Arquitectura del Vallès de la UPC desenvolupa una tasca d’observatori de pràctiques reals de la construcció interior gràcies als treballs de seguiment d’obra que cada any realitzen 120 alumnes. A través de la selecció i ordenació de les fotos es tracta de detectar aquelles males pràctiques susceptibles de ser millorades i aquelles bones pràctiques susceptibles de ser escampades i promocionades. L’alumne Pol Alonso Pujol, becari col•laboració del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC està desenvolupant aquesta recerca sota la direcció del professor Joan Lluís Zamora i mestre. L’objectiu és millorar la sostenibilitat del sector des de les pròpies pràctiques d’obra, un dels aspectes més desatesos per la recerca.
2009-09-22T15:03:29ZAlonso Pujol, PolZamora i Mestre, Joan-LluísLa construcció de l’interior dels edificis és una activitat que genera actualment un gran impacte ambiental tan en energia consumida com en residus generats. Això és així perquè els interiors es renoven molt sovint, perquè s’empren materials amb molt valor afegit i perquè les tècniques de posada en obra són poc industrialitzades. L’equip docent de l’assignatura Construcció VII que s’imparteix a l’ETS Arquitectura del Vallès de la UPC desenvolupa una tasca d’observatori de pràctiques reals de la construcció interior gràcies als treballs de seguiment d’obra que cada any realitzen 120 alumnes. A través de la selecció i ordenació de les fotos es tracta de detectar aquelles males pràctiques susceptibles de ser millorades i aquelles bones pràctiques susceptibles de ser escampades i promocionades. L’alumne Pol Alonso Pujol, becari col•laboració del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC està desenvolupant aquesta recerca sota la direcció del professor Joan Lluís Zamora i mestre. L’objectiu és millorar la sostenibilitat del sector des de les pròpies pràctiques d’obra, un dels aspectes més desatesos per la recerca.Sostenibilidad o pensamiento ambiental
http://hdl.handle.net/2099/8210
Sostenibilidad o pensamiento ambiental
Arabany Ramírez C., Luz
El objetivo de la sostenibilidad asociado al concepto de desarrollo, no ha conseguido en términos generales revertir o reducir los efectos negativos (pobreza, brecha digital, migración, entre otros) del proceso de crecimiento económico, que predomina en un mundo cada vez más globalizado. Si estos esquemas o modelos establecidos durante tanto tiempo, no cumplen con las estimaciones previstas para ellos, es importante considerar otras formas de conocer, pensar, hacer y habitar el mundo.
La propuesta de un pensamiento ambiental se fundamenta en la concepción del ambiente de una manera amplia; lo ambiental debe empezar en el mundo material y llegar hasta el mundo inmaterial, y viceversa. De manera tradicional se considera que el ambiente está constituido y se refiere a los elementos físicos que dan soporte y rodean las actividades humanas. Sin embargo, la noción de ambiente no es ajena a la de sistema, y en este caso en particular, va más allá de una consideración material (medio ambiente). Lo ambiental abarca elementos físicos (tierra y naturaleza,) y procesos sociales, políticos, científicos y económicos (seres humanos y cultura), que están relacionados y no deben ser revisados de manera aislada.
Con base en una concepción del ambiente más amplia se habla del pensamiento ambiental. De manera complementaria se recogen planteamientos hechos desde el pensamiento sistémico, el pensamiento complejo y el pensamiento transdisciplinar, hechos por Fritjof Capra, Edgar Morin, Manfred Max-Neef, Augusto Ángel y Patricia Noguera, entre otros.
El pensamiento ambiental considera el ambiente como un sistema, en el cual se dan relaciones complejas entre elementos bióticos y abióticos, su estructura corresponde a tramas de vida entre urdimbres del orden y urdimbres flexibles. En este sistema emergen de manera permanente y aparentemente contradictoria diferentes niveles de la realidad, que va en un sentido diferente al sentido tradicional planteado por las exigencias económicas y sociales del mundo contemporáneo. El ambiente, desde el pensamiento ambiental, relaciona de manera armoniosa la relación entre los ecosistemas y las culturas.
Al establecer una forma diferente de aproximarse al mundo y a los problemas que enfrenta en la actualidad, es posible entonces hablar de maneras alternativas de mantener y preservar el mundo natural y las formas de sociedad que en él ha establecido el hombre.
2009-09-22T15:01:03ZArabany Ramírez C., LuzEl objetivo de la sostenibilidad asociado al concepto de desarrollo, no ha conseguido en términos generales revertir o reducir los efectos negativos (pobreza, brecha digital, migración, entre otros) del proceso de crecimiento económico, que predomina en un mundo cada vez más globalizado. Si estos esquemas o modelos establecidos durante tanto tiempo, no cumplen con las estimaciones previstas para ellos, es importante considerar otras formas de conocer, pensar, hacer y habitar el mundo.
La propuesta de un pensamiento ambiental se fundamenta en la concepción del ambiente de una manera amplia; lo ambiental debe empezar en el mundo material y llegar hasta el mundo inmaterial, y viceversa. De manera tradicional se considera que el ambiente está constituido y se refiere a los elementos físicos que dan soporte y rodean las actividades humanas. Sin embargo, la noción de ambiente no es ajena a la de sistema, y en este caso en particular, va más allá de una consideración material (medio ambiente). Lo ambiental abarca elementos físicos (tierra y naturaleza,) y procesos sociales, políticos, científicos y económicos (seres humanos y cultura), que están relacionados y no deben ser revisados de manera aislada.
Con base en una concepción del ambiente más amplia se habla del pensamiento ambiental. De manera complementaria se recogen planteamientos hechos desde el pensamiento sistémico, el pensamiento complejo y el pensamiento transdisciplinar, hechos por Fritjof Capra, Edgar Morin, Manfred Max-Neef, Augusto Ángel y Patricia Noguera, entre otros.
El pensamiento ambiental considera el ambiente como un sistema, en el cual se dan relaciones complejas entre elementos bióticos y abióticos, su estructura corresponde a tramas de vida entre urdimbres del orden y urdimbres flexibles. En este sistema emergen de manera permanente y aparentemente contradictoria diferentes niveles de la realidad, que va en un sentido diferente al sentido tradicional planteado por las exigencias económicas y sociales del mundo contemporáneo. El ambiente, desde el pensamiento ambiental, relaciona de manera armoniosa la relación entre los ecosistemas y las culturas.
Al establecer una forma diferente de aproximarse al mundo y a los problemas que enfrenta en la actualidad, es posible entonces hablar de maneras alternativas de mantener y preservar el mundo natural y las formas de sociedad que en él ha establecido el hombre.Herramientas para investigar la Sostenibilidad: la dinámica de sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica
http://hdl.handle.net/2099/8209
Herramientas para investigar la Sostenibilidad: la dinámica de sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica
Gallón, Luciano; Gómez, Diego; Barceló Garcia, Miquel
Según Naciones Unidas, en el año 1950 vivían en Suramérica unos 113 millones de personas, ese número ha llegado a unos 385 millones en 2008, casi tres veces y media más, y se estima que para el 2050 llegará a unos 516 millones. De otra parte, un análisis global de las dinámicas de población con corte en 2008 revela que, aproximadamente, por cada nacimiento que se da en un entorno de riqueza, se dan unos 38 en entornos de pobreza. Son ese tipo de dinámicas las que revelan la necesidad de contar con nuevos modelos de los sistemas sociales, ecológicos y económicos en los que se desarrollan poblaciones determinadas para poder analizar y sintetizar sus posibles escenarios de sostenibilidad. Pero para responder si es posible avanzar en la comprensión, el control y la reducción la pobreza en Suramérica con desarrollo sostenible, no sólo se necesita de un modelo, sino de una herramienta para investigarlo como la Dinámica de Sistemas. Esa es la dirección en la que va esta investigación, parte de la tesis ‘Modelo de Sostenibilidad Regional, Dinámica de Sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica’ que se elabora en el marco del Doctorado en Sostenibilidad, Tecnología y Humanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña, y que se apoya entre otros, en principios de la economía sistémica, la sociocibernética y la informática para conformar un marco teórico y práctico que sustente la modelización con dinámica de sistemas de la región de Suramérica para tener una plataforma que sirva como apoyo para descubrir posibles inconsistencias y desalienamientos entre las concepciones tradicionales del desarrollo y la sostenibilidad y dar nuevas luces, aportar escenarios de soluciones y proveer una innovadora herramienta de investigación y gestión, para enfrentar la realidad trágica de pobreza de más de la mitad de los habitantes de 17.840.000 km2 de biósfera del planeta tierra.
2009-09-22T14:59:09ZGallón, LucianoGómez, DiegoBarceló Garcia, MiquelSegún Naciones Unidas, en el año 1950 vivían en Suramérica unos 113 millones de personas, ese número ha llegado a unos 385 millones en 2008, casi tres veces y media más, y se estima que para el 2050 llegará a unos 516 millones. De otra parte, un análisis global de las dinámicas de población con corte en 2008 revela que, aproximadamente, por cada nacimiento que se da en un entorno de riqueza, se dan unos 38 en entornos de pobreza. Son ese tipo de dinámicas las que revelan la necesidad de contar con nuevos modelos de los sistemas sociales, ecológicos y económicos en los que se desarrollan poblaciones determinadas para poder analizar y sintetizar sus posibles escenarios de sostenibilidad. Pero para responder si es posible avanzar en la comprensión, el control y la reducción la pobreza en Suramérica con desarrollo sostenible, no sólo se necesita de un modelo, sino de una herramienta para investigarlo como la Dinámica de Sistemas. Esa es la dirección en la que va esta investigación, parte de la tesis ‘Modelo de Sostenibilidad Regional, Dinámica de Sistemas para enfrentar la pobreza en Suramérica’ que se elabora en el marco del Doctorado en Sostenibilidad, Tecnología y Humanismo de la Universidad Politécnica de Cataluña, y que se apoya entre otros, en principios de la economía sistémica, la sociocibernética y la informática para conformar un marco teórico y práctico que sustente la modelización con dinámica de sistemas de la región de Suramérica para tener una plataforma que sirva como apoyo para descubrir posibles inconsistencias y desalienamientos entre las concepciones tradicionales del desarrollo y la sostenibilidad y dar nuevas luces, aportar escenarios de soluciones y proveer una innovadora herramienta de investigación y gestión, para enfrentar la realidad trágica de pobreza de más de la mitad de los habitantes de 17.840.000 km2 de biósfera del planeta tierra.Hacia una prefabricación sostenible
http://hdl.handle.net/2099/8208
Hacia una prefabricación sostenible
Bestraten Castells, Sandra Cinta; Hormias Laperal, Emilio
La industrialización de los procesos constructivos en general representa una mejora respecto a las cualidades sostenibles de un proyecto. La obra en seco, permite minimizar el consumo de agua en el proceso de ejecución, reducir los residuos y facilitar el posterior reciclaje, además de acortar el planning de ejecución, mejorando la precisión de ejecución y la seguridad en la obra. Si al valor añadido de la industrialización incorporamos un material con bajo impacto ambiental, estaremos dando un paso más hacia un modelo de construcción sostenible.
En el proyecto para la nueva Escuela de Primaria Waldorf-Steiner el material escogido fue la Madera contralaminada de la compañía austríaca KLH. Este material respondía a todos los requerimientos del proyecto:
1.Rapidez de montaje.
2. Transportable y reutilitzable
3. Apilable.
4. Mínimos de calidad y acondicionamiento estrictos.
5.Viabilidad económica
6.Libertad compositiva
La escuela
Situación. La escuela está ubicada en la ciudad jardín de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). El proyecto arquitectónico lo conforman 6 aulas en 3 módulos independientes de idénticas dimensiones, articulados alrededor de una plaza de 12 x 12 metros, un espacio de encuentro y de acceso a las diferentes aulas que está abierto a levante, recibiendo a los alumnos con el sol de mañana.
Los aularios están conectados entre sí con un recorrido cubierto con un porche. La solución constructiva ha permitido adosar a los módulos un gran voladizo también de panel de madera contralaminada.
Los materiales
Los paneles de madera contralaminada se elaboran por adición bidireccional capas de tablones de madera procedentes de bosques de tala controlada con certificado PEFC. Dada la disposición de las capas en dos direcciones perpendiculares, el panel KLH puede transferir cargas en todas las direcciones.
Protección contra parásitos. KLH hecho de madera maziza con un 12% humedad. Se descarta la presencia de parásitos, hongos e insectos.
Protección contra incendios. Con gruesos de 12,8cm a 14,6 cm el edificio adquiere una estabilidad ante el fuego de 60 minutos.
Fachada ventilada montada en taller
Cubierta ventilada de KLH con palets reutilizados.
CO2 y comportamiento climático
Comparativa con las emisiones de un prefabricado modular metálico convencional.
Emisiones. La madera es un material que, en su proceso de producción (bosques de tala controlada) no solamente no emite CO2, sino que lo elimina, convirtiéndolo en oxígeno.
Aislamiento térmico, dado que la misma estructura es aislante.
La fachada y la cubierta ventiladas protegen los cerramientos de los rayos solares y también del viento, evitando sobrecalentamientos en verano y enfriamientos en invierno.
Protecciones solares exteriores y regulables. Son claves para disminuir la temperatura interna del aula en verano y también para regular la intensidad lumínica.
2009-09-22T14:57:10ZBestraten Castells, Sandra CintaHormias Laperal, EmilioLa industrialización de los procesos constructivos en general representa una mejora respecto a las cualidades sostenibles de un proyecto. La obra en seco, permite minimizar el consumo de agua en el proceso de ejecución, reducir los residuos y facilitar el posterior reciclaje, además de acortar el planning de ejecución, mejorando la precisión de ejecución y la seguridad en la obra. Si al valor añadido de la industrialización incorporamos un material con bajo impacto ambiental, estaremos dando un paso más hacia un modelo de construcción sostenible.
En el proyecto para la nueva Escuela de Primaria Waldorf-Steiner el material escogido fue la Madera contralaminada de la compañía austríaca KLH. Este material respondía a todos los requerimientos del proyecto:
1.Rapidez de montaje.
2. Transportable y reutilitzable
3. Apilable.
4. Mínimos de calidad y acondicionamiento estrictos.
5.Viabilidad económica
6.Libertad compositiva
La escuela
Situación. La escuela está ubicada en la ciudad jardín de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès, Barcelona). El proyecto arquitectónico lo conforman 6 aulas en 3 módulos independientes de idénticas dimensiones, articulados alrededor de una plaza de 12 x 12 metros, un espacio de encuentro y de acceso a las diferentes aulas que está abierto a levante, recibiendo a los alumnos con el sol de mañana.
Los aularios están conectados entre sí con un recorrido cubierto con un porche. La solución constructiva ha permitido adosar a los módulos un gran voladizo también de panel de madera contralaminada.
Los materiales
Los paneles de madera contralaminada se elaboran por adición bidireccional capas de tablones de madera procedentes de bosques de tala controlada con certificado PEFC. Dada la disposición de las capas en dos direcciones perpendiculares, el panel KLH puede transferir cargas en todas las direcciones.
Protección contra parásitos. KLH hecho de madera maziza con un 12% humedad. Se descarta la presencia de parásitos, hongos e insectos.
Protección contra incendios. Con gruesos de 12,8cm a 14,6 cm el edificio adquiere una estabilidad ante el fuego de 60 minutos.
Fachada ventilada montada en taller
Cubierta ventilada de KLH con palets reutilizados.
CO2 y comportamiento climático
Comparativa con las emisiones de un prefabricado modular metálico convencional.
Emisiones. La madera es un material que, en su proceso de producción (bosques de tala controlada) no solamente no emite CO2, sino que lo elimina, convirtiéndolo en oxígeno.
Aislamiento térmico, dado que la misma estructura es aislante.
La fachada y la cubierta ventiladas protegen los cerramientos de los rayos solares y también del viento, evitando sobrecalentamientos en verano y enfriamientos en invierno.
Protecciones solares exteriores y regulables. Son claves para disminuir la temperatura interna del aula en verano y también para regular la intensidad lumínica.