<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/" xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:taxo="http://purl.org/rss/1.0/modules/taxonomy/">
  <channel>
    <title>DSpace Community: Sostenible?</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/1208</link>
    <description />
    <items>
      <rdf:Seq>
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9523" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9522" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9521" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9520" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9519" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9518" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9517" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9516" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/9503" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/7111" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/7110" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/7109" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/7106" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/7105" />
        <rdf:li resource="http://hdl.handle.net/2099/7104" />
      </rdf:Seq>
    </items>
  </channel>
  <image>
    <title>The Channel Image</title>
    <url>http://upcommons.upc.edu/revistes/retrieve/4092</url>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/1208</link>
  </image>
  <textInput>
    <title>The Community's search engine</title>
    <description>Search the Channel</description>
    <name>search</name>
    <link>http://upcommons.upc.edu/revistes/simple-search</link>
  </textInput>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9523">
    <title>Números anteriors</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9523</link>
    <description>Title: Números anteriors</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9522">
    <title>Recursos a Internet sobre avaluació de la sostenibilitat</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9522</link>
    <description>Title: Recursos a Internet sobre avaluació de la sostenibilitat&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9521">
    <title>Recursos bibliogràfics sobre avaluació de la sostenibilitat</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9521</link>
    <description>Title: Recursos bibliogràfics sobre avaluació de la sostenibilitat&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9520">
    <title>La medición de los procesos de sostenibilidad en España mediante indicadores. La experiencia del OSE</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9520</link>
    <description>Title: La medición de los procesos de sostenibilidad en España mediante indicadores. La experiencia del OSE&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Jiménez Herrero, Luis M.&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: En aquest article es plantegen inicialment diverses consideracions per posar de manifest la dificultat de definir la sostenibilitat de forma objectiva i l’àrdua tasca de concretar la medició dels processos sostenibles degut a la seva multidimensionalitat, les seves dinàmiques espaials-temporals i els seus variats objectius i funcions. Seguidament es remarca la importància de disposar de sistemes d’indicadors que contemplin els diferents marcs conceptuals, metodologies i enfocaments, i es pren com a referència l’experiència de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España a través dels seus informes genèrics i temàtics. Finalment, s’incideix en la necessitat d’avançar cap a la visualització dinàmica de la sostenibilitat mitjançant sistemes de modelització i escenaris prospectius.; En este artículo se plantean inicialmente varias consideraciones para poner de manifiesto la dificultad de definir la sostenibilidad de forma objetiva y la ardua tarea de concretar la medición de los procesos sostenibles debido a su multidimensionalidad, sus dinámicas espacialestemporales y sus variados objetivos y funciones. A continuación, se resalta la importancia de disponer de sistemas de indicadores que contemplen los diferentes marcos conceptuales, metodologías y enfoques, y se toma como referencia la experiencia del Observatorio de lasostenibilidad en España a través de sus informes genéricos y temáticos. Finalmente, se incide en la necesidad de avanzar hacia visualización dinámica de la sostenibilidad mediante sistemas de modelización y escenarios prospectivos.; This article initially discusses the difficulty of defining sustainability objectively and the arduous task of measuring sustainable processes because of their multidimensionality, their space-timedynamics, and their varied objectives and functions. It then highlights the importance of indicator systems that take into account the different conceptual frameworks, methodologies and approaches, in addition to the experience of the Observatory of Sustainability in Spain as expressed in its generic and thematic reports. Finally, it stresses the need to move towards a dynamic view of sustainability through modeling systems and prospective scenarios.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9519">
    <title>Medir la sostenibilidad urbana a escalas intermedias: compacidad-proximidad y habitabilidad-accesibilidad</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9519</link>
    <description>Title: Medir la sostenibilidad urbana a escalas intermedias: compacidad-proximidad y habitabilidad-accesibilidad&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Llop i Torné, Josep M.&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: L’article proposa una reflexió sobre què condicions mitges de la sostenibilitat poden donar-se en base i per a les escales intermitges, amb l’objectiu que aquestes condicions permetin una reflexió operativa que serveixi per utilitzar-la en l’urbanisme i millorar el nivell dels plans i dels projectes, tant en ciutats intermitges com en les trames urbanes d’aquesta escala, de les grans ciutats. Els criteris i les reflexions estan basades en graus i índexs sobre els dos binomis: compacitat iproximitat / habitabilitat i accessibilitat. Aquests en permeten no només mesurar a escala física sinó també comparar ciutats fàcilment, ja que el treball en xarxa de professionals i de la Càtedra UNESCO sobre les CIMES o ciutats intermitges té un nivell internacional i una dimensió proactiva. Amb això es volen aportar avenços metodològics en els fòrums i en els escenaris de treball global, per tal d’aconseguir un millor desenvolupament humà local, més sostenible iharmònic, d’acord amb els Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides.; El artículo propone una reflexión sobre qué condiciones de medida de la sostenibilidad pueden darse en base y para las escalas intermedias, con el objetivo de que esas condiciones permitan una reflexión operativa que sirva para utilizarla en el urbanismo y mejorar el nivel de los planes y de los proyectos tanto en ciudades intermedias como en las tramas urbanas de esa escala, de las grandes ciudades. Los criterios y las reflexiones están basadas en grados e índices sobre los dos binomios: compacidad y proximidad / habitabilidad y accesibilidad. Estos permiten no sólo medir a escala física sino también comparar ciudades fácilmente, puesto que el trabajo en red de profesionales y de la Cátedra UNESCO sobre las CIMES o ciudades intermedias tiene un nivel internacional y una dimensión proactiva. Con ello se quiere aportar avances metodológicos en los foros y en las escenas de trabajo global, para lograr un mejor desarrollo humano local, más sostenible y harmónico, de acuerdo con los Objetivos del Milenio de las Naciones Unidas.; This article explores the conditions for measuring sustainability that occur at intermediate scales, with the goal of enabling an operational reflection that can be applied to improve the quality of urban development plans and projects. This reflection should consider intermediate cities and urban areas, as well as large cities. The criteria and reflections presented in this article are based on degrees and indices related to the relationships between compactness and proximity, on the one hand, and habitability and accessibility, on the other. These relationships make it possible to measure sustainability at the physical scale and to compare the conditions in different citieswithout difficulty. A network of professionals is working proactively at the international level with the UNESCO Chair on the topic of intermediate cities. The goal of their work is to contribute methodological advances to the forums and venues where global work is being conducted, in order to make local human development better, more sustainable, more harmonious, and aligned with the United Nations’ Millennium Development Goals.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9518">
    <title>La medida y modelización de la sostenibilidad: caso de estudio "La huella ecológica y los escenarios de futuro de la ciudad de Terrassa"</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9518</link>
    <description>Title: La medida y modelización de la sostenibilidad: caso de estudio "La huella ecológica y los escenarios de futuro de la ciudad de Terrassa"&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Felipe Blanch, José Juan de; Sureda Carbonell, Bàrbara&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: Es fa evident la necessitat de millorar el coneixement dels sistemes (característiques, propietats emergents, relacions, causes i impactes) per optimitzar la presa de decisions polítiques i de gestió, per tal d’arribar al desenvolupament sostenible del binomi humanitat-medi ambient. En el presentarticle s’exposa un cas d’estudi concret on s’apliquen diverses metodologies i eines sistèmiques amb l’objectiu de millorar el coneixement d’un sistema tan complex com és una ciutat. L’aplicació d’un conjunt de mètodes, metodologies i eines es realitza amb el fi d’analitzar l’evolució de lapetjada ecològica de la ciutat de Terrassa (Barcelona, Espanya), en funció d’una sèrie d’escenaris socioeconòmics. L’objectiu és poder confeccionar polítiques i/o accions per a la millora de la sostenibilitat de la ciutat. Primer es calcula un índex d’impacte ambiental (la petjada ecològica del municipi) i després es modelitza, mitjançant “Dinàmica de Sistemes”, la petjada ecològicaconjuntament amb factors socioeconòmics, amb el fi d’estudiar l’evolució del sistema “Terrassa” i poder veure i analitzar el millor camí cap a la sostenibilitat. Com valor afegit es comparen i analitzen els resultats d’aquest estudi amb la realitat actual de la ciutat i es comprova la validesadels seus resultats.; Es evidente la necesidad de mejorar el conocimiento de los sistemas (características, propiedades emergentes, relaciones, causas e impactos) para optimizar la toma de decisiones políticas y de gestión en pos del desarrollo sostenible del binomio humanidad-medio ambiente. En el presente artículo se expone un caso de estudio concreto en el que se aplican diversas metodologías y herramientas sistémicas con el objeto de mejorar el conocimiento de un sistema tan complejocomo es una ciudad. La aplicación de un conjunto de métodos, metodologías y herramientas se realiza con el fin de analizar la evolución de la huella ecológica de la ciudad de Terrassa (Barcelona, España), en función de una serie de escenarios socioeconómicos. El objetivo es poder confeccionar políticas y/o acciones en pos de la mejora de la sostenibilidad de la ciudad. Primero se calcula un índice de impacto ambiental (la huella ecológica del municipio) y después se modeliza, mediante “Dinámica de Sistemas”, la huella ecológica conjuntamente con factores socioeconómicos, con el fin de estudiar la evolución del sistema “Terrassa” y poder vislumbrar y analizar el mejor camino para la sostenibilidad. Como valor añadido se comparan y analizan los resultados de este estudio con la realidad actual de la ciudad, y se comprueba la validez de sus resultados.; There is a clear need to improve the knowledge of systems (features, emergent properties, relationships, causes and impacts) with a view to optimizing policy and management decisionmaking to ensure the sustainable development of the humanity-environment binomial. This articlepresents a specific case study in which several systemic tools and methods are applied to shed light on a system as complex as that of a city and to analyse the evolution of the ecological footprint of the city of Terrassa (Barcelona, Spain) in various socio-economic scenarios, with aview to designing policies and/or actions to enhance the sustainability of the city. First, an environmental impact index—the ecological footprint of the municipality—is calculated; the ecological footprint and socioeconomic factors are then modeled using system dynamics to study the evolution of the Terrassa system and to envision and analyse the best way to attain sustainability. As an added value, the results of this study are analysed and compared with the current reality of the city, and the validity of the results are verified.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9517">
    <title>El desarrollo sostenible desde una prespectiva sistémica</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9517</link>
    <description>Title: El desarrollo sostenible desde una prespectiva sistémica&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Gallopín, Gilberto C.&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: En aquest treball es presenta una visió sistèmica del concepte de desenvolupament sostenible, i es diferencia del concepte de sostenibilitat amb què sovint es confon. Aquesta mirada sistèmica permet ressaltar les fonts de les ambigüitats que apareixen en les diferents discussions sobre eldesenvolupament sostenible. El treball comença amb una breu recapitulació sobre l’origen i l’evolució del concepte i una breu discussió sobre la pertinença de la distinció que alguns proposen entre desenvolupament sostenible i desenvolupament sustentable. A continuació, s’intenta revelar l’essència bàsica del concepte de sostenibilitat i de desenvolupament sostenible a través d’un enfocament sistèmic general. S’identifiquen les diferents posicions sobre les prioritats sobre el subjecte de la sostenibilitat. La cinquena secció ofereix una representació gràfica de les diferents formes de desenvolupament i no-desenvolupament en termes de les relacions entre la qualitat de vida i el creixement econòmic material i no material. Finalment, s’ofereix un conjunt de conclusions que sorgeixen de l’aplicació de la perspectiva sistèmica al desenvolupament sostenible.; En este trabajo se presenta una visión sistémica del concepto de desarrollo sostenible, y se lo diferencia del concepto de sostenibilidad con el cual es a menudo confundido. Esta mirada sistémica permite resaltar las fuentes de las ambigüedades que aparecen en las diferentes discusiones sobre el desarrollo sostenible. El trabajo comienza con una breve recapitulación sobre el origen y la evolución del concepto y con una corta discusión sobre la pertinencia de la distinción que algunos proponen entre desarrollo sostenible y desarrollo sustentable. A continuación, se intenta revelar la esencia básica del concepto de sostenibilidad y de desarrollo sostenible a través de un enfoque sistémico general. Se identifican las diferentes posiciones sobrelas prioridades sobre el sujeto de la sostenibilidad. La quinta sección ofrece una representación gráfica de las diferentes formas de desarrollo y no-desarrollo en términos de las relaciones entre la calidad de vida y el crecimiento económico material y no material. Finalmente, se ofrece unconjunto de conclusiones que surgen de la aplicación de la perspectiva sistémica al desarrollo sostenible.; This paper offers a systemic view of the concept of sustainable development, and distinctions are drawn between this and the concept of sustainability, with which it is often confused. The systemic view allows the author to highlight the source of ambiguities to which discussions aboutsustainable development are prone. The work begins with an overview of the origin and evolution of the concept and a brief discussion of the relevance of the distinction proposed by some between desarrollo sostenible and desarrollo sustentable in the Spanish-speaking world. It goes on to attempt to shed light on the essence of the concepts of sustainability and sustainable development by adopting a general systemic approach. Various positions on the priorities for the subject of sustainability are identified. Section 5 offers graphic representations of forms ofdevelopment and non-development in relation to quality of life and material and non-material economic growth. Finally, a set of conclusions is drawn from the application of a systemic view of sustainable development.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9516">
    <title>Editorial</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9516</link>
    <description>Title: Editorial&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Carrera Gallissà, Enric</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/9503">
    <title>Salutació</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/9503</link>
    <description>Title: Salutació&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Carrera Gallissà, Enric</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/7111">
    <title>Recursos a Internet sobre sostenibilitat i educació</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/7111</link>
    <description>Title: Recursos a Internet sobre sostenibilitat i educació&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/7110">
    <title>Recursos bibliogràfics sobre sostenibilitat i educació</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/7110</link>
    <description>Title: Recursos bibliogràfics sobre sostenibilitat i educació&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Puertas Molina, Miquel; Castillo Mas, Núria</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/7109">
    <title>Educating Engineers for Sustainability. Why? What? How?</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/7109</link>
    <description>Title: Educating Engineers for Sustainability. Why? What? How?&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Segalàs Coral, Jorge&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: El desenvolupament sostenible (DS) és un procés en què s’han d’involucrar tots els actors de lanostra societat per aconseguir la fita d’un món sostenible. Les persones que treballen enl’enginyeria, que són una de les parts interessades d’aquest camí cap al DS, hi han de jugar unpaper clau. Aquest article analitza la funció de l’educació superior en la formació dels i lesprofessionals que han de liderar el canvi cap a un futur més sostenible. En concret, s’hi analitzael paper que haurien de tenir-hi les universitats tecnològiques i PER QUÈ haurien d’integrarl’educació en sostenibilitat com a valor central dels plans d’estudis d’Enginyeria. Posteriormentes presenta el QUÈ, quines competències, àrees de coneixement i comprensió, capacitats,habilitats i actituds hauria d’aprendre l’estudiantat d’Enginyeria a les universitats. En darrer lloc,s’hi analitza COM es pot fer que sigui possible adquirir aquestes competències en DS a travésde la millora pedagògica necessària a les institucions d’educació superior.; El desarrollo sostenible (DS) es un proceso en el que se han de involucrar todos los actores denuestra sociedad para conseguir el objetivo de un mundon sostenible. Las personas que trabajanen la ingeniería, que son una de las partes interesadas de este camino hacia el DS, han de jugarun papel clave. Este artículo analiza la función de la educación superior en la formación de los ylas profesionales que han de liderar el cambio hacia un futuro más sostenible. En concreto, seanaliza el papel que deberían tener las universidades tecnológicas y POR QUÉ deberían integrarla educación en sostenibilidad como valor central de los planes de estudios de Ingeniería.Posteriormente se presenta el QUÉ, que competencias, áreas de conocimiento y comprensión,capacidades, habilidades y actitudes debería aprender el estudiantado de Ingeniería en lasuniversidades. En último lugar, se analiza CÓMO se puede hacer que sea posible adquirir estascompetencias en DS a través de la mejora pedagógica necesaria en las instituciones de educaciónsuperior.; Sustainable development (SD) is a process which all actors of our society must be involved in toachieve a sustainable world. Those in the engineering profession, who are among the stakeholdersinvolved in this path towards SD, have a key role to play. This paper analyzes the role of highereducation in graduating professionals that should lead the shift to a more sustainable future.Specifically, the role technological universities should play is studied and WHY they shouldintegrate sustainability education as a core value in the engineering curricula. Then WHATcompetences, in the domains of knowledge and understanding, skills and abilities and attitudes,should be learnt by engineering undergraduates at the universities are presented. Finally, HOWto make the acquisition of these SD competences possible is analyzed through the pedagogicalimprovement needed in existing higher education institutions.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/7106">
    <title>Relación entre conocimiento y actitudes hacia la sostenibilidad de estudiantes universitarios</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/7106</link>
    <description>Title: Relación entre conocimiento y actitudes hacia la sostenibilidad de estudiantes universitarios&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Onaindia Olalde, Miren; Ibabe, Arantza&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: L’objectiu de l’estudi és analitzar els coneixements i les actituds respecte a la sostenibilitat en elsestudiants universitaris. Es comparen les actituds dels estudiantes en relació a diferentsespecialitats acadèmiques: Enginyeria Tècnica i Ciències Socials.Es percep una diferència quant a la percepció de la problemàtica mediambiental entre elsestudiants de les dues especialitats. Les actituds més actives a favor de la sostenibilitat, com aracanvis en els modes de vida, es percep en els estudiants de Ciències Socials, malgrat que aquestsdemostren un menor coneixement de la problemàtica i dels conceptes teòrics sobresostenibilitat. Es pot concloure que el coneixement del problema ambiental no està relacionatdirectament amb la disposició activa de la cerca de solucions. Per potenciar actituds més activesper part de l’alumnat, des de l’àmbit universitari, seria necessària la definició de programes ambassignatures més interdisciplinàries.; El objetivo del estudio es analizar los conocimientos y las actitudes con relación a la sostenibilidaden los estudiantes universitarios. Se comparan las actitudes de los estudiantes en relación adiferentes especialidades académicas: Ingeniería Técnica y Ciencias Sociales.Se percibe una diferencia en cuanto a la percepción de la problemática medio ambiental entrelos estudiantes de las dos especialidades. Las actitudes más activas a favor de la sostenibilidad,como cambios en el modo de vida, se aprecian en los estudiantes de Ciencias Sociales, a pesarde que estos demuestran un menor conocimiento de la problemática y de los conceptos teóricossobre sostenibilidad. Se puede concluir que el conocimiento del problema ambiental no estárelacionado directamente con la disposición activa de la búsqueda de soluciones. Para potenciaractitudes más activas por parte del alumnado, desde el ámbito universitario sería necesaria ladefinición de programas con asignaturas más interdisciplinares.; The aim of this study was to analyse university students’ knowledge of and attitudes tosustainability. The attitudes of engineering students were compared with those of social sciencesstudents.The students were found to have different perceptions of environmental problems depending ontheir discipline. Social sciences students had the most active positive attitudes to sustainability:for example, they recognized the need for a change in lifestyle, despite the fact that these studentshad less knowledge of the problems and of the theoretical concepts of sustainability. Thus,knowledge of environmental problems is not directly related to a willingness to seek solutions.To foster more active student attitudes, it is important for universities to devise syllabuses withmore interdisciplinary subjects.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/7105">
    <title>La acreditación como mecanismo para la garantía del compromiso social de las universidades</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/7105</link>
    <description>Title: La acreditación como mecanismo para la garantía del compromiso social de las universidades&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Cruz López, Yazmín&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: L’educació superior no pot analitzar-se sense abans fer un balanç i establir el context en què hade complir la seva missió. En aquest sentit, és evident que vivim en un món cada cop més complexi amb desequilibris alarmants, en el qual es produeixen grans desigualtats i paradoxes.Les grans transformacions que afronta la societat, com ara la creixent força del coneixementcom a un determinant del desenvolupament; la seguretat nacional o el terrorisme; la degradaciódel medi ambient com a conseqüència de les pressions de l’home a la terra; el domini sobrealtres cultures, propiciant la seva desaparició, requereixen una educació superior compromesaamb les seves funcions de servei a la societat.Els esforços encaminats a millorar la qualitat de l’educació superior no poden ometre la valoracióde la pertinència. Aquest article planteja les raons per les quals la qualitat de l’educació necessitaaportar el sentit de pertinència social. Per a això es fa necessari el desenvolupament de criterisi indicadors per l’acreditació de la qualitat que incloguin el compromís social de la universitat.; La educación superior no puede analizarse sin antes hacer un balance y establecer el contextoen el que ha de cumplir su misión. En este sentido, es evidente que vivimos en un mundo cadavez más complejo y con desequilibrios alarmantes, en el que suceden grandes desigualdades yparadojas.Las grandes transformaciones que enfrenta la sociedad tales como, la creciente fuerza delconocimiento como un determinante del desarrollo; la seguridad nacional o el terrorismo; ladegradación del medio ambiente como consecuencia de las presiones del hombre a la tierra; eldominio sobre otras culturas, propiciando su desaparición, requieren una educación superiorcomprometida con sus funciones de servicio a la sociedad.Los esfuerzos encaminados a mejorar la calidad de la educación superior no pueden omitir lavaloración de su pertinencia. Este artículo plantea las razones por las cuales la calidad de laeducación necesita aportar el sentido de pertinencia social. Para ello se hace necesario eldesarrollo de criterios e indicadores para la acreditación de la calidad que incluyan el compromisosocial de la universidad.; Prior to an analysis of higher education, the context in which it operates must be assessed andestablished. In this respect, it is clear that we live in an increasingly complex world with alarmingimbalances, a world of striking inequalities and paradoxes.Socially committed higher education is needed to face today’s major social transformations, whichinclude the increasingly important role of knowledge as a determinant of development; nationalsecurity and terrorism; environmental degradation as a result of human activity; and dominionover other cultures, leading to their disappearance.Efforts aimed at improving the quality of higher education must include an assessment of itsrelevance. This article explains why the concept of social relevance is integral to the quality ofeducation and that it is therefore essential to develop quality assurance indicators and criteriathat take into account the social commitment of universities.</description>
  </item>
  <item rdf:about="http://hdl.handle.net/2099/7104">
    <title>Educación ambiental en Reservas de la Biosfera</title>
    <link>http://hdl.handle.net/2099/7104</link>
    <description>Title: Educación ambiental en Reservas de la Biosfera&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Authors: Martínez Huerta, Joseba&lt;br/&gt;&lt;br/&gt;Abstract: Les reserves de la biosfera tenen un paper actiu com a llocs d’aprenentatge sobredesenvolupament sostenible, perquè tenen el repte d’experimentar models generals, posant enmarxa instruments operatius que funcionin en realitats concretes.Si examinem diferents experiències reeixides desenvolupades en reserves de la biosfera, podemtrobar una sèrie de característiques o factors d’èxit que poden ser extrapolables o, almenys,servir de referència per a d’altres llocs. Entre ells podem assenyalar: a) la consideració del’educació ambiental com a procés social, b) la integració de l’educació i la gestió, c) la promocióde la participació, i d) el protagonisme de la comunitat.Per últim, prenent com a cas d’estudi la Reserva de la Biosfera d’Urdaibai, es presenten cincexperiències significatives desenvolupades en el seu si: a) la pròpia declaració com a reserva dela biosfera, b) el Pla de Manejament per a la Interpretació, Investigació i Educació Ambiental, c)una federació de voluntariat ambiental, d) l’agenda 21 Escolar, i e) la Càtedra UNESCO sobreDesenvolupament Sostenible i Educació Ambiental.; Las reservas de la biosfera desempeñan un papel activo como lugares de aprendizaje sobredesarrollo sostenible, porque tienen ante sí el reto de experimentar modelos generales, poniendoen marcha instrumentos operativos que funcionen en realidades concretas.Si examinamos diferentes experiencias exitosas desarrolladas en reservas de la biosfera podemosencontrar una serie de características o factores de éxito, que pueden ser extrapolables o, almenos, servir de referencia para otros lugares. Entre ellos podemos señalar: a) la consideraciónde la educación ambiental como proceso social, b) la integración de la educación y la gestión, c)la promoción de la participación, y d) el protagonismo de la comunidad.Por último, tomando como caso de estudio la Reserva de la Biosfera de Urdaibai, se presentancinco experiencias significativas desarrolladas en su seno: a) la propia declaración como reservade la biosfera, b) el Plan de Manejo para la Interpretación, Investigación y Educación Ambiental,c) una federación de voluntariado ambiental, d) la Agenda 21 Escolar, y e) la Cátedra UNESCOsobre “Desarrollo sostenible y educación ambiental”.; Biosphere reserves play an important role as places for learning about sustainable development,as one of their goals is to implement general models. This is achieved by establishing operationalinstruments for use in specific circumstances.An analysis of successful experiences in biosphere reserves shows that several characteristics orfactors determine success and can be applied to, or at least serve as a reference for, other places.Such characteristics include treating environmental education as a social process, integratingeducation and management, promoting participation, and recognizing the community’s leadingrole.As a case study, five significant experiences of the Urdaibai Biosphere Reserve are presented: a)the declaration of this site as a biosphere reserve, b) the Management Plan for Interpretation,Research and Environmental Education, c) a federation of environmental volunteers, d) the SchoolAgenda 21 and e) the UNESCO Chair on Sustainable Development and Environmental Education.</description>
  </item>
</rdf:RDF>


