Ple de cosits: arranjament del passeig marítim i conversió de l'estació d'Ocata (el Masnou)
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/9400
Tutor / directorDomingo Domingo, Carmen; Moya Ferrer, Lluís; Roca Blanch, Estanislao; Torres Torres, Raimon
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2009-10-22
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
El Maresme. El seu nom ja ho diu tot. Es caracteritza per la seva proximitat a la serralada litoral i al propi mar.
Aquesta topografia tan accentuada crea les famoses rieres i torrents (verticals) i aquestes creen, conscientment, les travesseres (horitzontals) que no són més que els propis carrers urbanitzats, l’espai d’entrada a les cases.
El pobles del Maresme sud no tenen una connexió directe al mar degut a la doble barrera de la N-II i el tren. Actualment hi ha uns túnels angostos i lúgubres que uneixen aquests dos teixits (poble – platja).
Justament, és en el Masnou, on hi ha la superposició del centre d’activitats del poble amb el passeig minse de la N-II. Això crea el gran conflicte d’haver de conviure amb la N-II que reprimeix l’espai físic que un centre, com a tal, hauria de tenir.
Aquest projecte s’aprofita del pla especial per al desplaçament cap a l’interior de la N-II per marcar-se uns paràmetres, juntament amb l’arranjament del passeig marítim i la conversió de la parada d’Ocata en una estació.
Aprofitant el buidatge de certs espais especials i equipaments en desús, es genera un nou centre que ajuda a dinamitzar i a expandir l’actual.
La prolongació de les verticals és el cosit per a unir els dos teixits, per a tant s’allarguen les rieres i els torrents perquè aquests desemboquin directament a la platja. Les horitzontals no deixen de ser els propis equipaments (andanes, aparcament, serveis de la platja).
Els problemes d’aquest centre actual i la intenció d’unir els pobles amb la platja fan que sigui un projecte urbanístic extensible al llarg de la costa, que intenta adaptar-se als llocs convenients.
Amb aquestes pautes, era evident, que no només es podia fer un edifici en el centre del Masnou (el barri d’Ocata).
TitulacióARQUITECTURA (Pla 1994)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
001_fabregas.pdf | Context i situació | 5,337Mb | Visualitza/Obre | |
002_fabregas.pdf | Context i situació | 6,299Mb | Visualitza/Obre | |
003_fabregas.pdf | Anàlisi - diagnosi del lloc del projecte | 4,064Mb | Visualitza/Obre | |
004_fabregas.pdf | Emplaçament | 1,481Mb | Visualitza/Obre | |
005_fabregas.pdf | Planta poble | 2,446Mb | Visualitza/Obre | |
006_fabregas.pdf | Planta a nivell de la platja | 5,560Mb | Visualitza/Obre | |
007_fabregas.pdf | Les verticals (seccions - alçats) | 5,203Mb | Visualitza/Obre | |
008_fabregas.pdf | Canvi d'escala -- detall seccions | 2,918Mb | Visualitza/Obre | |
009_fabregas.pdf | Paviments, acabat façana, vegetació i il·luminació | 3,889Mb | Visualitza/Obre | |
010_fabregas.pdf | Com s'aguanta | 2,093Mb | Visualitza/Obre | |
011_fabregas.pdf | Clima, evaquació i canalització | 1,832Mb | Visualitza/Obre | |
012_fabregas.pdf | Planta del projecte sencer | 552,1Kb | Visualitza/Obre |