|
Treballs academics UPC >
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona >
Enginyeria de Materials >
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/2099.1/6942
|
| Títol: | Estudi de la corrosió d'Inconel® 600 en sulfat de sodi fos a 899ºC. |
| Autor: | Benages Vilau, Raúl |
| Tutor/director/avaluador: | Molera Solà, Pere |
| Universitat: | Universitat Politècnica de Catalunya Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona |
| Càtedra /Departament: | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal•lúrgica |
| Matèries: | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Metal·lúrgia Inconel Chromium-iron-nickel alloys Heat resistant alloys Inconel Aliatges de crom, ferro i níquel Aliatges resistents a la calor |
| Data: | mar-2009 |
| Tipus de document: | Master thesis (pre-Bologna period) |
| Resum: | L'aliatge Inconel® 600 esta dissenyada específicament per resistir ambients corrosius
a altes temperatures. El sulfat de sodi fos es un possible candidat per actuat com a material
per l’emmagatzemament d'energia per calor sensible i latent. Una possible aplicació d'aquest
sistema consistiria en l'estalvi energètic per la producció d'electricitat a les central
termosolars i fer-la independentment de la radiació solar.
En aquest treball es pretén estudiar si l'Inconel® 600 es un metall adient per contenir
el sulfat de sodi fos. La tècnica emprada en aquest estudi es el contacte per immersió a la
sal fosa (sulfat de sodi) a 899ºC i a diferents temps d'exposició. S'estudiaran els productes
de corrosió mitjançant diverses tècniques: difracció de raigs-X, fluorescència de raigs-X,
microscòpia òptica i electrònica de escombrat i anàlisis elemental. Per saber si hi existeix una
variació en la morfologia també s’exposa a la temperatura d’estudi una proveta d'Inconel®
600 un temps determinat, així es té una referència per poder comparar.
Es discutiran les diferents morfologies trobades en funció de si l’aliatge està en
contacte directe amb la sal fosa o amb els seus vapors, també es troba que la zona de
separació presenta una morfologia diferent.
Per últim es fan dos experiments variant altres factors: un amb la proveta polida per
saber si l´acabat de la superfície té algun efecte; i l’altre per esbrinar si el tipus de contacte es
decisiu en la velocitat de corrosió, en aquest cas es posa tota la proveta en contacte amb el
sulfat de sodi fos. |
| URI: | http://hdl.handle.net/2099.1/6942 |
| Apareix a les col·leccions: | Enginyeria de Materials
|
| Comparteix: |
|
|