Viabilitat del projecte "bicis gratuïtes" per a la ciutat de Barcelona

Abstract

La present tesina tracta de l'estudi de la viabilitat del projecte "bicicletes gratuïtes" per a la ciutat de Barcelona. Si heu viatjat a Copenhaguen, a Trondheim, a Hèlsinki, a Rennes, a Viena, ... últimament, ja sabrà de què parlo perquè ja tenen el projecte funcionant des de fa uns pocs anys. La idea és tractar les bicis com a un sistema de transport públic més (bus, metro, taxi i bici), i com a finalitat última promocionar l’ús de la bicicleta i dissuadir l'ús del cotxe a dins la ciutat. Tindria algunes avantatges respecte els altres sistemes de transport, com que seria totalment gratuït fer-lo servir, que et podries estalviar les aglomeracions del transport públic i les congestions de tràfic tan usuals en hores punta a la nostra ciutat, que t'estalviaries anar al gimnàs (la quota, el temps d'anar i de tornar, el mal de cap d'aparcar i la mandra que comporta...), i ja en termes menys egoistes, que contribuiries a crear una imatge i una mica de realitat de ciutat ecològica (menys pol·lució, menys soroll, més espai per tot allò que no sigui un cotxe, ...), així com a crear una ciutat més segura, en quant al que implicaria la disminució del nombre de cotxes pels carrers de Barcelona. La desavantatja principal és que ets tu qui has de pedalejar, que si plou et mulles, i que si fa molta calor i no t'ho prens amb calma pot ser que arribis tot suat a la teva destinació, però res més enllà d'això. Com funciona el sistema: les bicis estan aparcades en diversos punts de la ciutat, com si fossin parades d'autobús, normalment uns 300 o 400 metres entre cada aparcament. Si vols agafar-ne una només hauràs de passar la teva visa o carnet universitari, (o una tarja magnètica especial que pots recollir en una oficina central de la bicicleta si no disposes de cap dels anteriors) per un lector que hi haurà a l'aparcament, i la cadeneta que reté la bici quedarà lliure (a l'estil del carretó de supermercat quan hi poses la moneda). S’ha pensat en aquest sistema i no en el que utilitzen altres ciutats (com posar una moneda i prou per deslliurar la bici) per implicar l'usuari amb la bicicleta, que en el moment que la deslliuri la bici passa a ser responsabilitat seva fins que la torni, i si la bici desapareixés se sabria a qui anar a buscar.