|
Treballs academics UPC >
Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona >
Enginyeria de Camins, Canals i Ports >
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/2099.1/6619
|
| Títol: | The influence of swelling on the behaviour of London Clay |
| Altres títols: | La influència de l’inflament en el comportament de l’Argila de Londres |
| Autor: | Viladesau Franquesa, Eduard |
| Tutor/director: | Gens Solé, Antonio |
| Universitat: | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Càtedra /Departament: | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica |
| Matèries: | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Geotècnia Argila -- Assaigs de materials |
| Data: | 8-jul-2004 |
| Tipus de document: | Minor thesis |
| Resum: | Les argiles naturals tenen una estructura, definida com la combinació de textura, o disposició de les
partícules, i lligams entre les partícules. Normalment aquesta estructura suposa una millora en les
propietats mecàniques de l’argila, tot i que en rares ocasions l’efecte és negatiu. Aquest sòl natural pot ser
desagregat i barrejat amb aigua, i després consolidat, per tan de produir un sòl “reconstituït”, l’estructura
del qual és per tant repetible, estàndard, i proporciona un patró amb el qual contrastar la influència de
l’estructura natural en les propietats mecàniques de l’argila; es comprova que aquesta influència és
diferent per a cada argila. L’estructura pot resultar malmesa com a conseqüència de la compressió de
l’argila a molt altes pressions de confinament, o bé de l’inflament a molt baixes pressions de confinament.
De la mateixa manera que l’efecte de l’estructura varia d’una argila a una altra, el mateix ocorre amb les
conseqüències d’aquests processos destructius sobre l’estructura. Algunes estructures no es veuen
afectades en absolut per l’inflament o l’excessiva càrrega; d’altres en queden tan afectades que el
comportament resultant és quasi com el del sòl reconstituït; i d’altres mostren un comportament
intermedi. |
| URI: | http://hdl.handle.net/2099.1/6619 |
| Apareix a les col·leccions: | Enginyeria de Camins, Canals i Ports
|
Aquest ítem (excepte textos i imatges no creats per l'autor) està subjecte a una llicència de Creative Commons Llicència Creative Commons
|