DSpace DSpace UPC
 English   Castellano   Català  

Treballs academics UPC >
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona >
Enginyeria de Materials >

Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/2099.1/3207

Arxiu Descripció MidaFormat
55900-1.pdfMemòria3,73 MBAdobe PDFVeure/Obrir

Títol: Síntesi i caracterització de partícules nanomètriques de Y2BaCuO5
Autor: Masdeu Mayans, Francesc
Tutor/director/avaluador: Calleja Lázaro, Albert
Universitat: Universitat Politècnica de Catalunya
Càtedra /Departament: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal•lúrgica
Matèries: Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials
High temperature superconductors
Nanoparticles
Polymers -- Thermal properties
Superconductors d'alta temperatura
Nanopartícules
Polímers -- Propietats tèrmiques
Data: des-2006
Tipus de document: Master thesis (pre-Bologna period)
Descripció: En aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la síntesi del superconductor d’alta temperatura YBa2Cu3O7-x. Els mètodes ceràmics convencionals no permeten assolir les esmentades grandàries de partícula, ja que no és possible reduir la grandària de la pols de partida, habitualment de grandària micromètrica. D’aquesta forma es fa necessari utilitzar mètodes ceràmics més avançats, com ara el mètode de combustió de gels. Mitjançant el mètode de síntesi de combustió en gels, el material de partida és una dispersió de cations retinguts en una xarxa polimèrica. En provocar l’autocombustió del polímer, per diferents vies, la calor generada en el sistema activarà la reacció química que donarà lloc a la formació de la fase verda. Hi ha alguns processos que tenen lloc en estat sòlid que cal afavorir (acceleració de difusió en estat sòlid, descarbonatació, …) i altres que cal evitar (creixement de gra, sinterització,...). Així, és important tenir un coneixement previ de la dependència del temps i la temperatura en les relacions cinètiques i termodinàmiques que regeixen aquests processos, per tal d’optimitzar els paràmetres T-t en la síntesi. S’han utilitzat tres vies diferents per a provocar l’autocombustió. Dos d’aquests, la irradiació amb microones i injecció d’aire calent, permetran assolir temperatures elevades durant temps molt curts. L’altra via, la calcinació, en que la temperatura és més fàcilment controlable, els temps de reacció seran més llargs. Aquesta darrera via permet obtenir uns resultats força satisfactoris, ja que condueix a la formació de partícules de fase verda de grandària nanomètrica, mentre que les dues primeres vies, tot i que s’arriben a activar determinades reaccions químiques en el sistema, no es forma la fase verda. El control de l’avenç de la reacció s’ha dut a terme per difracció de pols de raigs X (DRX), tècnica que permet identificar les fases formades en cada tractament tèrmic, i que, a més, permet estimar la grandària del cristall. En segon lloc, es va utilitzar la microscòpia electrònica d’escombrat (SEM) per mesurar directament el grandària de les partícules sintetitzades.
URI: http://hdl.handle.net/2099.1/3207
Apareix a les col·leccions:Enginyeria de Materials
Comparteix:



SFX Query

Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets.

Per a qualsevol ús que se'n vulgui fer no previst a la llei, dirigiu-vos a: sepi.bupc@upc.edu

 

Valid XHTML 1.0! Programari DSpace Copyright © 2002-2004 MIT and Hewlett-Packard Comentaris
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius