|
Treballs academics UPC >
Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona >
Enginyeria de Materials >
Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem:
http://hdl.handle.net/2099.1/3190
|
| Títol: | Estudi per elements finits de dos tipus de fixacions òssies en fractura d'húmer |
| Autor: | Costa Clos, Jordi |
| Tutor/director/avaluador: | Lacroix, Damien Jerome  |
| Universitat: | Universitat Politècnica de Catalunya |
| Càtedra /Departament: | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal•lúrgica |
| Matèries: | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Assaig de materials::Assaigs mecànics
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Biomaterials |
| Data: | oct-2005 |
| Tipus de document: | Master thesis (pre-Bologna period) |
| Descripció: | Aquest projecte té per objectiu fer un estudi biomecànic de dos tipus de fixacions per a un
húmer mitjançant programes de càlcul i de simulació per elements finits. El procediment
seguit per a la realització del projecte és el que s’exposa a continuació:
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona està interessat a saber quin tipus de
fixació és millor, des del punt de vista biomecànic, per a una fractura d’un húmer.
Actualment les fixacions existents són un clau intramedul·lar i una placa externa, en
ambdós casos fixades a l’os mitjançant cargols.
El principal objectiu d’aquest projecte ha esta la creació de la geometria en tres dimensions
així com la creació del model matemàtic per fer simulacions. Per tant, a partir de les corbes
TAC de l’húmer d’un pacient i de les dues fixacions, s’han generat les geometries amb un
programa de disseny assistit per ordinador. A continuació s’han modelat aquestes
geometries mitjançant programes d’elements finits.
Un cop s’ha finalitzat la creació dels models geomètrics i models matemàtics, s’han
establert les propietats mecàniques dels materials, les condicions de contorn i les càrregues
a què estan sotmesos els elements. S’han estudiat tres casos: l’húmer sense fractura,
l’húmer amb fractura i fixat amb el clau intramedul·lar i, per últim, l’húmer amb fractura i fixat
amb una placa externa. Finalment s’han fet les interpretacions dels resultats obtinguts de
les simulacions.
En el capítol 6 s’exposen els resultats obtinguts de les simulacions de quatre estats de
càrrega diferents. Es pot concloure que dels dos tipus de fixació possibles la que aporta
més rigidesa a l’húmer fracturat és el clau intramedul·lar. Però existeixen alguns punts que
cal tenir en compte, entre els quals cal destacar la gran distància existent entre la unió del
clau a l’os mitjançant els cargols, tal com s’explica en l’apartat de conclusions. |
| URI: | http://hdl.handle.net/2099.1/3190 |
| Apareix a les col·leccions: | Enginyeria de Materials
|
| Comparteix: |
|
Mostra les estadístiques d'aquest ítem
Queda prohibida la reproducció, transformació, distribució i comunicació pública d'aquesta obra. Es permet, en tot cas, la reproducció per a ús privat sempre i quan la còpia que se'n faci no sigui objecte d'utilització col·lectiva ni lucrativa (art. 31.2 del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, http://bibliotecnica.upc.es/sepi/legislacio.asp).
Per a qualsevol ús que es vulgui fer diferent al permès, dirigiu-vos a: sepi@upc.edu
|
English
Castellano
Català
